Claus normatives per gestionar el ciclisme als municipis - Esports

• Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària (en endavant, Llei sobre trànsit).
• Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de circulació per a l’aplicació i el desplegament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març (en endavant, RD 1428/2003).
• Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
• Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
• Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.
• Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
• Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
• Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.
• Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, i normativa pròpia dels parcs naturals.
• Ordenances municipals.

L’article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, estableix les competències dels municipis que afecten el trànsit i poden tenir transcendència en l’àmbit del ciclisme:

«El municipi exercirà en tot cas competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...]

f) Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis.

g) Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat.»

L’article 7 del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, atorga als municipis les competències següents:

«a) La regulació, ordenació, gestió, vigilància i disciplina, per mitjà d’agents propis, del trànsit a les vies urbanes de la seva titularitat, així com la denúncia de les infraccions que es cometin a les vies esmentades i la sanció d’aquelles quan no sigui atribuïda expressament a una altra administració.

b) La regulació, mitjançant una ordenança municipal de circulació, dels usos de les vies urbanes, per fer compatible la distribució equitativa dels aparcaments entre tots els usuaris amb la necessària fluïdesa del trànsit rodat i amb l’ús de vianants dels carrers, així com l’establiment de mesures d’estacionament limitat, amb la finalitat de garantir la rotació dels aparcaments, prestant una atenció especial a les necessitats de les persones amb discapacitat que tenen la mobilitat reduïda i que utilitzen vehicles, tot això amb la finalitat d’afavorir la seva integració social.

c) La immobilització dels vehicles en vies urbanes quan no disposin de títol que habiliti l’estacionament en zones limitades en temps o excedeixin l’autorització concedida, fins que s’aconsegueixi identificar-ne el conductor.

La retirada dels vehicles de les vies urbanes i el seu posterior dipòsit quan obstaculitzin, dificultin o suposin un perill per a la circulació, o estiguin aparcats incorrectament a les zones d’estacionament restringit, en les condicions que preveu per a la immobilització aquest mateix article. Les bicicletes només es poden retirar i portar al dipòsit corresponent si estan abandonades o bé si estan lligades i dificulten la circulació de vehicles o persones o malmeten el mobiliari urbà.

Igualment, la retirada de vehicles a les vies interurbanes i el posterior dipòsit d’aquests, en els termes que es determinin reglamentàriament.

d) L’autorització de proves esportives quan discorrin íntegrament i exclusivament pel nucli urbà, exceptuant les travesseres.

e) La realització de les proves, reglamentàriament establertes, per determinar el grau d’intoxicació alcohòlica, o per drogues, dels conductors que circulin per les vies públiques en els quals té atribuïda la vigilància i el control de la seguretat de la circulació viària.

f) El tancament de vies urbanes quan sigui necessari.

g) La restricció de la circulació a determinats vehicles en vies urbanes per motius mediambientals.»

Els ens locals tenen potestat per regular els usos de les vies urbanes i la mobilitat dins del terme municipal mitjançant ordenances municipals de circulació, en l’exercici de les seves competències pròpies.

Aquesta potestat s’ha d’exercir, però, respectant les competències exclusives de l’Estat en matèria de trànsit i seguretat viària (article 149.1.21 de la Constitució), així com d’acord amb el que estableix la normativa estatal vigent, en particular el Reglament general de circulació.

En els darrers anys, la normativa estatal ha introduït diverses modificacions rellevants en relació amb l’ús de la bicicleta. Entre d’altres, cal destacar:

• S’incorporen mesures d’educació i formació ciclista i es reforça la seguretat dels usuaris de la bicicleta, especialment pel que fa a la regulació dels avançaments i a determinades infraccions i sancions, com les relatives a l’estacionament o a la parada en vies pedalables (Llei 18/2021, de 20 de desembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, en matèria del permís i llicència de conducció per punts).
• Amb l’objectiu de pacificar el trànsit, s’introdueixen, entre altres mesures, el límit general de velocitat de 30 km/h a les vies urbanes d’un sol carril per sentit (Reial decret 970/2020, de 10 de novembre, pel qual es modifiquen el Reglament general de circulació, aprovat pel Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, i el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, en matèria de mesures urbanes de trànsit).

Tradicionalment, moltes ordenances municipals sobre la circulació de bicicletes s’han limitat a recollir i sistematitzar normes de rang superior, actuant sovint com a recordatori del marc normatiu estatal. Només en determinats casos han desenvolupat o concretat la regulació per donar resposta a situacions específiques de l’àmbit municipal.

Mitjançant les ordenances municipals de circulació, els ens locals poden regular alguns aspectes dins del marc legal establert, però primer és necessari conèixer els conceptes bàsics següents:

• La classificació de les vies ciclistes es defineix al Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre el trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, concretament a l’annex I, relatiu als conceptes bàsics, i es consideren que són les següents:

1. Via ciclista: via específicament condicionada al trànsit de velocípedes, amb la senyalització horitzontal i vertical corresponent, i una amplada que permet el pas segur d’aquests vehicles.
2. Carril bici: via ciclista que discorre adossada a la calçada, en un sol sentit o en doble sentit.
3. Carril bici protegit: carril bici proveït d’elements laterals que el separen físicament de la resta de la calçada, així com de la vorera.
4. Vorera bici: via ciclista senyalitzada sobre la vorera.
5. Pista bici: via ciclista segregada del trànsit motoritzat, amb traçat independent de les carreteres.
6. Sender pedalable: via per a vianants i velocípedes, segregada del trànsit motoritzat, i que discorre per espais oberts, parcs, jardins o boscos.

En l’àmbit urbà, es troba normalment qualsevol de les tipologies de vies anteriors.

En l’àmbit interurbà, trobem normalment carreteres i pistes, camins i senders pedalables, que alhora poden estar destinats a diversos usos: esportiu, lúdic i cicloturista.

• L’annex I defineix altres conceptes bàsics que tenen especial incidència en la pràctica de la bicicleta de carretera:

1. Velocípede: vehicle proveït d’almenys dues rodes i propulsat exclusivament o principalment per l’energia muscular de la persona o persones que estan sobre el vehicle, en particular per mitjà de pedals. S’inclouen en aquesta definició els velocípedes amb pedaleig assistit.
2. Bicicleta: velocípede de dues rodes.
3. Calçada: part de la carretera dedicada a la circulació de vehicles. Es compon d’un cert nombre de carrils.
4. Vorera: zona longitudinal de la carretera, elevada o no, destinada al trànsit de vianants.

A més d’aquests conceptes bàsics inclosos en la normativa sobre trànsit, és recomanable incorporar en les ordenances municipals de circulació els conceptes següents: espais limitats a una velocitat concreta i preferiblement destinats a vianants; espais on conviuen vianants, patinets i bicicletes, també limitats a una velocitat concreta, o espais únicament reservats per a vianants.

En aquesta línia, i mitjançant l’ordenança corresponent, es poden regular altres aspectes que ajuden a millorar la convivència de les bicicletes amb altres vehicles (patinets, patinets elèctrics o vehicles de mobilitat personal), com per exemple: 

Àmbits i usos permesos

• Determinar les vies o espais per on poden circular les bicicletes, com ara carrils bici o itineraris senyalitzats específicament.
• Prohibir la circulació d’altres vehicles pels espais reservats a la circulació de bicicletes.
• Recordar i concretar les condicions en què es pot efectuar l’avançament de ciclistes, extremant les precaucions i respectant la separació lateral mínima d’1,5 metres.
• Establir excepcions a la prohibició general de circular per voreres, quan concorrin determinades circumstàncies (amplada mínima, zones de vianants, parcs o espais compartits), fixar límits de velocitat i normes de comportament que garanteixin la seguretat dels vianants.
• Permetre que menors d’una determinada edat (de 12 a 14 anys) puguin circular per voreres en condicions específiques, així com regular la circulació d’adults que transportin menors mitjançant sistemes homologats.

Circulació en vies públiques

• Fixar la velocitat màxima de circulació en carrils bici o en altres espais reservats.
• Establir criteris de prioritat de pas en determinats supòsits de circulació de bicicletes per la calçada.
• Prohibir la circulació de bicicletes fent maniobres que comportin un risc per a la seguretat de la resta d’usuaris de la via.
• Determinar les zones habilitades per a l’estacionament de bicicletes, així com  les prohibicions d’estacionar-les o lligar-les a determinats elements del mobiliari urbà (senyals, papereres, bancs, parades de transport públic, entre d’altres).

Els ciclistes, com a usuaris de la via pública i conductors de vehicles, estan subjectes al compliment de les normes i obligacions establertes en el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. L’ens local ha de conèixer aquest marc normatiu per poder ordenar adequadament la convivència entre les diferents formes de desplaçament dins del terme municipal mitjançant les ordenances municipals.

Aquest coneixement resulta especialment rellevant des d’una perspectiva esportiva, atès que facilita la promoció i el desenvolupament d’una pràctica segura del ciclisme esportiu al territori, i fa possible que sigui compatible amb la resta d’usos de la via pública.

Alhora, permet dissenyar polítiques esportives orientades a fomentar l’activitat física i els hàbits saludables, reduir els riscos associats a la pràctica esportiva i garantir una convivència adequada amb el trànsit rodat i els vianants. Aquesta visió contribueix a consolidar el ciclisme com una activitat esportiva accessible, segura i plenament integrada en la dinàmica quotidiana del municipi.

A continuació s’exposen de manera sintètica les principals normes generals de conducció recollides als articles 13 i 14 d’aquest text refós:

• Comportar-se de forma que no entorpeixi indegudament la circulació ni causi perill, perjudicis o molèsties innecessàries a les persones o danys als béns o al medi ambient.

• Utilitzar el vehicle amb la diligència, precaució i atenció necessàries.

• Estar en tot moment en condicions de controlar el vehicle.

• Prohibició de conduir utilitzant qualsevol mena de casc de so o auricular connectat a aparells receptors o reproductors de so o altres dispositius que disminueixin l’atenció permanent a la conducció. Es prohibeixen també durant la conducció dispositius de telefonia mòbil, navegadors o qualsevol altre mitjà o sistema de comunicació, excepte quan el desenvolupament de la comunicació tingui lloc sense utilitzar les mans ni cascos, auriculars o instruments similars.

• • No s’inclou en la prohibició la utilització de dispositius sense fils certificats o homologats per a utilitzar-los en el casc de protecció dels conductors de motocicletes i ciclomotors, amb finalitats de comunicació o navegació, sempre que no afectin la seguretat en la conducció.
• No està permesa la circulació al conductor de qualsevol vehicle amb taxes d’alcohol superior a les establertes reglamentàriament. Tampoc amb presència de drogues a l’organisme.

• Els conductors estan obligats a sotmetre’s a les proves per a la detecció d’alcohol o drogues a l’organisme. També ho estan la resta d’usuaris de la via quan es trobin implicats en un accident de trànsit o siguin responsables de cometre alguna infracció tipificada a la llei.

A més d’aquestes normes generals de conducció, s’han de complir també les que es preveuen específicament per a les bicicletes.

1. Utilització del casc de protecció

El conductor i, si escau, els ocupants de bicicletes i de cicles en general estan obligats a utilitzar el casc de protecció a les vies urbanes, interurbanes i travesseres, en els termes que es determinin reglamentàriament. És obligatori que els menors de setze anys el facin servir, així com les persones que circulin per vies interurbanes (art. 47 de la Llei sobre trànsit). Reglamentàriament, s’establiran les excepcions al que es preveu en aquest apartat.

Segons l’article 118 del Reglament general de circulació (RD 1428/2003), els conductors de bicicletes, i en el seu cas els ocupants, estan obligats a utilitzar cascos de protecció homologats o certificats quan circulin en vies interurbanes, excepte en rampes ascendents prolongades, per raons mèdiques que s’acreditin o en condicions extremes de calor.

Els conductors de bicicletes en competició, i els ciclistes professionals, ja sigui durant els entrenaments o en competició, es regiran per les seves normes.

Així mateix, és obligatori que els menors de setze anys facin servir el casc de protecció

2. Circulació de bicicletes a la calçada i a la vorera

El conductor de qualsevol vehicle de tracció animal, vehicle especial amb massa màxima autoritzada no superior a la que reglamentàriament es determini, cicle, ciclomotor, vehicle per a persones de mobilitat reduïda o vehicle a l’encalç de ciclistes, en el cas que no hi hagi via o part d’aquesta que els estigui especialment destinada, ha de circular pel voral de la seva dreta, si fos transitable i suficient, i, si no ho fos, ha d’utilitzar la part imprescindible de la calçada (art. 17.1 de la Llei sobre trànsit).

Es prohibeix la circulació de les bicicletes per les voreres, excepte en els casos que reglamentàriament es determini una altra cosa (art. 25.4 de la Llei sobre trànsit).

3. Circulació de les bicicletes en paral·lel

Es prohibeix que els vehicles circulin en posició paral·lela, excepte les bicicletes, que podran fer-ho en columna de dos, i han de circular tant com puguin a l’extrem dret de la via, en filera en trams sense visibilitat i quan formin aglomeracions de trànsit (art. 36.2 de l’RD 1428/2003).

4. Circulació de les bicicletes per autopistes i autovies

Es prohibeix la circulació de bicicletes per autopistes i autovies, excepte en el cas de les autovies, on es pot circular pel voral, quan no estigui prohibit per cap senyalització i el conductor sigui major de 14 anys (art. 38 de l’RD 1428/2003).  

5. Límits de velocitat i altres factors a tenir en compte

El conductor està obligat a respectar els límits de velocitat establerts i a tenir en compte, a més, les seves condicions físiques i psíquiques, les característiques i l’estat de la via, del vehicle i de la seva càrrega, les condicions meteorològiques, ambientals i de circulació (art. 21.1 de la Llei sobre trànsit).

Les velocitats màximes i mínimes autoritzades per a la circulació de vehicles són les fixades amb les condicions que reglamentàriament es determinin. Es pot circular per sota els límits mínims de velocitat en el cas de cicles (art. 21.5 de la Llei sobre trànsit).

El conductor de bicicleta pot superar la velocitat màxima fixada reglamentàriament per a aquests vehicles en aquells trams en els quals les circumstàncies de la via aconsellin desenvolupar una velocitat superior, i poden ocupar fins i tot la part dreta de la calçada que necessitin, especialment en descensos prolongats amb corbes (art. 17.1 in fine de la Llei sobre trànsit).

6. Prioritat de pas de les bicicletes respecte dels altres vehicles

Els conductors de bicicletes tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor quan circulin per un carril bici, pas per a ciclistes o voral degudament senyalitzat, quan, per entrar en una altra via, el vehicle de motor giri a dreta o esquerra, en els supòsits permesos o hi hagi un ciclista a prop i circulant en grup, el primer hagi iniciat ja l’encreuament o hagi entrat en una glorieta. En els altres casos són aplicables les normes generals sobre prioritat de pas entre vehicles (art. 25.4 de la Llei sobre trànsit).

7. Enllumenat i altres elements reflectants

Pel que fa a l’enllumenat, els vehicles que circulen entre la posta i la sortida del sol, o a qualsevol hora del dia en els túnels i altres trams de via afectats pel senyal de túnel, han de dur encès l’enllumenat que correspongui, en els termes que reglamentàriament es determini (art. 43.1 de la Llei sobre trànsit).

Les bicicletes, a més, han d’estar dotades dels elements reflectors homologats que reglamentàriament es determini. Quan circulin per una via interurbana i sigui obligatori l’ús de l’enllumenat, el conductor de bicicleta ha de portar col·locada, a més, alguna peça o element reflectant (art. 43.4 de la Llei sobre trànsit).  

8. Elements de seguretat en vies interurbanes, urbanes i travessies

En matèria de seguretat, el conductor i, si escau, els ocupants de bicicletes i cicles en general, estan obligats a portar el casc de protecció en vies urbanes, interurbanes i travessies en els termes que reglamentàriament es determinin. En qualsevol cas, és obligatori que el portin els menors de setze anys, i també les persones que circulin per vies interurbanes (art. 47 de la Llei sobre trànsit).

9. Transport de persones i remolcs en bicicleta

Els cicles que, per construcció, no puguin ser ocupats per més d’una persona, poden transportar, això no obstant, quan el conductor sigui major d’edat, un menor de fins a set anys en un seient addicional que ha d’estar homologat (art. 12.1 de l’RD 1428/2003).

Els cicles i bicicletes poden portar remolc o semiremolc, sempre que compleixin les condicions de l’art. 12.4 de l‘RD 1428/2003. En el cas de circulació urbana, cal obeir el que disposin les ordenances municipals.

La pràctica del ciclisme de muntanya en espais naturals està sotmesa a la normativa de protecció del medi natural i, en determinats casos, pot requerir autorització prèvia.

S’entén per espais naturals els que presenten un ecosistema o diversos, no essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d’interès científic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de valor estètic (art. de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals).

A més, gaudeixen de la consideració d’espais naturals protegits els inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), els quals poden tenir diverses modalitats de protecció: parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, reserves naturals i parcs naturals (art. 21 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals).

Segons el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge, en els espais inclosos en el PEIN, les reserves naturals de fauna salvatge, les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada, cal autorització prèvia per practicar activitats esportives, entre d’altres, la bicicleta tot terreny, així com qualsevol prova o activitat esportiva terrestre que necessiti el concurs d’algun artefacte.

No obstant això, en aquests espais l’òrgan que designi l’Administració gestora determina les àrees i els períodes en què aquestes activitats es poden dur a terme sense autorització (art. 6 del Decret 148/1992).

A més, cadascun dels plans de protecció i ordenació dels espais naturals de protecció especial conté una regulació específica de les activitats esportives i de lleure. De manera genèrica, la circulació amb bicicleta és admissible sempre que no estigui expressament prohibida i sigui compatible amb la conservació i protecció del medi natural. Tanmateix, la circulació amb bicicleta de muntanya pot estar limitada a camins, vials o itineraris habilitats o degudament senyalitzats a aquest efecte.

En alguns casos, les activitats esportives poden ser restringides o prohibides de manera temporal per raons ecològiques, ambientals o de gestió. A més, amb caràcter general, és necessària l’autorització i/o l’informe preceptiu de l’òrgan gestor del parc per a la realització de proves i competicions esportives amb vehicles no motoritzats que transcorrin totalment o parcialment pel seu àmbit territorial.

En aquest enllaç, es poden consultar els espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona i els seus plans especials.

Pel que fa a la competència dels ens locals, els ajuntaments, en l’àmbit del seu terme municipal, tenen competències en matèria de medi ambient, ordenació del territori, ús dels camins municipals i regulació de les activitats esportives i de lleure, d’acord amb la legislació de règim local.

En aquest sentit, poden aprovar ordenances municipals que regulin la circulació de bicicletes per camins i vies de titularitat municipal, establir limitacions d’ús, períodes de restricció o condicions específiques, així com exigir autoritzacions per a activitats esportives organitzades, sempre que aquestes regulacions siguin compatibles amb la normativa sectorial i amb els instruments de planificació dels espais naturals protegits.

El Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de circulació per a l’aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, regula a l’article 55.1 les proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniments:

«La celebració de proves esportives l’objecte de les quals sigui competir en espai o temps per les vies o terrenys objecte de la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, així com la realització de marxes ciclistes o altres esdeveniments, requerirà autorització prèvia que serà expedida conforme a les normes indicades en l’annex II d’aquest reglament, les quals regularan aquestes activitats.»

Aquest annex II estableix la regulació per a l’ús de la via en la realització de proves esportives competitives organitzades, marxes ciclistes organitzades, enteses com aquelles que estan concebudes com un exercici físic amb finalitats esportives, turístiques o culturals i que estiguin destinades a més de 50 ciclistes.

El control i l’ordenació de la marxa, tant pel que fa als participants com a la resta d’usuaris de la via, correspon als agents de l’autoritat o al personal auxiliar de l’organització degudament habilitat, que actua sota la direcció i coordinació dels agents de l’autoritat o del responsable de seguretat viària.

Pel que fa als participants, aquests podran circular i agrupar-se lliurement, sempre pel costat dret de la calçada, llevat que, per raons de seguretat viària, el responsable de la marxa indiqui un criteri diferent.

L’organització de la marxa ha de disposar dels vehicles de suport necessaris, així com de banderins i dels mitjans adequats per a la senyalització correcta del recorregut. La marxa ha d’anar precedida per un vehicle pilot degudament autoritzat i senyalitzat, i seguida per un vehicle de tancament, que delimiten l’inici i el final de l’activitat.

Tots els participants de la marxa han d’estar coberts per una assegurança de responsabilitat civil que garanteixi els possibles danys a tercers, així com per una assegurança d’accidents que inclogui, com a mínim, les cobertures de l’assegurança obligatòria esportiva. Sense la contractació prèvia d’aquestes assegurances no es pot celebrar la marxa.

Les marxes ciclistes s’han de desenvolupar amb el trànsit obert, sens perjudici que, en determinades circumstàncies o moments i per raons de seguretat viària, es pugui acordar el tancament temporal al trànsit de determinats trams mentre duri el pas dels ciclistes.

Per conèixer més sobre les normes que s’han de tenir en compte per a l’organització de les proves esportives, podeu consultar l'apartat web de preguntes freqüents.

Es requereix l’autorització administrativa prèvia per a la celebració de proves esportives organitzades que compleixin simultàniament els requisits següents:

• Tenir per objecte competir en espai o temps.
• Desenvolupar-se per vies o terrenys sotmesos a la legislació sobre trànsit.

La competència per autoritzar la celebració de la prova correspon a:

• La Prefectura Central de Trànsit, quan el recorregut de la prova transcorri per vies situades en el territori de més d’una comunitat autònoma.
• L’òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent, quan la prova es desenvolupi íntegrament per vies situades dins del seu àmbit territorial.
• L’ajuntament, quan la prova es desenvolupi íntegrament dins del nucli urbà, excepte en el cas de les travessies.

Pel que fa a la sol·licitud, s’ha de presentar davant l’òrgan competent amb una antelació mínima de 30 dies respecte de la data prevista de celebració de la prova i ha d’anar acompanyada de la documentació mínima següent (article 2 de l’annex II del Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament General de Circulació, per a l’aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària):

a) Permís d’organització emès per la federació esportiva corresponent, quan així ho exigeixi la legislació esportiva aplicable.

b) Memòria descriptiva de la prova, en la qual s’ha de fer constar:

• Nom de l’activitat.
• Reglament de la prova.
• Croquis del recorregut, data de celebració, itinerari, perfil i horari de pas.
• Identificació de les persones responsables de l’organització.
• Nombre aproximat de participants previstos.
• Proposta de mesures de senyalització de la prova i de la resta de dispositius de seguretat previstos, especialment en els punts potencialment perillosos.
• Justificant de la contractació de les assegurances de responsabilitat civil i d’accidents.

A més de la sol·licitud d’autorització, cal sol·licitar:

• Informe dels titulars de les vies per on transcorri la prova.
• Informe de la Prefectura Provincial de Trànsit, quan la competència per autoritzar la prova correspongui a una comunitat autònoma.

Aquests informes tenen caràcter vinculant en cas que s’oposin a la celebració de la prova esportiva o bé en condicionin l’autorització al compliment de determinades prescripcions tècniques.

L’Ordenança reguladora de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona estableix que celebrar proves esportives en aquest tipus de vies, cal sol·licitar prèviament una autorització, que ha de ser atorgada pel Servei Català de Trànsit, d’acord amb la legislació específica en matèria de trànsit, amb l’informe previ i vinculant de la Diputació de Barcelona (article 131.1).

La persona o entitat sol·licitant de l’informe ha de presentar, amb una antelació mínima de 15 dies respecte de la data de celebració de la prova, un estudi detallat de l’horari de les fases de la prova en els diferents trams de carretera afectats, així com la senyalització provisional necessària per minimitzar les afectacions sobre els usuaris de la via. En tot cas, s’ha d’indicar de manera expressa l’horari dels talls de carretera necessaris (article 131.3).

Finalment, la persona sol·licitant ha d’aportar un estudi de les mesures necessàries per fer efectius els talls de carretera, reduir les molèsties i garantir la seguretat de la resta d’usuaris de la xarxa viària (article 131.4).

El mapa i les dades de les carreteres locals es pot consultar aquí.

La circulació amb bicicleta elèctrica per camins o pistes està permesa sempre que es tracti d’una bicicleta de pedaleig assistit que compleixi les condicions establertes a la normativa vigent; en cas contrari, tindrà la consideració de vehicle de motor i li seran aplicables les limitacions corresponents a aquest tipus de vehicles.

El Reglament UE 168/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de gener de 2013, defineix bicicletes de pedaleig com a bicicletes de pedals equipades amb un motor elèctric auxiliar, de potència nominal continua màxima inferior o igual a 250 W, la potència del qual disminueix progressivament i s’interromp finalment abans que la velocitat del vehicle arribi als 25 km/h o si el ciclista deixa de pedalejar.

Així mateix, l’annex I del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, inclou els vehicles de pedaleig assistit dins de la definició de cicles.

Per tant, si una bicicleta supera les prestacions definides a la normativa per les bicicletes amb pedaleig assistit, es considerarà vehicles de motor (motocicletes o ciclomotors).

En aquest sentit, cal tenir en compte que els vehicles motoritzats únicament poden circular per camins o pistes aptes per a la circulació, d’acord amb el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i la normativa específica que hi sigui aplicable.

En conseqüència, es prohibeix la circulació i l’estacionament de vehicles motoritzats camps a través o fora de les pistes o dels camins delimitats a aquest efecte. També es prohibeix circular pels tallafocs, les vies forestals d’extracció de fusta i els camins ramaders, pel llit sec i per la làmina d’aigua dels rius, els torrents i tota mena de corrents d’aigua (art. 7 Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural).