Presentació
Entorn urbà i salut és un programa transversal de la Diputació de Barcelona, que integra diferents disciplines i àmbits de treball relacionats amb el disseny i la gestió dels entorns urbans. Constitueix un espai de creació de projectes locals amb impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones als municipis, que materialitzen el concepte de la “Salut a totes les polítiques” i la importància de l’entorn com a determinant de la salut.
Amb l’enfocament transversal de la salut a totes les polítiques, fa especial èmfasi al binomi salut i canvi climàtic, amb la idea de treballar per reduir l’impacte que té el canvi climàtic sobre la salut, des de dues òptiques: millorar el medi que ens envolta i adaptar-nos al nou context.
Això inclou, d’una banda, reduir els riscos ambientals del canvi climàtic sobre la mortalitat i la càrrega de malaltia de la població (augment de temperatures, contaminació atmosfèrica, sequera, pèrdua de biodiversitat i proliferació de plagues, canvis en els sistemes alimentaris i efectes en la seguretat alimentària, insalubritat als espais habitats,...) i, de l’altra, adaptar els hàbits i estils de vida i els entorns urbans al canvi climàtic (infraestructures, espai públic,...) perquè siguin més saludables i sostenibles.
Amb la intenció de treballar projectes concrets amb les persones especialistes de cada matèria, el nou Entorn Urbà i Salut compta amb 4 grups de treball de temàtiques específiques:
- Salut blava: enfocat a la conservar i millorar els espais blaus als entorns urbans (platges i zones costaneres, de moment), donar a conèixer els beneficis i els riscos per a la salut dels espais blaus a la població i promoure-hi actuacions i activitats de promoció de la salut (itineraris saludables, activitat física, alimentació saludable,...).
- Respirem Salut: amb l’objectiu de conèixer i millorar la qualitat de l’aire als municipis de la demarcació de Barcelona, avaluar el compliment dels límits legals i dels valors guia de l’OMS per als principals contaminants, aproximar els impactes de la qualitat de l’aire en la salut, proposar intervencions als municipis, sensibilitzar la població,...
- Salut i plagues: amb la idea de conèixer l’estructura i l’estat de les d’infraestructures de sanejament municipals, definir criteris de disseny de les xarxes i mesures de neteja viària i d’embornals que facilitin la prevenció i el control de plagues, perquè no suposin un problema de salut pública.
- Salut verda: amb la finalitat de crear i millorar espais verds als entorns urbans i periurbans i promoure-hi actuacions i activitats de promoció de la salut.
S’han iniciat projectes transversals i compartits per diferents àrees corporatives, amb la implicació de municipis de la demarcació de Barcelona, perquè les iniciatives de millora dels entorns urbans siguin testades al territori i la població hi pugui participar.
Salut blava
- Salut pública
- Acció climàtica
- Equipaments i espai públic
- Turisme
- Esports
- Urbanisme
- Planificació i Avaluació
Respirem salut
- Acció climàtica
- Salut pública
- Mobilitat
- Equipaments i espai públic
- Urbanisme
- Habitatge
Salut i plagues
- Salut pública
- Infraestructures
- Acció climàtica
Salut verda
- Espais naturals
- Salut pública
- Acció climàtica
- Equipaments i espai públic
- Urbanisme
- Habitatge
- Esports
- Turisme
- Edificació
- Planificació i Avaluació
Entorn Urbà i Salut es va crear a finals de l’any 2010 en el marc de la Taula per a la Millora Urbana de la Diputació de Barcelona, amb la idea que el model de ciutat és un dels principals factors determinants de la salut. Des dels seus inicis, l’objectiu d’Entorn Urbà i Salut ha estat implementar l’estratègia “Salut a totes les polítiques” de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el disseny, la planificació i la gestió dels diferents elements de l’entorn urbà per promoure ciutats i pobles saludables i reduir els riscos ambientals per a la salut de la població.
Des dels seus inicis, s’ha treballat col·laborativament per facilitar eines, recursos metodològics i bones pràctiques per a la incorporació de la perspectiva de la salut en la planificació urbanística i el disseny i la gestió dels elements de l’espai públic, i s’ha promogut l’avaluació de l’impacte en salut de les polítiques i accions de millora de l’entorn urbà.
La salut col·lectiva està en molts casos determinada per polítiques alienes al sector sanitari, si bé poc a poc estan agafant més empenta considerar els temes relacionats amb la salut i el benestar de les persones davant la presa de decisions. Els factors socioeconòmics, l'educació i la cultura, les característiques físiques de les ciutats i pobles, els factors ambientals, etc., tenen una incidència sobre la salut i la qualitat de vida de les persones més rellevant que el propi sistema de salut.
Un mapa de salut (com el diagrama a la dreta) és una excel·lent síntesi per visualitzar la complexitat d'aquestes relacions, tant directes com indirectes. Els factors que condicionen la salut (determinants de salut) poden considerar-se com una sèrie de lents concèntriques, una darrera de l'altra, que poden magnificar o disminuir l'acció d'altres factors que també condicionen l'òptica global de la salut. L'entorn construït determina les activitats, les xarxes socials i els estils de vida de la població i, per tant, de la seva salut i el benestar.
Existeix prou evidència científica de l'estreta relació entre la salut i l'entorn on les persones vivim i treballem. Aquesta relació, que s'actualitza i amplia constantment, és coneguda des de fa molt temps i reconeguda internacionalment. És complexa, amb relacions de vegades directes i d'altres molt menys obvies. Per exemple, molts entorns urbans fomenten estils de vida sedentaris i contribueixen als més importants problemes de salut en l'actualitat com l'obesitat i les malalties cardiovasculars. Aquests mateixos entorns promouen la dependència dels vehicles, amb un clar impacte ambiental, com la contaminació atmosfèrica i l'increment del soroll ambiental, dos importants factors de risc per a la salut. L'impacte també pot ser menys obvi, com la influència del transport urbà sobre l'aïllament i la cohesió social.
Sota aquesta evidència, és important generar sinèrgies entre els diferents àmbits de l'acció política i dels ciutadans per fomentar uns entorns urbans més saludables i contribuir així a la millora de la salut de la població. Tenir present l'impacte sobre la salut del disseny o canvi de qualsevol element de les nostres ciutats i pobles (pla urbanístic, jardí, plaça, xarxa de transport, barri, equipament, etc.), és el més clar exemple de l'estratègia Salut a totes les polítiques, ja que es requereix del treball conjunt entre diferents professionals i la col·laboració dels ciutadans.
Principals problemes de salut associats a l'entorn
L'espai urbà i l'estil de vida estan relacionats, directa o indirectament, amb la incidència i la prevalença d'algunes de les principals causes de morbimortalitat. En aquest apartat, es defineixen els cinc grans problemes de salut relacionats amb l'entorn urbà, es recullen d'una manera abreujada algunes dades epidemiològiques, els factors de risc, freqüentment comuns a totes elles, i algunes de les recomanacions. Molta d'aquesta informació després es recull de forma explícita en les corresponents fitxes de la guia Entorn urbà i salut.
Salut blava
- Salut pública
- Acció climàtica
- Equipaments i espai públic
- Turisme
- Esports
- Urbanisme
- Planificació i Avaluació
Respirem salut
- Acció climàtica
- Salut pública
- Mobilitat
- Equipaments i espai públic
- Urbanisme
- Habitatge
Salut i plagues
- Salut pública
- Infraestructures
- Acció climàtica
Salut verda
- Espais naturals
- Salut pública
- Acció climàtica
- Equipaments i espai públic
- Urbanisme
- Habitatge
- Esports
- Turisme
- Edificació
- Planificació i Avaluació
Entorn Urbà i Salut es va crear a finals de l’any 2010 en el marc de la Taula per a la Millora Urbana de la Diputació de Barcelona, amb la idea que el model de ciutat és un dels principals factors determinants de la salut. Des dels seus inicis, l’objectiu d’Entorn Urbà i Salut ha estat implementar l’estratègia “Salut a totes les polítiques” de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el disseny, la planificació i la gestió dels diferents elements de l’entorn urbà per promoure ciutats i pobles saludables i reduir els riscos ambientals per a la salut de la població.
Des dels seus inicis, s’ha treballat col·laborativament per facilitar eines, recursos metodològics i bones pràctiques per a la incorporació de la perspectiva de la salut en la planificació urbanística i el disseny i la gestió dels elements de l’espai públic, i s’ha promogut l’avaluació de l’impacte en salut de les polítiques i accions de millora de l’entorn urbà.
La salut col·lectiva està en molts casos determinada per polítiques alienes al sector sanitari, si bé poc a poc estan agafant més empenta considerar els temes relacionats amb la salut i el benestar de les persones davant la presa de decisions. Els factors socioeconòmics, l'educació i la cultura, les característiques físiques de les ciutats i pobles, els factors ambientals, etc., tenen una incidència sobre la salut i la qualitat de vida de les persones més rellevant que el propi sistema de salut.
Un mapa de salut (com el diagrama a la dreta) és una excel·lent síntesi per visualitzar la complexitat d'aquestes relacions, tant directes com indirectes. Els factors que condicionen la salut (determinants de salut) poden considerar-se com una sèrie de lents concèntriques, una darrera de l'altra, que poden magnificar o disminuir l'acció d'altres factors que també condicionen l'òptica global de la salut. L'entorn construït determina les activitats, les xarxes socials i els estils de vida de la població i, per tant, de la seva salut i el benestar.
Existeix prou evidència científica de l'estreta relació entre la salut i l'entorn on les persones vivim i treballem. Aquesta relació, que s'actualitza i amplia constantment, és coneguda des de fa molt temps i reconeguda internacionalment. És complexa, amb relacions de vegades directes i d'altres molt menys obvies. Per exemple, molts entorns urbans fomenten estils de vida sedentaris i contribueixen als més importants problemes de salut en l'actualitat com l'obesitat i les malalties cardiovasculars. Aquests mateixos entorns promouen la dependència dels vehicles, amb un clar impacte ambiental, com la contaminació atmosfèrica i l'increment del soroll ambiental, dos importants factors de risc per a la salut. L'impacte també pot ser menys obvi, com la influència del transport urbà sobre l'aïllament i la cohesió social.
Sota aquesta evidència, és important generar sinèrgies entre els diferents àmbits de l'acció política i dels ciutadans per fomentar uns entorns urbans més saludables i contribuir així a la millora de la salut de la població. Tenir present l'impacte sobre la salut del disseny o canvi de qualsevol element de les nostres ciutats i pobles (pla urbanístic, jardí, plaça, xarxa de transport, barri, equipament, etc.), és el més clar exemple de l'estratègia Salut a totes les polítiques, ja que es requereix del treball conjunt entre diferents professionals i la col·laboració dels ciutadans.
Principals problemes de salut associats a l'entorn
L'espai urbà i l'estil de vida estan relacionats, directa o indirectament, amb la incidència i la prevalença d'algunes de les principals causes de morbimortalitat. En aquest apartat, es defineixen els cinc grans problemes de salut relacionats amb l'entorn urbà, es recullen d'una manera abreujada algunes dades epidemiològiques, els factors de risc, freqüentment comuns a totes elles, i algunes de les recomanacions. Molta d'aquesta informació després es recull de forma explícita en les corresponents fitxes de la guia Entorn urbà i salut.