Assegurances ús equipaments esportius municipals - Esports

• Constitució espanyola
• Llei 40/2015, d’1 d’octubre de règim jurídic del sector públic
• Llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú
• Llei 7/1985 de 2 d’abril, de bases de règim local
• Llei 9/2017, de 8 de novembre de contractes del sector públic
• Llei 33/2003, de 3 de novembre de patrimoni de les administracions públiques
• Llei 50/1980, de 8 d’octubre del contracte d’assegurança
• Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme
• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel que s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
• Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, de la Llei de l’Esport a Catalunya
• Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport
• Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport
• Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
• Reial decret 849/1993, de 4 de juny, que regula l’assegurança obligatòria esportiva
• Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya

Sí, els ens locals tenen l’obligació de respondre dels danys que generin. L’article 106 de la Constitució espanyola es refereix a l’institut jurídic de la responsabilitat patrimonial, en el sentit que els particulars tindran dret a ser indemnitzats per les lesions que pateixin en els seus bens i drets, excepte en casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics. El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial es desenvolupa als articles 32 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre de règim jurídic del sector públic.

La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques per a la seva apreciació requereix la concurrència dels següents requisits al dany: efectiu, individualitzat, econòmicament determinable i que l’interessat no tingui el deure jurídic de suportar.

Els ens locals, com qualsevol persona física o jurídica, poden contractar assegurances que cobreixin els potencials danys que es generin fruit de la seva actuació fins a determinades quantitats. La responsabilitat patrimonial de l’administració pública pot ser coberta amb la contractació d’assegurances que respectaran, en qualsevol cas, el règim jurídic previst a la Llei 50/1980, de 8 d’octubre del contracte d’assegurança i la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

Mitjançant l’assegurança de responsabilitat civil l’assegurador s’obliga, dins del límits establerts en la Llei i en el contracte, a cobrir el risc a càrrec de l’assegurat de l’obligació d’indemnitzar a un tercer els danys i els perjudicis causats per un fet previst en el contracte, de les conseqüències del qual sigui civilment responsable l’assegurat conforme a Dret.

Per tant, conceptualment, allò que s’assegura són els danys provocats per l’assegurat a un tercer “quan sigui civilment responsable conforme a Dret”, és a dir, quan el dany sigui causat per una acció o omissió intervenint culpa o negligència.

Les prestacions que inclouran aquest tipus d’assegurances son, bàsicament, una indemnització, que cobreix la incapacitat temporal de la víctima ‐ el temps de curació de les lesions ‐, i les possibles seqüeles físiques o psíquiques així com les repercussions produïdes en relació amb l’àmbit laboral de la víctima.

De manera general, l’obligació recau en les entitats esportives, centres o establiments públics o privats, empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius (excepte centres d’ensenyament general en horari lectiu), o qualsevol persona física o jurídica que organitzi una activitat o competició esportiva, o sigui titular d'un equipament.

A l’àmbit esportiu, per tant, serà necessari contractar una assegurança de responsabilitat civil en els casos previstos a l’article 62.3 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, de la Llei de l’Esport a Catalunya, l’article 13.2 del Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) i la disposició addicional segona del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

D’acord amb l’article 62.3 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, de la Llei de l’Esport a Catalunya, les entitats, centres o establiments públics o privats, així com les empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius (llevat els centres d’ensenyament general en horari lectiu), tenen l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil. Aquesta assegurança de responsabilitat civil ha de cobrir els danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, practicants o a qualsevol altra persona a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva que s’hi desenvolupa.

Així mateix, l’article 13.2 del PIEC també estableix que les entitats titulars dels equipaments han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les instal·lacions o de l’activitat esportiva.

En el mateix sentit, la disposició addicional segona del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, obliga a que tota activitat o competició esportiva (no es fa referència a les condicions de la instal·lació), federada o no, que s’organitzi a Catalunya per les entitats esportives regulades pel decret, així com per qualsevol persona física o jurídica, sigui objecte d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi el risc de l’activitat o competició esportiva davant de tercers (inclosos els esportistes de l’esdeveniment) amb uns capitals mínims de 600.000 euros per sinistre i 150.000 euros per víctima.

La pòlissa de responsabilitat civil s’activarà quan el dany sofert per l’esportista o per un tercer hagi estat conseqüència, per exemple, de l’estat deficient de la instal·lació esportiva, de la manca de manteniment o de la no adopció de les mesures de seguretat adients en el cas concret, és a dir, quan hi hagi intervingut algun tipus de culpa o negligència de l’ens organitzador o del titular de la instal·lació, i en tot cas aliena al perjudicat.

Els professionals de l’esport regulats a la Llei 3/2008,de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, quan prestin els seus serveis de forma autònoma en una instal·lació esportiva, tenen l’obligatorietat de contractar una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura mínima de 150.000 EUR (Disposició addicional tercera del Decret 58/2010, d’entitats esportives de Catalunya).

En el cas d’equipaments amb control d’accés per part de l’ajuntament amb intervenció de professionals de l’esport (per exemple, una sala esportiva amb classes d’ioga o una pista de bàsquet amb torneig organitzat per l’ajuntament), l’ens local ha d’exigir als professionals esportius que disposin d’una assegurança de responsabilitat civil.

En canvi, quan es tracti d’un equipament amb control d’accés per part d’una entitat esportiva amb intervenció de professionals de l’esport (per exemple, un club de futbol que en el camp de futbol municipal porta a terme els entrenaments i competicions esportives), ha de figurar entre les obligacions de l’entitat, que aquesta exigeixi als professionals esportius que disposin d’aquest tipus d’assegurança. 

En el cas dels voluntaris, aquests tenen dret a rebre la cobertura d’una assegurança de riscos derivats de l’activitat que acompleixen com a voluntaris i dels danys que, involuntàriament, poguessin causar aquests voluntaris a tercers per raó de llur activitat (article 8.j) Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme).

L’assegurança de responsabilitat civil per cobrir al personal voluntari ha de ser contractada bé pel propi ajuntament o bé, quan es tracti d’un equipament esportiu gestionat per una entitat, per la pròpia entitat esportiva.