Marc normatiu, política educativa i ciutat educadora

L’acció educativa dels governs locals ha de tenir com a objectiu fonamental garantir el dret a l’educació de la ciutadania en totes les seves dimensions. Per assolir aquest objectiu, la construcció del Pla de Ciutat Educadora pivota sobre 2 pilars:

  • L’aplicació del marc normatiu
  • El lideratge en la política educativa local amb la mirada de la ciutat educadora

Per orientar aquesta actuació els ajuntaments s’han de basar en primer lloc en desplegar tots els continguts que determina el marc normatiu, i més concretament, la legislació educativa. Aquesta normativa inclou un conjunt de competències que faculten els ens locals per intervenir en la vida educativa dels municipis, però més enllà dels perímetres que delimita aquest marc normatiu, els ajuntaments han fet sovint un pas endavant per donar resposta a les necessitats educatives canviants i a les oportunitats de transformació des la proximitat del territori. En aquest sentit, els ajuntaments poden assumir el lideratge en la política educativa local, i fer-ho des amb el coneixement i el bagatge que la mirada holística que aporta el moviment de la ciutat educadora.

Competències educatives municipals

Les competències municipals en educació no estan establertes en un llistat tancat, tenen una dimensió molt àmplia que incideix des d’àmbits diversos, més enllà de les normatives estrictament educatives. Aquestmarc normatiu faculta i habilita els governs locals com a agents educatius. El procés de construcció de la Ciutat Educadora ha de permetre explorar tots els àmbits d’actuació que la normativa estableix i determinar si l’acció educativa del l’ajuntament abasta tot el perímetre competencial que delimita aquesta normativa. I això, si és el cas, obre l’oportunitat a desplegar noves actuacions competencials que fins el moment no s’han produït.  L’acció educativa dels municipis es vincula fonamentalment amb el cos legislatiu de referència -Llei d’educació de Catalunya, Estatut d’autonomia, Llei de bases de règim local- així com en altres normatives generals i sectorials.

Disposem de diferents documents que despleguen i contextualitzen tot aquest marc normatiu:

Els ajuntaments actors clau de la ciutat educadora

Corresponsabilitat

Els darrers anys, d’acord amb el principi de subsidiarietat, s’ha avançat cap a la corresponsabilitat entre la Generalitat i el món local. D’aquesta manera, els ajuntaments han assumit més protagonisme com a administració educativa, una atribució que els confereix la Llei d’educació de Catalunya.

Trajectòria i lideratge

La trajectòria recorreguda dota de solidesa els projectes educatius de pobles i ciutats. Aquests projectes, liderats pels ajuntaments, han contribuït fermament al desplegament del dret a l'educació, a respondre eficaçment als reptes educatius que es plantegen, així com a vertebrar espais de governança, coordinació i treball en xarxa entre els agents educatius del territori

Incumbències

Tot i que els ajuntaments no tenen competència expressa en molts àmbits educatius, però per vocació hi intervenen, és el que es coneix com a “incumbències”. Aquesta voluntat es pot emparar en la normativa de la LBRL que malgrat les limitacions que va introduir LRSAL permet “promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal.

Generació d'oportunitats educatives

Més enllà de les competències específiques, l’aportació dels ajuntaments ha estat guiada pel propòsit d’aconseguir una major equitat a través de la generació d’oportunitats educatives al llarg de la vida. Això els ha situat en una posició de centralitat en el desplegament del dret a l’educació per a tothom.

Carta de ciutats educadores: un paraigües per a les polítiques educatives locals  

Els 20 principis de la Carta, organitzats en tres eixos, ofereixen un marc coherent per orientar les polítiques locals, superar la fragmentació sectorial i afrontar els reptes complexos amb una mirada integral.

  • Dret a la Ciutat Educadora —defineix el QUÈ: els drets que cal garantir a tota la ciutadania com a extensió i ampliació del dret fonamental a l’educació, assegurant un accés real a oportunitats d’aprenentatge en tots els temps i espais del territori.
  • Compromís de la ciutat —respon al COM: com el govern local organitza, planifica i gestiona els seus recursos i infraestructures per fer efectius aquests drets.
  • Servei integral de les persones —defineix el PER A QUI, tot identificant els recursos i serveis que acompanyen les persones al llarg de tota la vida.

Us ho expliquem de manera resumida en aquest document: La Carta de ciutats educadores. Diputació de Barcelona 2026

Impulsar la Carta requereix un compromís polític ferm que vagi més enllà d’una sola regidoria i que situï l’educació al centre de les polítiques públiques. Aquesta mobilització transversal és clau per desplegar-ne tot el potencial. Tanmateix, no cal esperar a tenir-ho tot plenament estructurat per començar: la regidoria d’Educació ja disposa de principis que pot activar directament des del seu àmbit competencial i a través de les aliances que treballa quotidianament, com el consell d’educació municipal, altres regidories o el teixit associatiu del territori.

Informació d'interès:

Competències educatives municipals

Les competències municipals en educació no estan establertes en un llistat tancat, tenen una dimensió molt àmplia que incideix des d’àmbits diversos, més enllà de les normatives estrictament educatives. Aquestmarc normatiu faculta i habilita els governs locals com a agents educatius. El procés de construcció de la Ciutat Educadora ha de permetre explorar tots els àmbits d’actuació que la normativa estableix i determinar si l’acció educativa del l’ajuntament abasta tot el perímetre competencial que delimita aquesta normativa. I això, si és el cas, obre l’oportunitat a desplegar noves actuacions competencials que fins el moment no s’han produït.  L’acció educativa dels municipis es vincula fonamentalment amb el cos legislatiu de referència -Llei d’educació de Catalunya, Estatut d’autonomia, Llei de bases de règim local- així com en altres normatives generals i sectorials.

Disposem de diferents documents que despleguen i contextualitzen tot aquest marc normatiu:

Els ajuntaments actors clau de la ciutat educadora

Corresponsabilitat

Els darrers anys, d’acord amb el principi de subsidiarietat, s’ha avançat cap a la corresponsabilitat entre la Generalitat i el món local. D’aquesta manera, els ajuntaments han assumit més protagonisme com a administració educativa, una atribució que els confereix la Llei d’educació de Catalunya.

Trajectòria i lideratge

La trajectòria recorreguda dota de solidesa els projectes educatius de pobles i ciutats. Aquests projectes, liderats pels ajuntaments, han contribuït fermament al desplegament del dret a l'educació, a respondre eficaçment als reptes educatius que es plantegen, així com a vertebrar espais de governança, coordinació i treball en xarxa entre els agents educatius del territori

Incumbències

Tot i que els ajuntaments no tenen competència expressa en molts àmbits educatius, però per vocació hi intervenen, és el que es coneix com a “incumbències”. Aquesta voluntat es pot emparar en la normativa de la LBRL que malgrat les limitacions que va introduir LRSAL permet “promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal.

Generació d'oportunitats educatives

Més enllà de les competències específiques, l’aportació dels ajuntaments ha estat guiada pel propòsit d’aconseguir una major equitat a través de la generació d’oportunitats educatives al llarg de la vida. Això els ha situat en una posició de centralitat en el desplegament del dret a l’educació per a tothom.

Carta de ciutats educadores: un paraigües per a les polítiques educatives locals  

Els 20 principis de la Carta, organitzats en tres eixos, ofereixen un marc coherent per orientar les polítiques locals, superar la fragmentació sectorial i afrontar els reptes complexos amb una mirada integral.

  • Dret a la Ciutat Educadora —defineix el QUÈ: els drets que cal garantir a tota la ciutadania com a extensió i ampliació del dret fonamental a l’educació, assegurant un accés real a oportunitats d’aprenentatge en tots els temps i espais del territori.
  • Compromís de la ciutat —respon al COM: com el govern local organitza, planifica i gestiona els seus recursos i infraestructures per fer efectius aquests drets.
  • Servei integral de les persones —defineix el PER A QUI, tot identificant els recursos i serveis que acompanyen les persones al llarg de tota la vida.

Us ho expliquem de manera resumida en aquest document: La Carta de ciutats educadores. Diputació de Barcelona 2026

Impulsar la Carta requereix un compromís polític ferm que vagi més enllà d’una sola regidoria i que situï l’educació al centre de les polítiques públiques. Aquesta mobilització transversal és clau per desplegar-ne tot el potencial. Tanmateix, no cal esperar a tenir-ho tot plenament estructurat per començar: la regidoria d’Educació ja disposa de principis que pot activar directament des del seu àmbit competencial i a través de les aliances que treballa quotidianament, com el consell d’educació municipal, altres regidories o el teixit associatiu del territori.

Informació d'interès: