ODS 12 - Salut pública

L’economia circular (fita 12.1 i 12.2) té com a objectiu conservar el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia, …) durant el major temps possible reduint al mínim la generació de residus. Es tracta de passar d’un model d’economia lineal basat en “prendre-fabricar-consumir-eliminar” (obsolet pel seu caràcter insostenible), a una nova economia circular basada en el principi de “tancar el cicle de vida” dels productes, serveis, residus, materials, l’aigua i l’energia, que ofereix oportunitats per crear benestar, creixement i ocupació, alhora que es redueixen les pressions ambientals vinculades a l'extracció de recursos, emissions i generació de residus. Uns efectes que impacten directament en la salut humana.

Els avantatges són moltes vegades de caràcter global i a llarg termini (mitigació del canvi climàtic, millora de la qualitat de l'aire), però els riscos tendeixen a estar més localitzats a l'espai i al temps, i a tenir un impacte social destacat, relacionat, per exemple, amb la tendència a situar les activitats de gestió de certs residus en zones de rendes més baixes, perquè la localització residencial en àrees insalubres té també un caràcter distributiu. El cicle de vida dels productes i recursos, per tant, no només admet la perspectiva econòmica i ambiental sinó també la social i comunitària i de salut pública.

Les polítiques de prevenció, reducció i reciclatge de residus municipals (fita 12.5 i 12.8) són també importants per a la salut pública. La deposició inadequada dels residus sòlids pot causar problemes, com ara la proliferació de vectors de malalties (mosques, mosquits, paneroles, rates), la generació de fums i gasos amb males olors intenses que poden provocar nàusees, maldecaps, insomni, pèrdua de gana, problemes respiratoris, etc, i, sobretot, la contaminació del sòl i de l'aigua per lixiviat (líquid produït com a conseqüència de la descomposició de la matèria orgànica i altres compostos altament tòxics continguts en els residus, com els metalls pesants). En els casos d'abocament de residus als vessants d’una muntanya, per exemple, pot augmentar la inestabilitat del sòl i l'absorció d'aigua de pluja, incrementant el risc d’esllavissades i les possibilitats d’accidents.

Cada any es produeixen uns 400 milions de tones de residus tòxics (fita 12.4) arreu del món (químics, elèctrics, electrònics, industrials, agrícoles, de la construcció, radioactius, sanitaris,...) amb els corresponents riscos associats per a la salut de les persones. A la província de Barcelona es van generar 332.600 tones de residus perillosos industrials l’any 2019 (d’11.000 empreses).

Els productes perillosos que van a parar als rius i al mar fàcilment passen a la cadena alimentària (plàncton, peixos,...) i si estan presents als aliments poden provocar càncer, malformacions congènites, afeccions a la pell i altres patologies. Els organoclorats (pesticides, dissolvents i PCB) són residus tòxics que poden passar als aliments o a l’aire que respirem i afecten el fetge i els ronyons. D’altra banda, de les activitats d’incineració de residus també es generen dioxines que arriben a les persones per via inhalatòria, dèrmica i oral (el 95% de l’exposició és per via alimentària). L'amiant és un altre producte perillós tradicionalment molt emprat en el sector de la construcció, prohibit des del 2002 però encara molt present en edificis, teulades i canonades. L’exposició a les fibres de l'amiant és molt perjudicial per a la salut; especialment afecta els pulmons i la pleura i pot causar malalties respiratòries i determinats tipus de càncer.

La gestió del cicle de vida dels productes ha pres especial rellevància al sector salut en el context de la pandèmia de la COVID-19. La incorporació de pràctiques sostenibles (fita 12.6) és clau, i especialment urgent en la indústria farmacèutica, així com en la gestió sanitària, en termes de compra pública responsable (fita 12.7). La petjada de carboni associada al cicle de vida del sector de la salut en general, i de la indústria farmacèutica en particular, ha rebut poca atenció en virtut del seu gran impacte positiu en termes de vides salvades, però no és menor que la intensitat d’emissió de la indústria farmacèutica mundial el 2019 (previ a la pandèmia) fos un 13% superior a la de l’automoció (i un 55% l’any 2015), malgrat ser un mercat un 28% inferior (Lotfi Belkhir, Ahmed Elmeligi. Carbon footprint of the global pharmaceutical industry and relative impact of its major players. 2019).

El sector salut és susceptible d’aplicar les mateixes iniciatives d’economia circular que han demostrat el seu èxit en àmbits industrials i de serveis, tot i que està requerint més temps a causa d’aspectes prioritaris com la seguretat del pacient, la higiene o la privadesa de l’historial clínic.

Del total de residus generats per les activitats sanitàries, aproximadament el 85% són residus no perillosos. El 15% restant es considera material perillós que pot ser infecciós, tòxic o radioactiu, com ara els antibiòtics, que s’estima que un 30% dels que s’utilitzen als hospitals no es depura i contamina els rius.

Es calcula que cada any s'administren 16.000 milions d'injeccions a tot el món. La gestió d’aquests residus pot donar lloc a l'emissió de dioxines, furans i partícules després de la incineració dels materials plàstics i no existeixen gaires tecnologies viables que garanteixin la transformació de residus hospitalaris d'una manera efectiva i sense impactes negatius per al medi ambient.

Els últims dos anys, els residus generats per la crisi de la COVID han augmentat considerablement, sobretot atesa la necessitat de producció d’EPI d’un sol ús, que ha incrementat un 40% i de la vacunació massiva. Aquests desaprofitaments mèdics generats en la lluita contra el SARS-CoV-2 “s’han convertit en una amenaça a la salut i el medi ambient” (Global analysis of health care waste in the context of COVID-19, OMS, 2022).

La campanya global contra el coronavirus ha generat desenes de milers de tones de deixalles mèdiques addicionals i ha posat de relleu les llacunes i els aspectes desatesos del flux de residus i la forma en què produïm, utilitzem i rebutgem els recursos sanitaris.

Actualment, al voltant del 30% dels centres sanitaris no tenen la capacitat de gestionar la quantitat de desaprofitaments generats. El percentatge ascendeix al 60% en els països menys desenvolupats.

Es poden identificar impactes creuats directes de la circularitat en matèria de seguretat i lluita contra el malbaratament. D'una banda, es deriven estalvis domèstics de la reducció del malbaratament alimentari, a més d'una certa justícia social si es donen els excedents. Això pot suposar impactes positius en salut, per la major disponibilitat de renda per dedicar-la a activitats i serveis per a la millora de la salut. Si reduïm la quantitat de residus alimentaris a les nostres llars podem arribar a estalviar gairebé 600 € per any i llar, segons estimacions de WRAP.

D’altra banda, la retirada dels envasos dels aliments redueix el risc sanitari de l'entrada d'aquests contaminants a la cadena alimentària. La implementació de l'economia circular promou, no sols la producció, sinó també el consum d'aliments més sostenibles i de proximitat, a través d’una major disponibilitat de productes frescos i sans, i, per tant, una alimentació saludable per a la millora de la salut de les persones.

Diputació de Barcelona

• Residus i economia circular

Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat:

• Grup de treball d’economia circular
• Impuls local a l'economia circular i verda. Aprenentatges i eines per als ens locals

Generalitat de Catalunya:

• Guia l’economia verda i circular aplicada a l’àmbit de la salut

Agència de Residus de Catalunya:

• Recursos per a la prevenció del malbaratament alimentari

Xarxanet:

• 6 guies per reduir el malbaratament alimentari

Consorci de Salut i Social de Catalunya:

• La responsabilitat social en l’abordatge de la COVID-19

Ajuntament de Manlleu:

• Exemple de reducció del malbaratament alimentari als establiments