Type of public
General 
- PRESENTACIÓ
- LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA
- Manlleu
- Sant Boi de Llobregat
- Viladecans
- (RE)APRENDRE A VOTAR: LES PRIMERES ELECCIONS GENERALS
- Badalona
- El Masnou
- Vilafranca del Penedès
- LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
- Calella
- Cardedeu
- Tona
- UN FUTUR EN FEMENÍ
- L’Hospitalet de Llobregat
- Manresa
- Mataró
- Mollet del Vallès
- El Prat de Llobregat
- Santa Coloma de Gramenet
- UN NOU PAÍS PER A UNA VELLA CULTURA
- Arenys de Mar
- Castellbisbal
- Cornellà de Llobregat
- Roda de Ter
- Sant Adrià de Besòs
- Sitges
- Vilassar de Dalt
- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
- CONFERÈNCIES
- TALLER “PARAULES JUSTES”
- CRÈDITS
- ITINERÀNCIA
Els primers passos cap a la democràcia (1976-1978)
Aquesta exposició és una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure simultàniament a diferents municipis fins al desembre de 2026 i de manera conjunta a través d'aquesta exposició virtual.
Memòria en Xarxa és una aportació més a la recuperació de la memòria històrica que vol destacar la importància dels museus com a dipositaris d’un llegat històric que ens és comú.
PRESENTACIÓ
Després de la mort de Franco, el govern d’Arias Navarro va fracassar en impulsar reformes democràtiques i va dimitir. El juliol de 1976, Adolfo Suárez va ser nomenat president i va iniciar el desmantellament legal del franquisme amb el suport de l’oposició.
L’aprovació de la Llei per a la Reforma Política, que establia la sobirania popular i unes Corts elegides per sufragi universal, va permetre que el 15 de juny de 1977 se celebressin les primeres eleccions democràtiques des de 1936, que va guanyar el partit de centredreta UCD. Posteriorment, representants de tots els partits van redactar la Constitució, aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978, que reconeixia l’autonomia i que va fer possible la recuperació de la Generalitat de Catalunya.
Amb la Constitució es va culminar la Transició, protagonitzada per sectors del franquisme, l’oposició democràtica i moviments cívics. Tot i això, amb els anys, el sistema sorgit d’aquell pacte ha estat qüestionat.
LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA
La recuperació de la democràcia va permetre restablir l’autogovern català. El 1975, l’Assemblea de Catalunya va impulsar campanyes per l’amnistia, els drets humans i l’autodeterminació, així com pel restabliment de l’Estatut.
Les mobilitzacions de 1976 i la Marxa de la Llibertat i l’11 de setembre a Sant Boi van consolidar el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. El 1977 es va reclamar l’Estatut i, després d’una Diada multitudinària, es va restaurar la Generalitat amb Tarradellas. El 1978 es va redactar el nou Estatut.
Manlleu
Museu del Ter
“Poble català, posa’t a caminar”
La Marxa de la Llibertat va néixer en el context dels moviments que, durant la Transició, lluitaven pel restabliment de les llibertats. Va ser una iniciativa de Pax Christi, moviment pacifista internacional, a partir d’una idea de l’Assemblea de Catalunya, i va tenir com a lema “Poble català, posa’t a caminar”.
L’objectiu era mobilitzar el país i fer arribar, sobretot fora de l’àmbit de Barcelona, les reivindicacions de l’amnistia per als presos polítics, les llibertats democràtiques i la recuperació de l’Estatut d’Autonomia.
La Marxa, organitzada en sis columnes, va començar el 4 de juliol del 1976 i, malgrat les prohibicions i la repressió, amb multes i detencions, va arribar a Poblet després d’haver passat per 300 pobles.
El pas de la Marxa de la Llibertat per Manlleu, el dia 21, va coincidir amb un moment d’implicació de molts col·lectius en l’Assemblea de Catalunya. Unes 300 persones es van concentrar a la plaça per rebre la columna Tramuntana i es van organitzar activitats, com tirar traques i petards, engegar gallines amb missatges i fer volar globus lluminosos des de la rectoria per distreure la Guàrdia Civil, que finalment va dispersar els manifestants. Hi havia hagut amenaces de detencions a membres de l’Assemblea, i alguns van ser cridats a declarar l’endemà per advertir-los que no continuessin les mobilitzacions. La Marxa de la Llibertat va ser, a Manlleu, una fita en el desafiament a les autoritats franquistes.
Agraïments: Quim Albareda, Ramon Bufí, Jaume Collell, Pere Pous.
Text: Imma Domènech i Assumpta Tort. Museu del Ter.
La Marxa de la Llibertat a Manlleu. Any 1976. Autor: Carles Molist / Biblioteca Municipal de Manlleu. Fons fotogràfic Carles Molist.
La Marxa de la Llibertat a Manlleu. Any 1976. Autor: Carles Molist / Biblioteca Municipal de Manlleu. Fons fotogràfic Carles Molist.
exposicions.virtuals.anterior 
exposicions.virtuals.seguent Sant Boi de Llobregat
Museu de Sant Boi de Llobregat
«Poble català, posa’t a caminar». La Marxa de la Llibertat a Sant Boi
L’estiu de 1976 es va activar una marxa pacífica que havia de recórrer el país tot difonent les reivindicacions de l’Assemblea de Catalunya. Es van organitzar vuit columnes que havien de confluir, l’11 de setembre, a Poblet. Tot i la prohibició governativa, es va optar per mantenir el programa.
La columna Abat Escarré arribava a la nostra plaça de Catalunya, on s’havien organitzat diversos actes de sensibilització, el 4 d’agost, i va ser rebuda per l’Assemblea Democràtica de Sant Boi i unes 300 persones de suport. També es van trobar amb una destacada presència policial i coneguts elements d’ultradreta que van amenaçar algun líder opositor local. En manifestació, es van traslladar fins a l’escola salesiana on s'havia programat un acte «Pro amnistia» que va aplegar unes 150 persones que van topar amb el control de la Guàrdia Civil, que va practicar una detenció tot i tractar-se d'un recinte privat, de titularitat religiosa.
L’endemà, 5 d’agost, es va fer una visita als sanatoris psiquiàtrics per tal de conèixer la problemàtica d’aquestes institucions. A la tarda, la presència policial va impedir un homenatge a la tomba de Rafael Casanova. Es va improvisar una asseguda de protesta a la plaça de l’Ajuntament. La policia municipal, reforçada per la Guàrdia Civil, va desallotjar la gent concentrada, després de nombroses identificacions i una nova detenció.
La columna marxava, el dia 6, en direcció a Martorell.
Temps de canvis...
Manifest de l’Assemblea Democràtica, agost de 1976. Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
Nota de premsa apareguda al Diario de Barcelona, 4 de setembre de 1976. Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Viladecans
Museu de Viladecans
11 de setembre de 1977. Viladecans torna a celebrar la Diada Nacional de Catalunya
L’11 de setembre de 1977, Viladecans va viure una Diada Nacional de Catalunya carregada de simbolisme i emoció. En plena Transició, la commemoració esdevenia un acte de reafirmació col·lectiva, en sintonia amb el clam popular que s’havia expressat amb força a Sant Boi l’any anterior. Aquella Diada de 1976, celebrada al costat de la tomba de Rafael Casanova, va ser la primera autoritzada després de la dictadura, i va reunir milers de persones sota el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”.
A Viladecans, com en moltes altres poblacions catalanes, la Diada de 1977 va ser una jornada de reivindicació i il·lusió. Tot i que la gran manifestació es va concentrar a Barcelona, amb més d’un milió de persones al passeig de Gràcia, els actes locals van tenir un caràcter molt participatiu. Entitats culturals, veïnals i polítiques van organitzar ofrenes florals, lectures de manifestos i cantades d’“Els Segadors”, en un ambient d’unitat pel restabliment de les institucions catalanes.
La Diada de 1977 va marcar un punt d’inflexió: Catalunya tornava a ocupar l’espai públic amb dignitat, i Viladecans, com a part activa del Baix Llobregat, va contribuir a fer visible el desig de llibertat i autogovern que s’estenia arreu del país.
Ciutadania aplegada a la plaça de la Vila, l’11 de setembre de l’any 1977. Fotografia d’Anton Muns González. AMVA, Fons Jaume Muns González
(RE)APRENDRE A VOTAR: LES PRIMERES ELECCIONS GENERALS
El juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques en un context de tensió per l’amenaça d’un cop d’estat. La Llei d’Associacions Polítiques havia permès la legalització del Partit Comunista, però no de partits de l’esquerra revolucionària, republicans, carlins o alguns de nacionalistes, que només van poder concórrer als comicis sota altres sigles o en coalició.
La participació va ser molt alta (79%). A l’Estat va guanyar la UCD de Suárez. A Catalunya van prevaler els Socialistes de Catalunya (28%), seguits del PSUC (18%), la UCD (16%) i el Pacte Democràtic. Al Senat, es va imposar l’Entesa dels Catalans. Aquells comicis van ser decisius per consolidar la democràcia.
Badalona
Museu de Badalona
Un nou futur, una nova esperança
La transició democràtica a Badalona (1976-1978)
Ara ja fa 50 anys, la mort del general Franco obria una nova època al nostre país resultat de la voluntat d’amplis sectors de la ciutadania de recuperar drets i llibertats a la vegada que dotar-se de representació política i d’instruments democràtics de govern. Es començava així a caminar, no sense problemes i tensions, cap a una nova societat.
Aquesta època, situada entre els anys 1976 i 1978, va representar un moment de gran activitat a tots els nivells. La gent volia que la seva veu fos escoltada i això es va materialitzar de les maneres més diverses. Moviments veïnals, plataformes reivindicatives, sindicats, partits polítics, associacions culturals o esportives, volien prendre part en el disseny d’una societat i, també, d’unes ciutats democràtiques i modernes.
Badalona per les seves circumstàncies sòcio-econòmiques i demogràfiques és un bon exemple per explicar el dinamisme propi d’aquest moment transcendental en la nostra historia recent, en el que es van donar els primers passos cap a la recuperació de la democràcia. Una època que representava, després de molts anys, un nou futur i una nova esperança.
Aquesta exposició s’emmarca en el projecte “Memòria en Xarxa”, que s’impulsa des de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i produeix exposicions disperses en el territori, a l’entorn de determinats fets històrics que assenyalen els museus com a dipositaris d’un llegat cultural comú.
Mesa electoral durant el Referèndum del projecte de llei de Reforma Política. 15 de desembre de 1976. Genís Vera/Museu de Badalona. AI. Fons Genís Vera
El Masnou
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Les primeres eleccions generals al Masnou
Convocades les eleccions generals per al 15 de juny de 1977, l’afluència de candidatures es va deixar sentir al poble, així com les peticions de tanques per a propaganda. Els actes electorals, celebrats a La Calàndria i al vestíbul de l’Escola Ocata, van comptar amb la presència de Manuel Jiménez de Parga (UCD), Rodolf Guerra (Socialistes de Catalunya) i Joaquim Ferrer (PDC).
La participació va ser elevada, del 86,28%, i els resultats a la vila no van diferir gaire dels de la resta de Catalunya i van atorgar la majoria dels vots al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), seguit pel Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), la Unión de Centro Democrático (UCD), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i la Unió del Centre i Democràcia Cristiana de Catalunya (UC-DCC).*
A partir d’aquell moment, es va intensificar l’activitat partidista enfocada a l’aprovació de l’Estatut, el referèndum per aprovar la Constitució i les eleccions municipals, que es van celebrar el 3 d’abril de 1979. Els partits locals reclamaven la revisió dels plans parcials, la revitalització de l’agricultura i la creació d’una zona d’espais verds permanents per evitar la pèrdua de sòl a mans d’immobiliàries.
L’Agrupació Socialista masnovina va desenvolupar bona part de la seva activitat cultural a la part alta del poble, i el PSUC va organitzar una conferència, l’any 1978, de l’escriptor i activista Paco Candel sobre els problemes vinculats a la immigració. La Coordinadora de la Taula de Joves exemplificava el desig de canvi i va organitzar actes més allunyats de la tradició, com les revetlles populars de Sant Joan i Sant Pere i el recital de Lluís Llach, l’agost de 1978, que va aplegar més de cinc mil persones.
Míting del Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), 3/6/1977. Hi apareixen Joan Fàbregas Colomer i Jaume Grané Tabaras. Arxiu Municipal del Masnou, 11101
Míting del Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), 3/6/1977. Hi apareixen Joan Fàbregas Colomer i Jaume Grané Tabaras. Arxiu Municipal del Masnou, 11125.
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Vilafranca del Penedès
Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. VINSEUM
La nostra primera democràcia
A la Vilafranca dels 70, l'oposició a la dictadura girava a l'entorn de l'Assemblea de Catalunya. La Parròquia n'acollia activitats pel compromís de bisbes i sacerdots amb la democràcia i la llibertat. Van néixer associacions de veïns contra el Pla d'Urbanisme de 1973. L'execució de Puig Antich -març de 1974- va desencadenar accions contra la pena de mort.
Durant el 1976, a Vilafranca es van mobilitzar fins a quatre manifestacions reivindicatives de clar signe popular i progressista. Al febrer d’aquell any i sota el lema 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia', l'Assemblea va convocar grans manifestacions arreu del país. En una Vilafranca inèdita, centenars de persones van reclamar l’amnistia i van denunciar la mort a mans de la policia d'obrers en vaga a Vitòria, Elda, Tarragona i Basauri. La Marxa de la Llibertat va passar per la vila el 29 d’agost, en plena Festa Major, i va obtenir un gran ressò popular. Aquell any, el periodista Joan Anton Benach seria vetat al balcó de l’Ajuntament pel seu pregó en favor de la democràcia. També es van prohibir actes contra el referèndum per a la reforma política del 15 de desembre de 1976.
El 15 de juny de 1977 Catalunya va celebrar la victòria d'esquerres i catalanista a les primeres eleccions democràtiques. Amb tot, l'oposició va fiscalitzar l'Ajuntament amb la Comissió Municipal Democràtica (CMD). Centenars de persones es van congregar a la plaça de la Vila, en vigília de la gran Diada Nacional de 1977 a Barcelona.
Els fotoperiodistes Jordi Valls i Enric Tomàs van recollir aquest clima polític i social efervescent a “La nostra primera democràcia”, amb 180 fotografies datades entre finals de 1970 i el 13 de desembre de 1977 -data de l'última sessió de la CMD. Les imatges van ser objecte d’una exposició al Museu de Vilafranca, el Nadal del 1977. Les tres imatges que aquí exposem formen part d’aquest reportatge històric, en què la llibertat d’expressió va prendre forma de missatges anònims pintats als carrers de la Vila.
Fotos de l'exposició “La nostra primera democràcia” d'Enric Tomàs Guix i Jordi Valls Pedrol (1977). Pintades anònimes. Fons: Arxiu Comarcal Alt Penedès
Fotos de l'exposició “La nostra primera democràcia” d'Enric Tomàs Guix i Jordi Valls Pedrol (1977). Pintades anònimes. Fons: Arxiu Comarcal Alt Penedès
Fotos de l'exposició “La nostra primera democràcia” d'Enric Tomàs Guix i Jordi Valls Pedrol (1977). Pintades anònimes. Fons: Arxiu Comarcal Alt Penedès
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Entre el 1975 i el 1978, la relaxació progressiva del control sobre les llibertats d’expressió, informació i associació va conviure amb greus limitacions, com l’atemptat contra El Papus, la prohibició de La Torna i el consell de guerra a Els Joglars. Com a resposta, el 1978 es va impulsar la campanya “Llibertat d’expressió”.
Malgrat les resistències, es van fer avenços en llibertats: van aparèixer mitjans en català com l’Avui i Ràdio 4, i en teatre es va crear el Teatre Lliure. Es va eliminar la censura cinematogràfica i es va regular la llibertat teatral. Finalment, la Constitució de 1978 va reconèixer la llibertat d’expressió i informació.
Calella
Museu del Turisme de Calella-Arxiu Històric Municipal de Calella
“La Tralla” (1978-1981), parlant clar i català
El 21 de gener de 1978 apareixia a Calella el primer número de la revista La Tralla, una publicació quinzenal d’informació general, local i comarcal, que va significar una nova manera d’explicar una realitat fins llavors mancada de llibertat i que tot just començava a transformar-se.
La Tralla es definia a si mateixa com a “calellenca, comarcal, nacional, independent, informativa, popular i democràtica”, alhora que defensava els interessos populars i la llibertat nacional de Catalunya.
A les seves pàgines s’hi reflectien els esdeveniments socials, polítics i culturals més importants de la nostra ciutat i del nostre país. En l’àmbit nacional, s’hi van tractar temes com l’amnistia dels presos i exiliats, la normalització del català, el dret a l’autodeterminació, o també la llei del divorci, la igualtat de la dona, la pagesia, l’ensenyament o les nuclears.
Així mateix, la revista va ser un vehicle d’informació i debat sobre temes d’actualitat de Calella. S’hi analitzaven les diverses opcions polítiques en les eleccions municipals, s’hi posava en valor el patrimoni historicoartístic o s’hi denunciaven els acomiadaments massius de treballadors del tèxtil. També s’hi debatia sobre el projecte de port esportiu, la doble via del tren, la degradació del parc Dalmau o la urbanització de can Carreres.
El consell de redacció era format per Josep Puig, Dari Bosch, Francesc Grau, Josep Ferrer, Àlvar Buch, Miquel Feliu i Carme Puig. Antoni Reig n’era el director. Les tasques d’administració anaven a càrrec de Fina Vila. També hi col·laboraren Francesc Oliver, amb l’acudit dibuixat, i nombroses persones, amb articles d’investigació o d’opinió i en seccions de la revista.
El darrer número es va publicar el 20 de gener de 1981.
Portada de la revista del 18 de març de 1978. Número 2.
Pàgina 6 de la revista del 28 de juliol de 1979. Número 36.
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Cardedeu
Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu
Transició democràtica
Els anys posteriors a la mort del dictador Francisco Franco van ser convulsos, no només des d’un punt de vista polític, sinó també social.
A Cardedeu, com en altres llocs, els ciutadans, de manera més o menys espontània, i les entitats cíviques encaraven el règim sortint amb una actitud més enèrgica: es catalanitzaven els rètols dels carrers, es malmetien els símbols del règim (les plaques als Caídos, el darrer comunicat de la Guerra Civil), es cridava “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, es cantaven a ple pulmó himnes i cançons encara prohibits, es demanaven eleccions i pluralitat política i s’exigien drets.
La gent havia deixat de tenir por, i, si en tenia, era més gran el desig de canvi. La ciutadania, dones i homes, grans i joves, van lluitar i van fer seva la democràcia.
Potser actualment hi veiem mancances, però aleshores va ser un gran pas.
Portada de la revista Missatge de Cardedeu, en defensa de la cultura catalana, abril de 1977.
Portada de la revista Missatge de Cardedeu, amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya, setembre de 1977.
Portada de la revista Missatge de Cardedeu, a favor de la llibertat d’expressió, gener de 1978.
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Tona
Centre d'Interpretació i jaciment El Camp de les Lloses
Llibertat d’expressió, catalanitat i participació ciutadana
L’11 de setembre de 1977, La Veu de Tona va sortir al carrer, amb ganes de ser un puntal per a la llibertat d’expressió i la catalanitat: “Estem, com el nostre incomparable castell, oberts a tots els horitzons, però ben arrelats a la nostra terra” (del primer editorial).
La Veu de Tona informava, sobretot, de l’actualitat local. Els continguts polítics hi tenien molta presència, tant en les notícies com en les pàgines de reflexió. Sovint s’hi publicaven articles sobre la democràcia, el fet nacional o les institucions del país. Algunes seccions participatives eren “Bústia”, “Tona opinió” i “Paraules”. La llengua catalana, l’ensenyament, les novetats associatives i culturals, i la Ciutat Pubilla de la Sardana també eren temàtiques habituals.
Sens dubte, l’organització de la Ciutat Pubilla del 1978, per mitjà de comissions i assemblees, i la celebració corresponent, el 23 d’abril, són un bon testimoni de catalanitat i participació ciutadana.
Amb motiu del pubillatge, van actuar des d’Ovidi Montllor, l’Orfeó Català i els Montgrins (entre altres cobles), fins al Grup de Teatre Talia i l’Esbart Dansaire Castell de Tona. El dia de Sant Jordi, amb una gran gentada i molta activitat sardanística, Tona va ser proclamada Ciutat Pubilla. A la tarda, el president Tarradellas hi va ser present.
Del pubillatge n’han quedat records importants; per exemple, la sardana que es va compondre i el monument del costat de l’església.
Participació ciutadana en l’organització del Pubillatge
Portada amb fotografies que mostren alguns moments de la festa de la Ciutat Pubilla i l’element central del monument a la Sardana
Portada amb fotografies que mostren alguns moments de la festa de la Ciutat Pubilla i l’element central del monument a la Sardana
La Veu de Tona a favor de la llibertat d’expressió, en la campanya arran del judici contra Els Joglars
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent UN FUTUR EN FEMENÍ
La Transició va impulsar una nova cultura política i l’emergència del moviment feminista. El franquisme havia institucionalitzat la desigualtat i la tutela masculina, i les dones van tenir un paper central en la mobilització veïnal i la reivindicació de drets socials i laborals.
Les Jornades Catalanes de la Dona (1976) van definir un programa feminista que va influir partits i sindicats. Els col·lectius feministes van impulsar campanyes pel dret al propi cos, la llibertat sexual i els drets reproductius. Van lluitar per la legalització dels anticonceptius (que es va produir el 1977), la planificació familiar, el dret a l’avortament i la derogació de lleis discriminatòries sobre adulteri, prostitució i homosexualitat.
L’Hospitalet de Llobregat
Museu de L'Hospitalet- Casa Espanya
Les dones que van transformar l’Hospitalet
Als anys seixanta i setanta, el feminisme va començar a fer-se sentir a l’Hospitalet. Les protagonistes? Dones treballadores, moltes de les quals vingudes d’altres indrets, que van teixir xarxes de suport, es van organitzar i van lluitar per millorar les condicions laborals i socials.
Aquestes dones van ser motor de canvi i van tenir un paper clau en la Transició a la democràcia. Des de les associacions de veïns van impulsar les vocalies de dones, espais de formació, debat i acció. La demanda de centres de planificació familiar va ser una de les seves lluites més destacades. El primer es va crear al barri de Sant Josep.
També van reivindicar drets laborals, educació sexual, accés als anticonceptius i la despenalització de l’avortament. L’analfabetisme, que afectava moltes dones, no les va aturar: es van obrir centres d’alfabetització i aules de cultura per fomentar l’emancipació.
L’any 1976, en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, les hospitalenques van fer sentir la seva veu: van denunciar la manca de serveis als barris perifèrics i les dificultats per participar en la vida pública.
Els conflictes de les empreses INDO i TEMSA es van resoldre l’any 1977 amb sentències que ratificaven la igualtat salarial entre homes i dones per la mateixa feina.
En barris com Can Serra, la Florida, Pubilla Casas o Bellvitge, les dones van ser el cor dels moviments socials més actius de l’època. La seva lluita és memòria viva de la ciutat.
AMHL 808 AF 0006987 /a. José Luis Clemente Carrasco /d. José Luis Clemente Carrasco. Reunió de l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Serra al solar de la Carpa, setembre de 1978. Una mare amb tres filles demanant escoles.
AMHLAF0111494 /a.Autoria desconeguda /d.Maria Pilar Massana i Llorens. Cartell de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Serra
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Manresa
Museu de Manresa
L’Associació de Dones del Bages, de la reivindicació a l’acció
Amb l’arribada de la Transició, el moviment feminista va emergir amb força a Manresa i comarca a partir de trobades, debats i espais de reflexió compartida. Les tertúlies a la llibreria Maragall, una taula rodona al Casino i, molt especialment, les Jornades Catalanes de la Dona de 1976 van ajudar a consolidar una presa de consciència col·lectiva que va donar lloc al naixement de l’Associació de Dones del Bages, legalitzada el 1978.
L’associació es va convertir en un espai de trobada per a dones de tot el Bages. Oferia assessorament psicològic, sexològic i jurídic, organitzava xerrades i activitats de divulgació feminista i donava suport en casos de discriminació.
La seva principal lluita va ser la creació d’un centre de planificació familiar a Manresa, un dels primers de Catalunya. En un moment en què no existia una atenció pública en salut sexual i reproductiva, l’associació va impulsar un projecte amb un ampli suport social per tal d’oferir un servei públic i gratuït amb atenció mèdica, psicològica i social. Es va posar en marxa l’any 1981 a través de la Cooperativa del Planning Familiar, i va esdevenir un servei pioner a la comarca en prevenció ginecològica, educació sexual, informació anticonceptiva i suport psicosocial. El 1993 es va integrar a l’Institut Català de la Salut.
L’Associació de Dones del Bages va mantenir l’activitat fins al 1992 i va deixar una empremta decisiva en l’avenç dels drets de les dones i en la construcció d’una societat més justa i igualitària.
Parada muntada per l’Associació de Dones del Bages a la plaça Sant Domènec de Manresa, el 8 de març de 1982. Arxiu Montserrat Margarit
Participació en la Societat Cooperativa del Planning Familiar de Manresa, el 1982. Arxiu Margarita Martínez
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Mataró
Can Serra. Museu de Mataró
Pioneres del feminisme a Mataró en la Transició
Durant la Transició hi va haver un seguit de mobilitzacions de caràcter social, polític i laboral que van contribuir a la recuperació de drets i llibertats democràtiques. A Mataró, associacions veïnals, sindicats, partits polítics i col·lectius diversos van promoure actes i iniciatives per transformar la societat.
Tot i que encara és poc reconeguda, la participació de les dones en aquests moviments va ser molt rellevant i decisiva. Les dones van protagonitzar accions per dotar els barris de serveis bàsics, crear escoles bressol, promoure la sanitat i l’ensenyament públics i garantir millors condicions laborals i salarials a la classe treballadora.
Les dones eren presents, però sense visibilitat ni llocs de lideratge. Els seus drets i reivindicacions no eren prioritzats i quedaven en un segon terme. És per això que van teixir xarxes de suport i van prendre consciència de la importància de la lluita feminista, en la qual la igualtat legislativa i salarial, la flexibilitat horària, l’educació i els drets reproductius es situessin al centre.
A Mataró, dones del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i de Comissions Obreres es van organitzar per fer sentir la seva veu i incorporar la lluita feminista a les seves organitzacions. L’any 1978 va néixer el primer espai de trobada feminista de la ciutat, la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns de Mataró-Centre. Dones de classes i procedències diverses es van unir per compartir els problemes que les afectaven i per reivindicar un nou paper de la dona a la societat. La vocalia va ser pionera en l’oferiment d’assessorament i en l’organització de xerrades informatives i campanyes reivindicatives. La demanda d’un centre de planificació familiar va ser una de les seves lluites més destacades.
La tasca d’aquestes pioneres no va quedar recollida ni en documents oficials ni en titulars de premsa, però el seu llegat encara és viu en la memòria col·lectiva de la ciutat.
Pili Cantero a l’assemblea de treballadors del tèxtil al camp de futbol de Cerdanyola, març 1976. Enric Quintana. Arxiu Municipal de Mataró. Fons Quintana
Reivindicació veïnal per al subministrament d’aigua al barri de Rocafonda, febrer 1976. Enric Quintana. Arxiu Municipal de Mataró. Fons Quintana
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Mollet del Vallès
Museu Abelló
Mollet del Vallès, consistoris amb veu femenina
Mollet del Vallès va ser un dels municipis pioners on les dones, escollides democràticament, van assumir responsabilitats polítiques, un pas fonamental en la construcció d’una societat més justa i igualitària.
Ja abans de la Transició, Teresa Giralt Martín (Sant Fost de Campsentelles, 1941) va aprofitar l’escletxa legal de les eleccions municipals de 1973, pel terç familiar, per entrar a l’Ajuntament franquista i defensar la democràcia des de dins. Regidora entre 1974 i 1979, hi va portar reivindicacions ciutadanes com el mal estat dels carrers, la manca de serveis i zones verdes, els talls d’aigua, els drets de les dones i la recuperació del català als plenaris.
Les eleccions municipals de 1979, les primeres democràtiques després del franquisme, van fer d’Anna Bosch Pareras (Figaró-Montmany, 1950 – 2009) la primera alcaldessa de Mollet, l’única gran ciutat de tot l’Estat espanyol amb una dona al capdavant del govern municipal. Va governar de 1979 a 1983.
La van succeir, en primer lloc, Carme Coll Truyols (Ferreries, Menorca, 1950), alcaldessa de 1983 a 1987, i, posteriorment, Montserrat Tura Camafreita (Mollet del Vallès, 1954), alcaldessa de 1987 a 2003.
Actualment, Mollet del Vallès està governat per Mireia Dionisio Calé (Mollet del Vallès, 1979), alcaldessa des de 2022.
Aquest recorregut posa de manifest el paper capdavanter de Mollet del Vallès en la incorporació de les dones a la vida política local, una trajectòria que ha contribuït decisivament a fer avançar la igualtat i la qualitat democràtica del municipi.
Primer consistori democràtic de Mollet del Vallès, presidit per l’alcaldessa Anna Bosch, única dona entre els membres del govern municipal. Font: Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA)
El Prat de Llobregat
Cèntric Espai Cultural
El Centre de Planificació Familiar del Prat, pioner i exemplar
L’11 de març de 1977 es va crear el Centre de Planificació Familiar del Prat de Llobregat. En un context de lluites de les dones per acabar amb les restes del sistema patriarcal opressor del franquisme, el centre va sorgir de la necessitat d’atendre les demandes d’informació de les dones en matèria d’anticoncepció i de sexualitat i va ser decisiu en la implantació de controls mèdics. El centre, conegut popularment com a plàning, va ser pioner a tot l’Estat i es va convertir en un referent per a molts d’altres.
El centre va funcionar amb consultores i un ginecòleg i personal auxiliar que desenvolupaven la seva tasca de manera voluntària. A l’empara de l’Associació de Veïns Llevant oferien assessorament a les dones, amb consultes personals i xerrades.
El centre orientava i acompanyava les dones, tant les joves com les casades amb fills, en un moment en què l’accés als sistemes anticonceptius estava encara prohibit i en què l’avortament era penalitzat. També va implantar revisions ginecològiques imprescindibles per a la salut de les dones, per a la detecció de malalties, com el càncer, i per al tractament d’altres de transmissió sexual.
A partir del 1980, amb els ajuntaments democràtics sorgits de les eleccions del 1979, el Centre de Planificació va rebre el reconeixement oficial i subvencions de l’Ajuntament del Prat de Llobregat i de la Diputació de Barcelona. El 1989, el personal del centre va ser contractat per l’Ajuntament. El 1998 el Centre de Planificació es va integrar al programa d’atenció a la dona de l’ICS.
Equip del Centre de Planificació Familiar del Prat, d’esquerra a dreta de la imatge: Carmen Rosanes, Elena Planas (asseguda), Maribel Núñez, Carmina Balaguer i Maruja Pelegrín, any 1979. AMEP
Participants al Primer Congrés de Planificació Familiar celebrat a Xixón, novembre de 1982. Porten la senyera, d’esquerra a dreta, Carmen Rosanes (la tercera), Maruja Pelegrín (la quarta) i Carmina Balaguer (la cinquena). AMEP
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Santa Coloma de Gramenet
Museu Torre Balldovina
Els orígens de l’associacionisme feminista a Santa Coloma de Gramenet
El 14 de març de 1975, un grup de dones del barri de Singuerlín, de Santa Coloma de Gramenet, es reunia per redactar els primers estatuts de l’Asociación de Amas de Casa de Singuerlín, que, el 1978, va passar a anomenar-se Asociación de Mujeres de Singuerlín. Naixia així un primer espai de trobada feminista, per compartir inquietuds i problemes respecte a l’educació dels fills, la manca d’infraestructures a la ciutat, la inferioritat legislativa de la dona respecte a l’home, la desigualtat salarial, l’alta taxa d’analfabetisme femení, la impossibilitat de trobar feina un cop casades o la manca d’educació sexual, entre moltes altres qüestions.
L’associació va desenvolupar, ja des del seu origen, una intensa lluita per reivindicar un nou paper de la dona al municipi i a la societat. Va ser clau el treball de l’entitat en la lluita per la construcció del mercat de Singuerlín i en la demanda d’escoles bressol, juntament amb el de les associacions de veïns de la població. L’associació també va ser pionera en l’organització de manifestacions, debats i xerrades contra les agressions sexuals a la ciutat, per reivindicar drets fonamentals com el divorci, l’avortament, l’anticoncepció o el dret a disposar del propi cos, així com per reclamar la derogació total de la legislació franquista discriminatòria contra la dona.
L’any 1976, l’Asociación de Amas de Casa de Singuerlín iniciava l’edició del butlletí MUJER en Sta. Coloma, juntament amb les vocalies de dones de les associacions de veïns de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta publicació va fer visible una part de la societat, fins aquell moment silenciada, que també volia formar part del canvi que es gestava amb el final de la dictadura.
Portada del butlletí Mujer en Sta. Coloma, núm. 2, desembre de 1976. Museu Torre Balldovina, Fons Associació de Dones de Singuerlín.
Llegint la revista Dones en Lluita a l’Associació de Veïns Riu de Santa Coloma de Gramenet. Autoria: Fernando Montenegro. Desembre de 1978. Museu Torre Balldovina, Fons Grama.
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent UN NOU PAÍS PER A UNA VELLA CULTURA
A Catalunya, la normalització cultural va ser central. L’arribada de corrents europeus i americans va revitalitzar la creació artística i literària, amb una gran efervescència en teatre, edició, arts i música. La Nova Cançó es va convertir en un referent democràtic i identitari.
La societat civil va promoure iniciatives per democratitzar l’accés a la cultura, sobretot entre les classes populars, i les activitats al carrer es van convertir en espais d’expressió cívica i política.
Entre les iniciatives més rellevants, el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) va mobilitzar la societat per normalitzar el català, defensar els drets individuals i impulsar la cultura catalana com a pròpia dels Països Catalans.
Arenys de Mar
Museu d’Arenys de Mar
L’art com a raó: Espriu i el seu món visual
Salvador Espriu (1913-1985) va passar la major part de la vida sota la dictadura franquista, però en els últims anys va presenciar l’arribada de la Transició democràtica. En aquest context, Espriu va esdevenir una figura simbòlica del catalanisme cultural i de la memòria històrica col·lectiva. Va ser molt més que un escriptor: un referent moral i cultural. La seva obra, plena de memòria i esperança, va contribuir a mantenir viva la identitat catalana, connectant la seva literatura amb altres disciplines artístiques —pintura, escultura o teatre—, que van trobar en Espriu una font inesgotable d’inspiració.
Espriu entenia l’art com un acte de coneixement, comunicació i investigació. Per a ell, la creació artística requeria un pensament profund i una destresa cultivada amb rigor i abnegació. El poeta va establir vinculacions significatives amb artistes plàstics com Josep Maria Subirachs, Madola i Joan Pere Viladecans.
La literatura d’Espriu i l’escultura de Josep Maria Subirachs comparteixen un compromís profund amb la memòria històrica i cultural de Catalunya, visible en obres com Aproximació a tres escultures de Subirachs i altres textos. Espriu aporta el contingut simbòlic i el missatge de record; Subirachs, amb el seu llenguatge visual i tridimensional, tradueix aquests temes al món de l’escultura.
Durant els anys setanta i vuitanta, en un context de recuperació de la identitat catalana i reforç de la cultura en l’espai públic, els dos artistes van contribuir a construir una narrativa de memòria i resistència.
Salvador Espriu i Castelló. Fotografia Guillermina Puig, 1980. Generalitat de Catalunya
Medalla del nomenament de Salvador Espriu com a fill predilecte d’Arenys de Mar. Josep Maria Subirachs, 1980. Foto Museu d’Arenys de Mar
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Castellbisbal
Museu de la Pagesia
El moviment coral i la reconstrucció cultural
L’any 1956 es va fundar la Societat Coral La Unió fruit de la fusió de les antigues corals de Castellbisbal L’Agrícola (1879) i L’Aranya (1880).
La nova coral va néixer en un moment en què començava a revifar l’activitat coral després de la prohibició d’expressions culturals catalanes imposada pel règim. Com moltes altres entitats, La Unió es va mantenir sota el paraigua de l’Església, que li permetia inscriure’s al Govern Civil i mantenir la continuïtat. Algunes corals —com va ser el cas de La Unió— van continuar interpretant cançons en català, adaptant el repertori nacional a peces tradicionals.
Amb l’arribada de la Transició, La Unió, com tantes altres corals i entitats, es va obrir a nous espais, va adoptar
la llengua del país i va reprendre temàtiques nacionalistes. Aquest nou esperit es reflecteix en el programa de l’any 1976, amb l’homenatge a Pau Casals, símbol de l’exili català, i la interpretació d’El cant dels ocells, obra referent de la llibertat i la identitat catalana.
Així mateix, aquell any, la commemoració dels Cors de Clavé reivindicava una tradició compromesa amb la cultura catalana, silenciada durant dècades. Aquest esperit era compartit en el Congrés de la Cultura Catalana (1975-1977), que va propulsar la normalització de la llengua i la democratització de l’accés a la cultura com a eina de reconstrucció.
Les peces exposades en aquesta mostra evoquen aquell moment de renaixement. Testimonis de la cultura com a espais de resistència, d’expressió i de reafirmació d’un país que començava a refer-se.
Conjunt de dues medalles commemoratives (1976). MPC2269 i MPCMPC2280. Donació de la Societat Coral La Unió. Col·lecció del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Fotografia: Marc Font, Ajuntament de Castellbisbal.
Programa d'homenatge a Pau Casals. 1976. Arxiu Municipal de Castellbisbal. Fons Coral La Unió. UD 69540
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Cornellà de Llobregat
Museu Palau Mercader
Català a l’escola el curs que ve!
Durant el franquisme, el català va ser exclòs de les institucions, de la cultura, dels serveis públics i dels comerços. En aquell context, a Cornellà va destacar la figura del lingüista Josep Llobera i Ramon, fundador, el 1948, de la divisió local de la Unió Excursionista de Catalunya, en què va organitzar els primers cursos clandestins de català. A partir de 1963 també en va impartir a l’Escola Sant Ildefons, dirigida per Ramon Bonet i Pac.
Tot i que la Llei General d’Educació de 1970 permetia introduir les llengües minoritàries a l’ensenyament, la delegació provincial barcelonina del Ministeri d’Educació i Ciència només acceptava el català com a assignatura optativa fora de l’horari escolar.
L’any 1973 es van intensificar les accions veïnals per reclamar millores urbanístiques i socials i per recuperar la cultura i la llengua catalanes. Durant el curs 1973-1974, un grup de mestres, entre els quals hi havia Jordi Vinyes, va impulsar la campanya “Català a l’escola el curs que ve!” per incloure’l a l’horari lectiu. Amb el suport d’una cinquantena d’entitats, van enviar una carta a l’ajuntament per demanar que en financés dues hores setmanals. Cornellà, amb una població majoritàriament no catalanoparlant, va ser el primer municipi a incorporar classes de català el curs 1974-1975.
Aquesta reivindicació, present també en altres municipis, va ser l’espurna que va dur el Col·legi d’Advocats de Barcelona a proposar la creació d’una Comissió de Defensa de la Cultura Catalana i la celebració del primer Congrés de Cultura Catalana, l’any 1975, com a plataforma per defensar la cultura i la llengua catalanes.
Josep Llobera impartint una classe de català a l’antiga biblioteca de la rambla Anselm Clavé, 1963. AHCL, L’Abans, Família Llobera Ramon
Exposició escolar de la campanya “Català a l’escola el curs que ve!”, al voltant de 1974. Ajuntament de Cornellà de Llobregat
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Roda de Ter
Museu Arqueològic de l'Esquerda
Ara és demà. Setmana popular Miquel Martí i Pol
Feia tres anys de la mort del dictador quan la Comissió de Cultura del Partit Socialista Unificat de Catalunya d’Osona, on militava Miquel Martí i Pol, li va organitzar un homenatge entre els dies 21 i 28 de maig, amb el lema Ara és demà, com el títol del poema del llibre Crònica de demà (1976).
Els actes es van celebrar a Roda de Ter, Manlleu i Vic, i es van donar a conèixer amb un cartell del pintor Antoni Tàpies. La difusió també es va fer mitjançant un adhesiu amb la mateixa imatge i un tríptic que incorporava, a més, el pictograma «Llibertat d’expressió», en suport a Els Joglars, perseguits pel règim a causa de l’obra La torna.
Les activitats a Roda de Ter
Es van fer pintades de murals als carrers, una exposició sobre el poeta vista pels escolars i una altra amb aportacions de poetes i artistes, a la Biblioteca Popular Joan Riera Sala. El grup Vermell x 4 hi va representar La Creació a partir de textos de Martí i Pol.
El 25 de maig va tenir lloc un dels actes centrals: una trobada de poetes a la plaça de les Tres Fonts, prop de la fàbrica on havia treballat i de casa seva. Hi van participar una trentena d’autors dels Països Catalans, com Miquel Desclot, Joan Vinyoli, Agustí Bartra, Carles Sunyol, Vicenç Altaió, Josep Maria Carrera, Joan Solà, Vicent Andrés Estellés o Pere Quart (Joan Oliver).
El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) va organitzar un acte polític al teatre Eliseu, en el qual van participar Gregorio López Raimundo, Rafel Ribó, l’escriptora Montserrat Roig, el dramaturg Jordi Teixidor i l’artista Ton Granero.
Van constatar que la poesia de Martí i Pol pertanyia al poble i que la seva obra tenia abast nacional.
Molt públic d’Osona i de fora hi va assistir. Miquel Martí i Pol no hi va poder ser a causa de la seva malaltia. ©Autoria desconeguda/FMMP.
Trobada de poetes a la plaça de les Tres Fonts. L’acte va ser presentat pel poeta Miquel Desclot. ©Autoria desconeguda/FMMP.
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Sant Adrià de Besòs
Museu d’Història de la Immigració de Catalunya-Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”
El desert cultural del franquisme
A finals de la dictadura, la vida cultural de Sant Adrià de Besòs estava paralitzada. Un Ajuntament esgotat, sense idees, havia abandonat qualsevol intent de promoure cap activitat més enllà de les festes populars.
Tanmateix, de la mateixa manera que el moviment veïnal i obrer es reorganitzava, un grup de persones compromeses, organitzades al voltant de la mobilització popular del Congrés de Cultura Catalana, iniciava la lluita per la cultura.
El Grup d’Acció Cultural de Sant Adrià de Besòs
Finalitzat el Congrés, alguns dels integrants locals van decidir donar continuïtat a la feina feta constituint, el desembre de 1977, el Grup d’Acció Cultural (GAC). Els objectius eren clars: dinamitzar l’activitat cultural, reivindicar la construcció d’equipaments i contribuir a la recuperació de la identitat nacional.
Durant quatre anys, el treball voluntari va permetre organitzar una multitud d’iniciatives culturals mai vista: concerts, conferències, cinema, teatre, activitats infantils i festes populars. De fet, el GAC es va encarregar d’organitzar, en col·laboració amb l’Associació de Veïns i amb el suport econòmic de l’Ajuntament, la festa major de l’any 1978.
També cal destacar la feina reivindicativa realitzada a favor del restabliment de les institucions i dels valors democràtics. En aquest sentit, el GAC va redactar la proposta de normalització del nomenclàtor de Sant Adrià de Besòs amb la voluntat d’eliminar els noms de carrers imposats durant el franquisme. Una proposta aprovada pel primer Ajuntament democràtic el maig de 1979.
Fotografia de la conferència pronunciada per Oriol Martorell sobre la figura de Pau Casals, a la Biblioteca Popular de Sant Adrià de Besòs, el 1976.
Cartell de la conferència sobre les escoles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de Josep Maria Ainaud de Lasarte, pronunciada el 1977.
Portada del programa de festa major de 1978 organitzada pel GAC, en col·laboració amb l’Associació de Veïns i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.
Ban amb els canvis de denominació aprovats en el nou nomenclàtor democràtic, 1979.
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Sitges
Museus de Sitges
50 anys de la recuperació del Carnaval a Sitges
Durant la dictadura franquista, el Carnaval es va prohibir a tot l’Estat. A Sitges, però, la festa va sobreviure dins dels salons teatre de la Sociedad Recreativa El Retiro i el Casino Prado Suburense, on se celebrava sota el nom de “Bailes de temporada”. Aquells balls temàtics mantenien viva, d’alguna manera, la flama del Carnaval, tot i que sense la sàtira i la llibertat que l’havien fet únic. A partir dels anys cinquanta, amb les anomenades “Fiestas de Invierno” i el Ral·li de Cotxes d’Època, les disfresses van començar a tornar al carrer de manera tímida.
Amb la mort del dictador Franco, Sitges va recuperar plenament la celebració del Carnaval al carrer. El febrer de 1976, pel Diumenge de Carnaval, El Retiro va organitzar una rua pels carrers amb una carrossa i diversos grups de persones disfressades, fet que va marcar els primers passos de l’inici del Carnaval de la democràcia. A partir d’aleshores, les dues entitats de la vila van començar a capitanejar les rues del diumenge i el dimarts, va reaparèixer la figura del carnestoltes i, més tard, es va crear la de la Reina, i es va configurar així el cicle festiu del Carnaval, amb el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra com a dies oficials d’inici i final de la celebració.
Des d’aquella tornada al carrer i fins ara, el Carnaval sitgetà ha passat per molts moments, alguns de dolços i altres de més amargs. Han desaparegut actes i se n’han creat de nous, s’han modificat els horaris i recorreguts de les rues, s’ha donat importància a altres aspectes de la festa i s’ha potenciat tota la setmana de Carnaval.
Repassada aquesta història, és evident que la celebració ha evolucionat i que al llarg dels anys es continuarà transformant bo i mantenint l’essència de la tradició, amb la llibertat i la diversitat que han caracteritzat sempre Sitges.
Text: Sergi Molina Jaime
Colla Peñas d’El Retiro, Diumenge de Carnaval de 1976
Colla Penya Filatèlica del Prado, Carnaval de 1978
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent Vilassar de Dalt
Museu Municipal de Vilassar de Dalt
Un jardí per a Vilassar
Amb l’enderroc de la casa de cal Garbat, l’octubre de 1975, davant mateix de la Massa, va sorgir de la runa una magnífica placeta que donava un nou aire al centre neuràlgic de la vila.
Es va enderrocar per projectar-hi l’edificació d’un bloc de pisos, però la veu popular va preveure l’impacte que suposaria sobre aquest espai una construcció desmesurada i es va mobilitzar per evitar-ho. Un grup de veïns, amb l’associació de caps de família al capdavant, es va adreçar a l’Ajuntament per protestar i proposar que comprés el solar per destinar-lo a zona verda enjardinada. L’Ajuntament estava d’acord amb el canvi d’ús proposat, però no podia fer front a la despesa de comprar el solar.
La població de Vilassar es va activar per aconseguir, entre tots, l’import de la compra. Així va ser com va començar la campanya “Un jardí per a Vilassar”, amb el suport de totes les forces vives i amb manifestacions, conferències, cercaviles, etc. amb vista a sensibilitzar la població que, comprant pams de jardí, se’n sortirien. La campanya va recollir 603.000 ptes. i la forta pressió popular va forçar que el consistori obtingués 2.500.000 ptes. de la Diputació per a l’adquisició del solar.
El 1976 van començar les obres del jardí Sant Jordi i l’abril de 1977, per la Festa Major dels Sants Màrtirs, es va inaugurar. Sota el lema “Entre tots podem fer moltes coses, comencem per un jardí”, es va veure culminat un projecte que va mobilitzar la població de Vilassar just en el moment en què el país vivia uns canvis polítics i socials en tots els nivells.
Recreació de la casa de cal Garbat en l’actual emplaçament dels jardins Sant Jordi.
Butlleta original de la subscripció popular per col·laborar en la campanya comprant un pam del jardí.
exposicions.virtuals.anterior exposicions.virtuals.seguent ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Entre les activitats vinculades a la mostra, els museus acollidors programen conferències sobre les temàtiques de l’exposició i el taller creatiu “Paraules justes”, adreçat a totes les edats que posa en valor la força de la paraula durant el període de transició democràtica i l’actualitat.
CONFERÈNCIES
Museu Torre Balldovina, Santa Coloma de Gramenet – 10 de març, 18.30 h: Els primers passos del feminisme després de la llarga dictadura, amb Sara D. Costas, investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona
Museu de L’Hospitalet, Can Riera – 19 de març, 19 h: El paper de les dones a les lluites veïnals a l’Hospitalet de Llobregat, amb Dolors Marín Silvestre, doctora en Història contemporània
Sala Joan Comellas, El Masnou - 9 d'abril, 19 h: La ruptura catalana. Les eleccions del 15 de juny de 1977, amb Andreu Mayayo, historiador
Museu del Ter, Manlleu - 9 d’abril, 19.30 h: Presentació del documental “La unitat que va fer trontollar el franquisme”, amb Joaquim Albareda, historiador
Museu de Badalona - 28 de maig, 19 h: Re-aprendre a votar: les primeres eleccions generals, amb Andreu Mayayo, historiador
Museu de Badalona - 4 de juny, 19 h: Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia, amb Joan Esculies, historiador
Museu de Badalona -18 de juny, 19 h: Un futur en femení, amb Sara Diaz Costas, historiadora
Museu de Badalona – Data i tema per determinar – Amb Joan Villarroya, historiador
Biblioteca Pare Fidel Fita, Arenys de Mar - 15 de maig, hora per determinar: Taula rodona: Espriu i l’Art contemporani, amb Carlos Toribio, historiador
Museu-Arxiu Tomàs Balvey, Cardedeu – 29 de maig, 19h: Un nou país per una vella cultura, amb Marta Vallverdú, historiadora
Auditori Josep Maria Terricabras, Calella - 5 de juny, 18.30 h: Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia, amb Carlos Ordas, historiador
Museu de la pagesia, Castellbisbal - 21 de maig, 19h: Un nou país per una vella cultura, amb Marta Vallverdú, historiadora
TALLER “PARAULES JUSTES”
Museu-Arxiu Tomàs Balvey, Cardedeu - 11 d'abril, 17.30 h
Museu del Cau Ferrat, Museus de Sitges - 14 d'abril, 11.30 h
Sala Joan Comellas, el Masnou - 25 d’abril, 11 h
Museu Palau Mercader, Cornellà de Llobregat - 10 de maig, 11 h
Museu de la Pagesia, Castellbisbal - 30 de maig, 11 h
CRÈDITS
Organització
Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona
Col·laboració
Memorial Democràtic
Comissariat
Joan Francès. Museu de Badalona
Coordinació tècnica
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Coordinació de l’edició i la producció
Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional de la Diputació de Barcelona
Audiovisual
Recerca: Banc Audiovisual de Testimonis. Memorial Democràtic
Edició: Punt de Gir, Productora Audiovisual SL.
Activitats complementàries
Conferències amb el suport del Memorial Democràtic
Taller paraules justes
Museus participants
Museu d’Arenys de Mar, Museu de Badalona, Museu del Turisme de Calella-Arxiu Històric Municipal de Calella, Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, Museu de la Pagesia de Castellbisbal, Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, Museu de L'Hospitalet- Casa Espanya, Museu del Ter, Museu de Manresa, Museu Municipal de Nàutica del Masnou, Museu de Mataró-Can Serra, Museu Abelló de Mollet del Vallès, Museu Municipal de Montcada i Reixac, Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, Museu Arqueològic de l’Esquerda, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya-Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”, Museu de Sant Boi de Llobregat, Museu de Sant Cugat, Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, Museus de Sitges, Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses de Tona, Museu de Viladecans, Museu Municipal de Vilassar de Dalt, Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.
Imatge museografia i elements de difusió
Iago Pericot. Cartell del festival Grec de 1976. Grec Festival de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
ITINERÀNCIA
De març a desembre de 2026
Museu de L'Hospitalet-Casa Espanya
Les dones que van transformar l’Hospitalet
Del 8 de març al 22 juny
Carrer Joan Pallarés, 38, 08901 L'Hospitalet de Llobregat
Museus de Sitges
50 anys de la recuperació del Carnaval a Sitges
Del 9 de març al 21 d'abril
Societat Recreativa El Retiro – Carrer Àngel Vidal, 17, 08870 Sitges
Casino Prado – Carrer Francesc Gumà, 6-14, 08870 Sitges
Museu d’Història de la Immigració de Catalunya-Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”
El desert cultural del franquisme
Del 9 de març al 10 de desembre
Carrer Mossèn Josep Pons, 5, 08930 Sant Adrià de Besòs
Museu Torre Balldovina
Els orígens de l’associacionisme feminista a Santa Coloma de Gramenet
Del 10 de març al 30 d'abril
Plaça Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet
Museu Palau Mercader
Català a l’escola el curs que ve!
Del 15 de març al 31 de maig
Palau Mercader. Carretera de l'Hospitalet, s/n, 08940 Cornellà de Llobregat
Museu del Ter
Poble català, posa’t a caminar
Del 17 de març al 10 de maig
Plaça de les Dones del Ter, 1, 08560 Manlleu
Museu-Arxiu Tomàs Balvey
Transició democràtica
Del 25 març al 31 de juliol
Carrer Dr. Daurella, 1, 08440 Cardedeu
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Les primeres eleccions generals al Masnou
Del 9 d’abril al 16 de maig
Casa de Cultura
C. de Josep Pujadas Truch, 1A, El Masnou
Museu d’Arenys de Mar
L’art com a raó: Espriu i el seu món visual
Del 17 d’abril al 12 de juliol
Carrer de l’Església, 43. 08350 Arenys de Mar
Museu Municipal de Vilassar de Dalt
Un jardí per a Vilassar
Del 25 abril al 30 juny
Carrer Marquès de Barberà, 9, 08339 Vilassar de Dalt
Museu del Turisme de Calella-Arxiu Històric Municipal de Calella
“La Tralla” (1978-1981), parlant clar i català
De l’1 de maig al 14 d'octubre
Fàbrica Llobet-Guri, Carrer de Sant Pere, 122-140, 08370 Calella
Museu de la Pagesia
El moviment coral i la reconstrucció cultural
Del 15 de maig al 23 d'agost
Carrer Pi i Margall, 13 , 08755 Castellbisbal
Museu de Badalona
Un nou futur, una nova esperança
Del 21 de maig al 26 de setembre
Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 1, 08911 Badalona
Museu de Sant Boi de Llobregat
«Poble català, posa’t a caminar». La Marxa de la Llibertat a Sant Boi
De l’11 de setembre al 20 de desembre
Carrer del Pont, 7, 08830 Sant Boi de Llobregat
Museu de Viladecans
11 de setembre de 1977. Viladecans torna a celebrar la Diada Nacional de Catalunya
Del 12 de setembre al 31 d'octubre
Carrer d'Àngel Guimerà, 12, 08840 Viladecans
Museu de Manresa
L’associació de dones del Bages, de la reivindicació a l’acció
Del 17 de setembre al 29 de novembre
Plaça de Sant Ignasi, 14-16, 08241 Manresa
Museu Arqueològic de l'Esquerda
Ara és demà. Setmana popular Miquel Martí i Pol
Del 19 de setembre al 13 de desembre
Avinguda de Pere Baurier, s/n, 08510 Roda de Ter
Can Serra. Museu de Mataró
Pioneres del feminisme a Mataró en la Transició
Del 14 d'octubre al 13 de desembre
El Carreró, 17, 08301 Mataró
Museu Abelló
Mollet del Vallès, consistoris amb veu femenina
Del 16 d’octubre al 13 de desembre
Carrer de Berenguer III, 122, 08100 Mollet del Vallès
Cèntric Espai Cultural
El centre de planificació familiar del Prat, pioner i exemplar
De l’1 novembre a l’11 de desembre
Plaça de Catalunya, 39-41, 08820 El Prat de Llobregat
Centre d'Interpretació i jaciment El Camp de les Lloses
Llibertat d’expressió, catalanitat i participació ciutadana
Del 19 de novembre al 31 de desembre
Carrer de Pau Casals, 2, 08551 Tona
Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. VINSEUM
La nostra primera democràcia
Del 19 de novembre de 2026 al 17 de gener de 2027
Plaça Jaume I, 1-5, 08720 Vilafranca del Penedès
