✒️Les dades municipals són teves… o del proveïdor?
Descobreix com el lock-in tecnològic pot limitar decisions, encarir serveis i comprometre la sobirania de la informació de les organitzacions públiques.
Aprèn com prevenir-ho des del plec
La transformació digital del món local ha multiplicat la dependència de solucions tecnològiques externes: gestors d’expedients, plataformes de residus amb sensors, aplicacions de transport a demanda, sistemes de control d’activitats culturals o eines de planificació de neteja viària generen avui una quantitat ingent de dades.
La qüestió no és menor: qui controla aquestes dades controla la capacitat de decisió del municipi.
En aquest context, el risc de lock-in tecnològic esdevé un element central que la Secretaria municipal ha d’anticipar i regular adequadament en la fase de preparació del contracte.
1. Què és el lock-in tecnològic?
El lock-in és la situació de dependència contractual o tècnica respecte d’un proveïdor que impedeix o dificulta de manera desproporcionada el canvi a un altre operador, a causa de restriccions en l’accés, portabilitat o reutilització de les dades o sistemes.
No és només una qüestió informàtica. És una qüestió de lliure concurrència futura, d’eficiència en la despesa pública, de sobirania sobre la informació pública i de garantia de continuïtat del servei
Quan el municipi no pot canviar de proveïdor sense perdre dades o assumir costos desproporcionats, el principi de competència efectiva queda compromès.
2. El marc normatiu que protegeix les entitats locals
La protecció jurídica davant el lock-in no és teòrica. Existeix un marc normatiu clar.
D’una banda la Directiva (UE) 2019/1024 estableix el principi que la informació del sector públic ha d’estar disponible per a la seva reutilització, evitant drets exclusius injustificats. Això implica que l’Administració no pot quedar privada de l’accés efectiu a les dades que genera o gestiona.
Aquest principi s’incorpora a l’ordenament estatal mitjançant la Ley 37/2007 de reutilització d’informació del sector públic, i el Real Decreto-ley 24/2021 que va desplegar la Directiva europea.
Aquestes normes estableixen:
- Que la informació del sector públic és reutilitzable amb caràcter general.
- Que no es poden establir drets exclusius, excepte supòsits justificats.
- Que s’ha de facilitar l’accés en formats oberts i reutilitzables.
Encara que el subjecte obligat és l’Administració, això implica necessàriament que els contractes amb tercers han de garantir aquesta disponibilitat.
En aquest sentit, cal recordar que moltes de les dades que genera l’administració estan considerades dades d’alt valor i per tant, les administracions les han d’oferir en formats oberts de manera actualitzada. Si vols conèixer més sobre les dades d’alt valor, et recomanem l’article de Local.iA: Què són les dades d'alt valor?
3. El risc de lock-in en contractes locals: exemples reals
Per entendre com ens impacta aquest fenomen en el dia a dia, posem 4 exemples concrets de situacions que es poden produir. Es tracta d’exemples reals. Si en el teu ens local has patit aquestes situacions (o similars) val la pena regular explícitament la reutilització de dades en els plecs de contractació.
Exemple 1. Organització d’activitats culturals o esportives
Una empresa gestiona les inscripcions, el control d’aforament i la base de dades de participants.
En aquests casos, podria passar que:
- Les dades només s’entreguin en PDF.
- No es faciliti l’històric estructurat.
- El municipi no pugui reutilitzar els contactes per futures activitats.
Com a conseqüència, hi ha una dependència funcional i pèrdua d’informació que hauria de ser pública.
Exemple 2. Recollida de residus amb sensors intel·ligents
L’empresa concessionària explota contenidors amb sensors IoT i genera dades d’ompliment i rutes.
En aquests casos, podria passar que:
- Les dades només siguin accessibles a través del seu portal.
- No es lliuri la base de dades amb les dades en brut o no s’hi pugui accedir en temps real a les dades (l’opció recomanada).
- L’algoritme d’optimització sigui poc transparent i explicable.
Com a conseqüència, l’ens local no pot explicar el servei ni canviar de proveïdor sense perdre el sistema d’anàlisi.
Exemple 3: servei de neteja viària
L’ens local contracta una empresa que disposa d’un sistema de control digital de rutes, incidències i rendiment.
En aquests casos, podria passar que:
- Les dades s’emmagatzemin en un sistema propietari.
- No es lliuri la base de dades amb les dades en brut o no s’hi pugui accedir en temps real a les dades (l’opció recomanada).
- L’algoritme d’optimització sigui poc transparent i explicable.
Exemple 4. Transport col·lectiu municipal
El contractista, ofereix com a millora una aplicació mòbil de reserva o pagament.
En aquests casos, podria passar que:
- Com que no és un requisit del plec tècnic, sinó que ha estat aportat pel proveïdor com a millora, no hi hagi clàusules que facin referència a l’accés a les dades, de forma que les dades de mobilitat són explotables només per l’empresa.
- L’ens local no disposa de la informació amb caràcter històric.
- No es lliuri la base de dades amb les dades en brut o no s’hi pugui accedir en temps real a les dades (l’opció recomanada).
Aquestes dades tenen valor estratègic per a la planificació urbana.
Conclusió
La normativa europea i estatal no només permet protegir-se davant el lock-in, sinó que obliga implícitament a fer-ho. La reutilització de la informació pública, la prohibició de drets exclusius injustificats i el principi d’interoperabilitat constitueixen eines jurídiques sòlides al servei del món local.
La pregunta que tota Secretaria hauria d’incorporar en la fase de preparació del contracte és simple: si demà canviem de proveïdor, podrem continuar el servei amb totes les dades, sense sobrecostos ni dependències? Si la resposta no és inequívocament afirmativa, el plec necessita reforç.
I això no és tecnologia. És bona administració.
Esteu interessats a disposar de clàusules per prevenir el lock-in? Voteu al nostre apartat Som tot oïdes.