Transició i Diputació de Barcelona - Exposicions

El debat sobre la continuïtat de les diputacions

En el moment de fer balanç dels primers anys de la transició democràtica, la Diputació de Barcelona era responsable d’un nombre destacat de serveis assistencials. Aquest àmbit era tradicionalment identificable amb la pròpia història de la Diputació, i amb institucions com la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet o les Llars Mundet. La corporació també col·laborava en el sosteniment de l’Hospital Clínic de Barcelona i de la xarxa d’hospitals comarcals.

A banda de la tasca assistencial, també disposava de competències relacionades amb l'urbanisme i la planificació territorial. En especial donava suport tècnic i financer als ajuntaments de la província en activitats relacionades amb vies provincials i municipals, l’extinció d’incendis, i l’abastament i sanejament d’aigües, entre altres.

Després de la mort de Franco i amb el record de l’experiència viscuda durant la Segona República espanyola, hi va haver un debat polític sobre la possible desaparició de les diputacions catalanes.

El restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre de 1977 segons Reial decret llei, després de les primeres eleccions democràtiques al juny d'aquell any, va suposar un gir fonamental per al manteniment de la Diputació de Barcelona.

L’operació responia al càlcul polític de convertir la Diputació de Barcelona en la base estructural sobre la qual s'havia d'edificar l’organisme autonòmic restaurat durant la fase de transició, tal com havia succeït durant els anys inicials de la Segona República, entre 1931 i 1932. Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat a l’exili des de 1954, era partidari de la supressió de les diputacions. Projectava que la institució restaurada absorbís les quatre diputacions provincials catalanes com a òrgans administratius de la Generalitat, seguint la dinàmica que havia portat a terme  el 1931 Francesc Macià i Llussà (de qui havia estat secretari). Per aquest motiu, es va proposar Tarradellas com a president d’ambdues institucions amb la idea de dotar la Generalitat d’un mínim d’organització i de poder polític i, a partir d’aquest punt, donar-li contingut de manera progressiva

El retorn de Tarradellas

Tarradellas va retornar de l’exili el 23 d’octubre de 1977. Des de l’aeroport del Prat i abans de l’acte institucional que es preparava a la plaça de Sant Jaume (on pronunciaria la seva famosa frase «Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!»), es va fer traslladar a l’avinguda de Maria Cristina de Borbó, a la falda de Montjuïc, on va fer el primer discurs davant una multitud formada per unes cent cinquanta mil persones.

L'endemà del seu retorn, Tarradellas, amb el president del govern espanyol Adolfo Suárez González present, va prometre el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya al Palau Provincial i va rebre el bastó de comandament de la Diputació de Barcelona. La doble presidència va permetre a Tarradellas disposar d’uns serveis funcionals jurídics i tècnics de la Diputació de Barcelona. El traspàs de les competències de les quatre diputacions a la Generalitat va ser lenta, però no va impedir que Suárez (que va tenir sempre una relació fluida amb Tarradellas) facilités el traspàs d’algunes abans de l’aprovació del text estatutari.

L’Estatut d’autonomia

En el camp institucional, les prioritats de Tarradellas van ser des del principi la consecució de l’Estatut, la cooficialitat del català, el redreçament de l’economia, i la transferència de serveis de l’Estat (que no va entrar en vigor fins a l’1 d’octubre de 1978). El pensament que sobreentenia que se suprimirien les diputacions o que, si més no, la Generalitat podria modificar el model territorial provincial no va desaparèixer tan fàcilment un cop aprovada la Constitució de 1978. A començaments de novembre d’aquell any es van ajornar els traspassos de serveis de les diputacions a la Generalitat, tot i que es va fer efectiu un segon paquet de transferències de l’Estat.

Alhora, tot i que l’Estatut d'autonomia de Catalunya, referendat pel poble català el 25 d’octubre de 1979, havia descartat la desaparició de les províncies i la dissolució de les diputacions, les forces nacionalistes i el mateix president Tarradellas qüestionaven la seva existència. El pressupost de la Diputació de Barcelona multiplicava amb escreix el de la Generalitat restaurada, de manera que el marge d’actuació d’aquesta darrera institució depenia de la primera.

 

La incorporació de les dones en la representativitat institucional també va ser lenta, però progressiva. A les eleccions de la corporació del mandat 1979-1983, les quals van esdevenir les primeres de renovació després de l’etapa franquista, només van ser escollides quatre dones: Teresa Arqué i Ferrer, Francesca Masgoret Llardent, Teresa Casas Ros i Eugènia Sánchez Carreté. En el mandat 1983-1986 també va esdevenir diputada l’escriptora Maria Aurèlia Capmany Farnés.

L’abril de 1980 Tarradellas va dimitir com a president de la Diputació de Barcelona, i de la Generalitat el maig, després de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el març. El succeïren Francesc Martí i Jusmet i Jordi Pujol i Soley.

La Diputació en el nou ordre institucional democràtic

Malgrat algunes reticències, de mica en mica es va anar imposant el realisme davant d’unes diputacions que no tan sols estaven constitucionalment dempeus i democratitzades després de les eleccions de l’abril de 1979, sinó que tenien una solvència econòmica contrastada. Després del frustrat cop d’estat militar del 23-F, la Sentència 28/1981, de 28 de juliol, de recurs d’inconstitucionalitat del Tribunal Constitucional sobre la transferència urgent i total de les competències de les diputacions a la Generalitat,  va posar punt final al mite de la supressió de l’ens provincial. S’obria així el camí per redefinir-les i encaixar-les en l’ordit institucional de Catalunya com a Administració local al servei dels ajuntaments.

El 1980 es va aprovar el traspàs de les competències de seguretat transferint el cos dels Mossos d’Esquadra del Ministeri de l’Interior a la Generalitat, el qual es va fer efectiu dos anys després. A partir de 1983 la Generalitat va portar a terme la refundació dels Mossos com a policia de Catalunya.

En relació amb un altre servei essencial, el cos de Bombers, el traspàs de competències es va fer el 27 de juny de 1980 a partir de la creació, mitjançant decret, de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya. Tot i això, els parcs de bombers no es van traspassar fins al 1983, quan va sortir la primera promoció formada pròpiament al servei.

La Llei del règim provisional de les competències de les diputacions provincials de 1987 va suposar el repartiment de les competències sectorials de les diputacions que no tenien la condició de bàsiques entre els consells comarcals i la Generalitat. A partir d’aleshores es van anar buidant progressivament les competències en favor de la Generalitat, i consolidant el paper de les diputacions en el suport.

Feminisme i drets

Durant l’etapa de la transició, el moviment feminista va viure una segona onada (la primera va estar vinculada al sufragisme durant el primer terç del del segle xx), marcada per la reivindicació de la igualtat de drets socials i laborals amb els homes. La llicència marital que necessitaven les dones casades per portar a terme qualsevol activitat jurídica o patrimonial, no va ser suprimida fins al 1975. La despenalització de l’adulteri i dels mètodes anticonceptius no va entrar en vigor fins a l’any 1978, el divorci va ser legalitzat el 1981 i el dret a l’avortament, el 1985.

Dels dies 27 al 30 de maig de 1976 es van celebrar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, també anomenades el Maig de les Dones, al Paranimf de la Universitat de Barcelona. La trobada va aplegar al voltant de quatre mil participants, que van convertir les jornades en un fòrum de debat públic i obert a les reivindicacions de les dones. L’esdeveniment, que s'acabava cada jornada amb càrregues policials, va acollir tendències polítiques i feministes molt diverses.

Promoció de la llengua catalana

En produir-se la transició democràtica, la Diputació era dipositària d’un nombre molt destacat d’institucions amb funcions educatives que es remuntaven a l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923). A tall d’exemple, depenien de la corporació centres com l’Escola de Teixits de Canet de Mar, l’Escola Professional de la Dona, el Servei General de Biblioteques (que integraven la Xarxa de Biblioteques Populars i la Biblioteca de Catalunya), el Museu Marítim, el Museu de Maricel, el Museu del Cau Ferrat, el Museu d’Empúries, l’Escola del Treball, l’Institut del Teatre o la Residència d’Estudiants Ramon Llull.

La Diputació de Barcelona va donar suport a activitats vinculades amb la propagació de la llengua catalana. Amb anterioritat, el 1967, la corporació n'havia implementat l'ensenyament en quatre dels seus centres dependents: l’Escola Professional per a la Dona, l’Escola de Bibliotecàries, l’Escola del Treball i l’Escola de Capatassos Agrícoles de Caldes de Montbui. Alhora va aprovar la realització de cursos de llengua catalana en els municipis de la seva demarcació que ho demanessin. 

El 1975 la corporació també va recolzar econòmicament les Lliçons de català, un projecte de difusió de la llengua catalana a la població oferint coneixements ortogràfics, gramaticals i lèxics segons la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans. Les lliçons, adreçades tant als catalanoparlants que volien perfeccionar el coneixement del català com als castellanoparlants que volien aprendre’l, eren difoses per diferents emissores radiofòniques (principalment Radio Peninsular de Barcelona) dels territoris de parla catalana,  i els textos que es radiaven es publicaven al diari vespertí El Noticiero Universal.

Festivitats i reconeixements culturals

Durant la presidència de Tarradellas va sorgir el debat de si la diada nacional s’havia de celebrar l’Onze de Setembre o el 23 d’abril, coincidint amb la de Sant Jordi, tot i que finalment es va mantenir la data tradicional.

Al llarg del seu mandat com a doble president, Josep Tarradellas va protagonitzar desenes de trobades amb personalitats destacades de la cultura catalana, com el poeta Salvador Espriu i Castelló, el pintor Joan Miró i Ferrà, i la il·lustradora Lola Anglada i Sarriera, entre altres, com a reconeixement per la seva contribució artística.

El dret a informar

La transició a la llibertat d’expressió i informació va ser un procés que va topar amb forts obstacles. La Constitució espanyola de 1978 va establir la llibertat d’expressió i difusió, i va eliminar la censura prèvia. Tot i així, fins al 1983 no es va derogar la Llei de premsa de 1966, que establia el segrest administratiu de publicacions i sancions pels escrits contraris als principis i l’ordenament jurídic del franquisme.

A partir de 1978 va proliferar el sorgiment de ràdios lliures arreu del territori de la província, en especial del cinturó industrial de Barcelona. La primera emissora municipal es va crear a Arenys de Mar el 1979. Aviat el fenomen va proliferar i es va estendre arreu del territori de la província de Barcelona.

Les eleccions municipals de 1979 van ser un fort estímul per a la promoció d’emissores de ràdio municipals i per donar resposta al dret a la informació de la ciutadania segons els mandats constitucionals i estatutaris. Una sèrie de trobades anuals, en especial una de 1980 a Rubí, van servir per posar en marxa tot un seguit d’emissores radiofòniques municipals. Un any després, el 1981, es crearia el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d’aquest moviment.

La província de Barcelona tenia una arrelada tradició de premsa comarcal que es remuntava al segle xix. Durant els anys de la transició democràtica, setmanaris i diaris de tot tipus van donar veu a les preocupacions i reivindicacions dels diferents municipis i comarques del territori.

La revista Arrel, publicada per la Diputació de Barcelona entre 1981 i 1984, va néixer amb l’objectiu d’esdevenir la revista institucional de la corporació al servei dels municipis i de les comarques de la circumscripció barcelonina per a la coneixença i l’aprofundiment de les seves realitats.

A tall de símbol de la fi d’una època, el 1977 es va publicar el darrer número de la revista San Jorge. La publicació havia nascut el 1951 amb el propòsit de difondre i recollir les activitats dutes a terme per la Diputació de Barcelona en els diferents àmbits polítics, socials i culturals.

Des de mitjan segle xix la Casa de Caritat disposava d’una impremta pròpia, la qual va estar en funcionament fins al 1994. Entre altres publicacions va imprimir diaris oficials, com el Butlletí Oficial de Província (BOP).

La Transició als recintes

La Transició també va tenir un impacte destacat en els diferents recintes de la Diputació de Barcelona. Un dia abans de la Diada de Sant Jordi, el 22 d’abril de 1987 es va inaugurar la nova seu de la corporació a Can Serra, ubicada anteriorment al Palau de la Generalitat.

L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, ubicat també a la plaça de Sant Jaume, no va ser traslladat a la seu de Can Serra, sinó al recinte de la Maternitat. Després de les obres de condicionament, el nou arxiu va ser inaugurat el maig de 1987 a les antigues instal·lacions de les bugaderies.

Durant  els anys de la Transició es va fent patent la desvinculació de la Casa de Maternitat respecte als postulats ideològics del règim. La institució va evolucionar en el context de les reivindicacions dels moviments socials, que demanaven una sanitat pública de qualitat, uns serveis socials democràtics, la despenalització de  l’adulteri i l’avortament  o el dret de les dones al propi cos i a la planificació familiar, entre altres qüestions. En aquest context, el 1985 el Ple de la Diputació va aprovar el Pla d’actuació i ordenació de la Casa de Maternitat, que va convertir l’espai interior del recinte en parc urbà, obrint els jardins a la ciutadania.

Per la seva banda, l’Escola de la Dona va continuar sent un centre de referència en la formació professional de les dones. El 1976 va recuperar la seva denominació catalana: Escola Professional per a la Dona. Un any després es va reconèixer definitivament com a centre de formació professional i es va fer l’adscripció oficial a l’Institut Politècnic Nacional Escola del Treball de Barcelona. Com a conseqüència de la reestructuració interna dels serveis de la Diputació, durant el curs 1980-1981 el Servei d’Ensenyament de la Generalitat va iniciar l'activitat assumint la coordinació dels diferents centres educatius i també de l’Escola Professional.

El 1983 es va celebrar el centenari de l’Escola Professional per a la Dona i quatre anys més tard es va signar un acord entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya pel qual se cedia la part de la Casa dels Canonges per a residència oficial del president d’aquesta darrera institució, però durant deu anys va coexistir la funció docent de l’escola i la protocol·lària, fins que el 1997 es va aprovar el trasllat de l’escola a la plaça de Pere Coromines.

El recinte Torribera a Santa Coloma de Gramenet també va patir canvis importants durant els anys de la Transició. Al llarg dels anys setanta el nombre de persones que hi treballava va passar de cent quaranta a dos-cents seixanta, fet que va repercutir en una millora de l’atenció al personal intern. Durant els darrers anys de la dècada de 1970 es va produir un debat entre el personal professional de la salut mental entorn l’organització de les institucions psiquiàtriques, i es va consensuar la concepció de la salut mental com un procés canviant al llarg de la vida d’una persona. Per aquest motiu, calia assistir al malalt de manera diferent segons la necessitat del moment. Això va fer que es construïssin nous edificis especialitzats en psiquiatria a la ciutat de Barcelona fora dels límits de Torribera.

En relació amb l’Escola Industrial, la Diputació de Barcelona va aprovar el 1986 el Pla d’adequació i ordenació de la Universitat Industrial, que es va desenvolupar durant els anys 1989-1990.

Crèdits

Selecció de documents i redacció
Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB)

Edició i producció
Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional

Imatges i multimèdia

Capçalera

• Multitud congregada a la plaça de Sant Jaume amb motiu de l’arribada de Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30942)

El debat sobre la continuïtat de les diputacions

• Palau de la Diputació Provincial de Barcelona, c. 1960. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3365)
• Lluís Maria Xirinacs a Vic durant la campanya electoral de 1977. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3456)
• Votacions al col·legi electoral de Vic a les eleccions democràtiques de juny de 1977. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3455)
• Grup de gent seguint l’escrutini de les primeres eleccions generals democràtiques a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.30971)
• Visita de Josep Tarradellas al cementiri de Montjuïc, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30934)

El retorn de Tarradellas

• Invitació per assistir a l’arribada de Josep Tarradellas a l’aeroport del Prat de Llobregat, 1977. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB S-430, exp. 217)
• Memòria corporativa de la Diputació de Barcelona, 1977. (Bib_8632_1977)
• Recepció de Josep Tarradellas a Montjuïc, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30936)
• Discurs de Josep Tarradellas al balcó del Palau de la Generalitat, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30941)
• Multitud congregada a la plaça de Sant Jaume amb motiu de l’arribada de Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30942)
• Manuel Jiménez de Parga, Adolfo Suárez i Josep Tarradellas caminant per la galeria gòtica del Palau de la Generalitat amb motiu de la presa de possessió de Tarradellas, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30944)
• Josep Tarradellas i Adolfo Suárez al Palau de la Generalitat amb motiu de la presa de possessió del primer com a president de la Generalitat, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30949)
• Targeta amb motiu de la presa de possessió de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat, 1977. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB S-430, exp. 217)
• Llista de governs de la Generalitat, 1977-1979. Llista de registre de diputats i diputades. (R-12-180)
• Primer govern de la Generalitat de Josep Tarradellas amb els consellers (d'esquerra a dreta) Ramón Espasa, Narcís Serra, Joan Codina, Josep María Triginer, Joan Reventós, Frederic Rahola, Jordi Pujol, Carles Sentís, Joan Josep Folchi, Antoni Gutierrez, Pere Pi i Suñer i Josep Roig, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.33001)

L’Estatut d’autonomia

• Sortida dels miners després del tancament amb motiu de la vaga de mines de Cercs, 1977. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.5268)
• Pancartes dels treballadors de la fàbrica tèxtil de la colònia Manent a Puig-Reig, 1979. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.39043)
• Acta de la sessió plenària de la Diputació de Barcelona, 27-12-1977. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 101-1028-272)
• Salutacions dels dos presidents, Josep Tarradellas i Adolfo Suárez, amb motiu de la visita del primer a Madrid. En primer terme la dona de Suárez, Amparo Illana Elórtegui, 1979. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.39185)
• Comissió parlamentària responsable de la redacció de l’Estatut al Parador de Sau. D'esquerra a dreta, a la primera fila: Laureano López Rodó, Eduardo Martín Tobal, Josep Andreu Abelló, Josep M. Triginer, Felip Solé i Sabarís, Jaume Sobrequés i Josep Subirats; a la fila del centre: Macià Alavedra, Josep Verde Aldea i Manuel de Sárraga; a la fila de dalt: Josep Sendra, Jordi Solé Tura, Dolors Calvet i Puig, Marcel·lí Moreta Amat, Anton Canyelles, Joaquim Arana i Carles Güell de Sentmenat, 1978. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3458)
• Acta de cloenda de la campanya de referèndum per l’Estatut de Catalunya al Palau de Congressos de Montjuïc de Barcelona amb una secció de la banda de la guàrdia urbana de la ciutat, 1979. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.39400)
• Referèndum de l’Estatut de Catalunya, 1979. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB S-514, exp. 304)
• Adhesiu de votació de l’Estatut de Catalunya, 1979. Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General. (NBM—1-9)
• Periodistes seguint la votació de l’Estatut de Catalunya al Palau de la Generalitat, 1979. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. (CAT AGDB R.3939)
• Votació del referèndum de l’Estatut d’Autonomia de 1979. [Vídeo]
• L’Estatut de Catalunya. XVI Setmana d’Estudis Socials, 1980. Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General. (D-1-27)

La Diputació en el nou ordre institucional democràtic

• Lliurament de la bandera de la província a Demetrio Albert, capità del cos de mossos d'esquadra per part de la madrina de l’acte Mercedes Picón y Agero, marquesa de Seoane i dona del capità general de Catalunya Francisco Coloma Gallegos, 1976. Autoria: Suárez. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30838)
• Cartell del Servei Provincial d’Extinció d’Incendis, c.1970. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB Cambra B)
• Parada del Servei d'Extinció d'Incendis de la Diputació de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, 1978. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.31096)
• Modificació del vehicle del parc de bombers de l’Hospitalet de Llobregat, 1982. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.56200)
• Visita de Josep Tarradellas, president de la Generalitat, al Papiol, 1978. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.31094)
• El president de la Generalitat Josep Tarradellas presideix l'assemblea informativa del Canal Segarra-Garrigues a Sarroca de Lleida, 1979. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.39120)
• Taula rodona d’alcaldes del Baix Llobregat sobre el futur de la comarca al Palau de la Generalitat, 1981. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.1363)
• Antoni Dalmau, president de la Diputació de Barcelona, amb la nova corporació provincial, 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.34847)
• Francesc Martí Jusmet a Castellar de N'Hug amb les tisores a la mà a punt de tallar la cinta inaugural de la carretera de Castellar de n'Hug a la Molina, 1980. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.31067)
• Josep Tarradellas amb Antoni Dalmau (que sosté en braços la seva filla Clara) després d’haver estat elegit president de la Diputació de Barcelona, 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.24415)
• Audiència d’Antoni Dalmau, president de la Diputació de Barcelona, amb Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, 1982. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.22732)

Feminisme i drets

• Jornades Catalanes de la Dona, 1976.

Promoció de la llengua catalana

• Classes de llengua catalana a Súria, 1967. Fons: Diputació de Barcelona. (Cal E-25)
• Classes de català al Prat de Llobregat, 1976. Fons: Diputació de Barcelona. (Cal E-25)
• Grup d'alumnes durant la clausura del curs sobre Trajectòria de l'Art. Al mig, Manuel Font Altaba, diputat delegat d'Ensenyament, 1976. Autoria: Suárez. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.31158)
• Acte de presentació de les Lliçons de català a la Sala Torres-Garcia del Palau Provincial (actual Palau de la Generalitat). Discurs d'Higini Torras Magem, president del Consell d'Administració de l'editorial Mencheta. A la seva dreta, Manuel Font Altaba, diputat delegat d'Ensenyament, M. Teresa López del Castillo, delegada del Ministeri d'Educació i Ciència i Marcel·lí Moreta Amat, diputat provincial, 1975. Autoria: Suárez. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.28789b)

Festivitats i reconeixements culturals

•  Celebració de Sant Jordi al carrer Bisbe Irurita de Barcelona, 1976. Autoria: Robert. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.30795)
• Celebració de la Diada de Catalunya a Sant Boi de Llobregat. D’esquerra a dreta: Antoni Dalmau, president de la Diputació de Barcelona, Ernest Lluch, ministre de Sanitat, i Raimon Obiols, secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, 1983. Autoria: Jaume Soler Arias. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGBD R.1154)
• Ofrena floral ofrena al Monument de Rafael Casanova amb motiu de la Diada de Catalunya, 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.35591)
• Tarradellas al balcó de l'Ajuntament contemplant als castellers de Vilafranca del Penedès, 1979. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.38637)
• Celebració dels VII Jocs Esportius Provincials per a Escolars, trofeu Sant Jordi a l'Estadi Municipal de Terrassa, 1976. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2434)
• Johan Neeskens, jugador del Futbol Club Barcelona, aixecant la Copa del Rei al Palau de la Diputació, 1978. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.33841)
• Homenatge a Pau Casals al Palau de la Generalitat amb el fèretre del compositor amb motiu del retorn de les seves despulles des de Puerto Rico, 1979. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.38681)
• Atorgament de la Medalla d’Or de la Generalitat a Salvador Espriu, 1980. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.34242 i 34243)
• Visita de Josep Tarradellas, president de la Generalitat, a la Fundació Joan Miró, 1977. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.33000)
• Lola Anglada i Sarriera amb un ram de flors parlant amb les persones assistents a l’exposició de la seva obra, 1978. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.5380)
• El president de la Generalitat Josep Tarradellas amb la dibuixant Pilar Bayés en el lliurament del llibre de Geografia de Catalunya, 1978. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.32092)

El dret a informar

• Josep Tarradellas visita un estand durant la inauguració de la II Fira del Llibre al passeig de Gràcia, 1978. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.32077)
• Periodistes gràfics al conjunt arqueològic d’Olèrdola amb motiu del Dia de la Província a Vilafranca del Penedès, 1971. Autoria: Aragonès. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.4271)
• Façana de l’emissora de la ràdio local d’Arenys de Mar, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2813)
• Periodistes emetent a l’emissora de ràdio local d’Artés, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2767)
• Unitat mòbil número 1 de ràdio Empordà a Castelló d’Empúries, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2796)
• Redacció de la ràdio local de Badalona, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2772)
• Periodistes de la ràdio local de Badalona, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2774)
• Periodista de la ràdio local de Sant Boi de Llobregat, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.2820)
• Emissora de ràdio local del Vendrell, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2770)
• Emissora de ràdio municipal de Rubí, 1982. Autoria: Pere Monés. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2790)
• I Trobada de Ràdios Municipals a Rubí, 1980. Autoria: Josep Maria Roset. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2827)
• Publicitat de la IV Trobada d’emissores municipals de Catalunya a Granollers, 1981. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB C-1, exp. 4)
• Primer número de la revista dedicat a la premsa comarcal de Catalunya, 1981. Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General. (Bib-8160).
• Número 100 de la revista San Jorge, dedicat a Jacint Verdaguer i la Diputació de Barcelona, 1977. 
• Visita del president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes a la Impremta Escola Casa de Caritat, 1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.16143)
• Primera capçalera bilingüe del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), 23-04-1982.

La transició als recintes

• Vista panoràmica de les obres a Can Serra, 1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.10164)
• Inauguració de la nova seu de la Diputació de Barcelona a Can Serra, 22-4-1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 32739)
• Rehabilitació de l’antic pavelló de bugaderies per condicionar l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona al recinte de Maternitat, 1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.21587)
• Inauguració de l’Arxiu General al recinte de la Maternitat, 1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.68381)
• El meu fill de Lluïsa Granero, 2014. AGDB
• Inauguració de l’exposició amb motiu del centenari de l’Escola de la Dona: en primer terme Montserrat Sindreu, directora entre 1946 i 1980, i a l’esquerra la directora del centre, Eulàlia Cutxí, 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.34940)
• Francesc Martí i Jusmet, president de la Diputació de Barcelona, durant els actes del 50è aniversari de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet, 1980. Autoria: Eugenio Castillo Navarro. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.31066)

 

Bibliografia de la Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l'Arxiu General 

Brunet i Mauri, Joan. Antoni Dalmau i Ribalta. Obra de govern, 1983-1987. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2023. 

Colominas Ferran, Joaquim (ed.). Memòria d’una determinació. 40è aniversari del retorn a Catalunya del president Josep Tarradellas. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2018. (Empremtes d'història; 2).  

L’Estatut de Catalunya. XVI Setmana d’Estudis Socials. Barcelona: Institut de Ciències Socials de la Diputació de Barcelona, 1980. (Quadern d'Estudis Socials; 1). 

Llibre de registre dels diputats i diputades de la Diputació de Barcelona. Biblioteca de Referència i Centre de Documentació de la Diputació de Barcelona (R-12-180)

Memòries corporatives de la Diputació de Barcelona, 1975-1980.

Nel·lo i Colom, Oriol (dir.). Deu anys d’ajuntaments democràtics (1979-1989). Barcelona: Federació de Municipis de Catalunya, 1989.

Riquer, Borja de (dir.). Història de la Diputació de Barcelona (1939-2005). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2007. (Vol. 3)

Sobrequés i Callicó, Jaume. L’Estatut de la Transició. L’Estatut de Sau (1978-1979). Barcelona: Parlament de Catalunya, 2010.

Ventura, Anna (dir.). Atlas electoral de la ciutat de Barcelona 1977-1989. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1991. (Atlas Estadístic de Barcelona, sèrie Temes electorals: 4)