09/06/2025 08:00 h.
L’espoli franquista a La Unió Santcugatenca
La confiscació de béns a les entitats es va utilitzar com a mecanisme de repressió
El dimecres 4 de juny, va tenir lloc a Sant Cugat del Vallès la conferència «La repressió i l’espoli franquista a La Unió», una activitat emmarcada dins el projecte de recuperació de la memòria de La Unió Santcugatenca amb motiu del seu 125è aniversari.
La conferència la va iniciar Neus Moran, autora de l’estudi més ampli publicat fins al moment sobre l’espoli als ateneus de Catalunya durant el franquisme. Moran va explicar el marc teòric i legislatiu dins el qual es van produir aquestes requises i va comentar l’inventari dels béns requisats a La Unió Santcugatenca.
Tot seguit va prendre la paraula José Fernando Mota, historiador local, que va explicar l’origen de La Unió com una entitat cultural que aglutinava principalment rabassaires, obrers i republicans. De fet, va ser la seu de la Unió de Rabassaires, el sindicat impulsat per Francesc Layret i Lluís Companys, i durant la Segona República també va ser la seu d’Esquerra Republicana a Sant Cugat del Vallès.
Finalment, Joan Troyano, autor d’història local, va explicar la repressió que van patir alguns membres de La Unió, tant els que es van quedar a Sant Cugat com els que van marxar a l’exili. Entre els represaliats es va anomenar Joaquín Moya i Bonaventura Bartralot, dos socis de La Unió que van ser deportats a Mauthausen, on només va sobreviure el segon.
La conferència la va moderar Jaume Pieres, tècnic territorial a la Federació d’Ateneus de Catalunya.
En acabar, es va inaugurar l’exposició «La Unió, entre la cultura i la repressió», amb fotografies i documents inèdits del període 1920-1975, i mòduls del projecte «Quan s’enduen el país!», de la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Aquestes activitats s’han dut a terme amb la col·laboració del Programa de memòria democràtica de la Diputació de Barcelona.