ODS 5 - Salut pública

El 2020 la relació de feminització en la població de 65 anys i més de tota la província de Barcelona va ser del 139 % (139 dones per cada 100 homes) i en la població de 85 anys i més del 216 %. Malgrat aquest escenari poblacional, podem referir-nos encara a la vulneració dels drets fonamentals de les dones, entre ells, la salut, perquè tot i que les dones tenen una esperança de vida més alta tenen menys qualitat de vida que els homes. Aquesta feminització de la població en edats avançades amb pitjor estat de salut situa l’envelliment saludable com una de les prioritats de salut amb la necessària incorporació de la perspectiva de gènere.

El gènere és un important eix de desigualtat social en salut, que genera diferències en salut injustes i evitables cap a les dones. Aquest fet es posa de relleu a través dels principals indicadors de salut pública, que es distribueixen de forma desigual en funció del sexe. A la província de Barcelona s’evidencien algunes diferències en salut en funció del gènere a través del Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona, una eina que proporciona informació rellevant i estructurada sobre l’estat de salut dels municipis de més de 10.000 habitants (excloent la ciutat de Barcelona) i mostra la seva tendència al llarg del temps. Es poden consultar resultats agregats a l’Informe d’Indicadors de Salut del conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona.

A banda de les diferències per sexe a nivell de patrons de demografia i mortalitat de la població d’aquest conjunt de municipis, de l’anàlisi dels diferents indicadors del 2020 es conclou una morbiditat diferenciada entre dones i homes, amb una desigual distribució per sexe dels motius de contacte amb els recursos sanitaris. Destaquen els casos de salut mental atesos, que indiquen un pitjor estat de salut mental de les dones, amb especial èmfasi en els trastorns d’estat d’ànim de les dones atesos a l’hospital d’aguts, amb un 62.9 % més de contactes respecte els homes o els trastorns cognitius i amnèsics, amb un 40.5 % més de contactes de dones.

A nivell d’indicadors de la COVID-19 també es va observar una afectació desigual de la pandèmia al conjunt dels 80 municipis l’any 2020, amb una major incidència en les dones (el 13,3 %) respecte els homes (el 12,2 %). Aquesta tendència s’ha mantingut al llarg de les diferents onades i la variant òmicron ha accentuat la incidència de la 6a onada en dones, tal com indiquen les dades del visor de la Diputació de Barcelona Casos COVID-19 per municipi per a tots els municipis de més de 200 habitants de la província de Barcelona (els casos detectats en dones van representar el 53 % del total de casos de forma estable durant el dies de gener del 2022).

Evolució dels casos COVID-19 diagnosticats a la província de Barcelona per sexe en mitjana mòbil setmanal (desembre 2021-febrer 2022). Font: Visor Casos COVID-19 per municipi. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública.

Els resultats dels indicadors d'estat de salut de la població de 15 anys i més de l’Enquesta de Salut de Catalunya, ESCA (any 2020), també evidencien les diferències en la percepció de l’estat de salut de les dones i els homes. Aquest biaix de mala salut cap a les dones contrasta amb els indicadors de comportaments relacionats amb la salut, que mostren nivells pitjors en els homes que en les dones a partir de 15 anys.

Aquests resultats reflecteixen els efectes de la pandèmia de la COVID-19, que ha tingut una incidència diferencial en la salut de les dones i els homes, sobretot per l’efecte dels determinants socioeconòmics. La desigual dedicació i repartiment de les feines domèstiques i de cures s’ha vist agreujada pel context (confinaments escolars, teletreball...) donant lloc a una sobrecàrrega de feina per les dones que, lligada amb les dificultats de conciliació amb la vida professional, ha obligat a incrementar jornades laborals provocant estrès i un impacte rellevant en la salut física i emocional. En molts casos la crisi ha suposat la pèrdua de la feina i s’han creat situacions de desprotecció social en les dones en major mesura que en els homes, posant en perill els ingressos necessaris per a mantenir la família i la llar en condicions saludables. La pitjor qualitat del son (gairebé 10 punts per sobre la dels homes) i la sensació recurrent d’angoixa són dos indicadors clau de la repercussió de la pandèmia en la salut de les dones [Dossier estadístic L’impacte de gènere de la COVID-19 en dades de L’Observatori de la Igualtat de Gènere. Institut Català de les Dones].

Com a màxima expressió de les desigualtats entre dones i homes es troba la violència de gènere, una amenaça més per a l’estat de salut de les dones: una vulneració dels drets fonamentals i un factor essencial en el deteriorament de la salut [Gender and Health. World Health Organization].

De nou una realitat agreujada pels efectes de la pandèmia i, concretament, del confinament, que va provocar un augment del nombre de casos i la intensitat dels episodis de violència sexual, física i psicològica envers les dones. Durant l’estat d’alarma les peticions d’assistència a víctimes de violència de gènere a l’Estat espanyol es van incrementar un 57,9 % respecte l’any anterior, les trucades al telèfon d’atenció a les víctimes del maltractament (016) un 41,4 % i les consultes en línia un 457,9 %.

Més enllà del context social i econòmic, el gènere també té un paper clau en l’entorn físic, de residència, com a determinant de la salut de la població. El disseny de l’entorn urbà no sempre inclou la perspectiva de gènere per garantir que sigui saludable i equitatiu: il·luminació dels carrers, parcs i estacions de transport públic que evitin sensació d’inseguretat en hores nocturnes; voreres i camins accessibles per a la mobilitat amb cotxets d’infants i carrets de la compra; habilitació de sanitaris públics,...

La sensació d'inseguretat de les dones a l'espai públic també va créixer durant la pandèmia. Concretament, a la ciutat de Barcelona un 37 % de les dones percebia més inseguretat relacionada amb les violències masclistes al carrer, segons resultats de l’enquesta 'Barcelona amb mirades de dones: una ciutat feminista?' resposta per 938 dones i persones no binàries els mesos de novembre i desembre del 2020.

Aquestes diferències en salut en la població de 15 anys i més es veuen també reflectides en els resultats de l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut dirigida als adolescents de 4t d’ESO que s’ofereix des de la Diputació de Barcelona als ens locals de la província. L’enquesta facilita informació sobre la percepció de l'estat de salut i els estils de vida dels adolescents, per a disposar d’un diagnòstic de la salut de la població i permetre l’estudi de futures conductes relacionades amb la salut, ja que l’adolescència és una etapa clau del desenvolupament en la que es consoliden molts hàbits i comportaments relacionats amb la salut. Des de l'any 2015 fins al 2021 s’han realitzat a 80 municipis de la província de Barcelona amb una participació de més de 21.706 alumnes. En l’anàlisi de les dades agregades a nivell provincial s’observen diferències significatives a nivell d’autopercepció de l’estat de salut i d’hàbits i comportaments relacionats amb la salut (alimentació, activitat física, mobilitat, sexualitat, consum d’alcohol, tabac i altres substàncies tòxiques,...) en funció del sexe/gènere. Els resultats agregats fins al 2018 es troben recollits en l’Informe de resultats 2018.

Malgrat L'Índex d’igualtat de gènere 2021 indica que tant a Catalunya, com a Espanya com al conjunt de la Unió Europea, la tendència és de disminució de les desigualtats, encara estem lluny d’assolir la plena igualtat [Índex d’igualtat de gènere 2021. Institut Català de les Dones (ICD)]

Les dades de context i la necessitat d’actuar sobre la desigualtat de gènere en l’àmbit de la salut s’ha posat de manifest en el nou Pla de salut de Catalunya 2021-2025, que amb la voluntat de ser un pla intersectorial, ha adoptat l’Agenda 2030 com a marc estratègic, amb els ODS com a referència. En aquesta línia, s’ha establert les desigualtats i la salut com una de les 9 prioritats per a la salut i es plantegen indicadors desagregats per sexe per avaluar tots els objectius de salut amb perspectiva de gènere.

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Els indicadors s’inclouen en 6 grans blocs: Demografia (evolució, estructura i projecció poblacional), salut reproductiva (natalitat, parts i avortaments), mortalitat, morbiditat atesa en la xarxa sanitària (hospitalària i salut mental ambulatòria), accidents de trànsit i indicadors socioeconòmics. S’incorpora la variable sexe en la construcció i l’anàlisi d’aquests indicadors de salut pública local per identificar diferències i desigualtats en salut associades al gènere.

El nombre de casos positius, el nombre de defuncions i l’evolució setmanal de casos positius per municipi, desagregats per sexe, són 3 indicadors del visor interactiu de dades municipals de la pandèmia Casos COVID-19 per municipi, que mostra les dades de la COVID-19 dels municipis de més de 200 habitants de la província de Barcelona a partir d'informació del Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya (registre RSAcovid19 del Departament de Salut), que s’actualitzen diàriament i es representen a través de gràfics d’elaboració pròpia.

La taxa d’ocupació de les dones (Relació entre el nombre d'assalariades i autònomes ocupades residents en un municipi respecte la població activa de dones del municipi) i l’Evolució de la taxa d’atur registrat en dones (Proporció d'aturades registrades respecte la població activa de dones del municipi) són dos indicadors de mesura del grau de paritat de les dones en el context socioeconòmic del municipi que mesuren la seva presència al mercat laboral i es relacionen amb el nivell de qualitat de vida i l’estat de salut.

Trobareu recursos relacionats amb el gènere com a determinant social de salut al cercador del Centre de documentació i recursos en salut de la Diputació de Barcelona.