La seva coloració marró clara, una mida de pocs mil·límetres i un patró de vol curt a salts, fan que siguin difícilment detectables per la població, que sovint atribueix erròniament les seves picades al mosquit tigre, a d’altres espècies urbanes i fins i tot a puces.

Biologia i control del vector

A diferència dels mosquits tradicionals, el control dels flebòtoms presenta una complexitat afegida pel que fa al cicle vital i en especial al medi on es desenvolupen les larves, que els fa difícilment localitzables:

• Cicle de desenvolupament: Després de la posta de l'ou directament al terra, l'insecte passa per quatre estadis larvaris i una fase de pupa abans d'assolir la maduresa.
• Desenvolupament larvari: Les larves no es desenvolupen en medis aquàtics com els mosquits veritables, sinó en el sòl d'entorns rurals, periurbans, zones naturals i fins si tot jardins o parterres de nuclis urbans.
• Morfologia adulta: Els exemplars adults són de color carn clar, amb ales esteses en forma de teulada i recoberts de pèls des de les ales fins a les potes.
• Complexitat de control: La ubiqüitat i dispersió dels punts de cria impedeix fer un control larvari com en el cas dels mosquits i es centra més en el control dels adults protegint-nos de les seves picades.

L'activitat picadora —fonamentalment nocturna i crepuscular— recau exclusivament en les femelles, les quals necessiten la ingesta de sang (hematofàgia) per a la maduració dels ous. El seu desplaçament es basa en vols curts, similars a petits salts sobre superfícies verticals o directament sobre els seus hostes. Poden picar humans i una àmplia varietat d’animals que inclou gossos, aus, rosegadors o lagomorfs com els conills o les llebres.

Estacionalitat i distribució a l'àmbit català

A Catalunya, el període de risc s'estén aproximadament des de maig fins a finals d'octubre. L'activitat d'aquests insectes és marcadament crepuscular i nocturna, tot i que en zones amb punts de cria immediats es poden registrar picades durant les primeres hores del matí, tant en espais interiors com exteriors.

Mitjançant els mostreigs entomològics s'ha identificat que l'espècie predominant al territori català és Phlebotomus perniciosus. No obstant això, les xarxes de vigilància també constaten la presència de taxons com Sergentomyia minuta, Phlebotomus ariasi i Phlebotomus sergenti.

Impacte epidemiològic: Leishmaniosi i arbovirus

La principal preocupació sanitària associada als flebòtoms és la transmissió de protozous del gènere Leishmania, concretament de l'espècie Leishmania infantum.

• Àmbit veterinari: Afecta de manera majoritària la població canina. La malaltia presenta un pronòstic greu i pot esdevenir letal per als animals si no es prescriu un tractament veterinari i un seguiment crònic.
• Salut humana: Els diagnòstics en humans a Catalunya es mantenen en taxes baixes però mantingudes. Clínicament, la malaltia se sol manifestar a través de quadres cutanis de caràcter tractable. Malgrat això, s'ha de monitoritzar el risc de Leishmaniosi visceral, una variant greu que afecta especialment pacients immunocompromesos. Hi ha animals com els conills o les llebres que poden actuar de reservoris.

Més enllà dels paràsits, aquests insectes actuen com a vectors de virus del grup Toscana. La circulació d'aquest arbovirus a la península Ibèrica està documentada, i a Catalunya un estudi de 2013 mostra la seva presència almenys des de 2002.

Estratègies de prevenció i control municipal

Davant la impossibilitat d'executar un control larvari, la prevenció en l'àmbit local i domèstic esdevé l'única via efectiva per contenir la transmissió. Els plans de sensibilització municipals i les mesures tècniques s'han de focalitzar en:

• Protecció veterinària: Fomentar l'ús sistemàtic de collars, pipetes i productes repel·lents específics en animals de companyia per tallar la cadena de transmissió del reservori principal.
• Barreres físiques i químiques: Promoure l'ús de mosquiteres de malla fina en habitatges, roba protectora i l'aplicació de repel·lents cutanis homologats en humans.
• Planificació de l'espai públic: Mantenir una vigilància tècnica en zones periurbanes i parcs per evitar l'acumulació de matèria orgànica en descomposició al sòl, la qual afavoreix l'hàbitat larvari.

Una Sola Salut

El control de les malalties transmeses per aquests insectes són un clar exemple del concepte Una Sola Salut (One Health) ja que inclou patògens, vectors, animals i humans en un ecosistema divers que s’estén en els àmbits rural, natural, periurbà i urbà.

Per saber-ne més:

• Flebotoms (Phlebotomus perniciosus i altres espècies). Diputació de Barcelona
• Disease information about leishmaniasis. Centre for Disease Prevention and Control (ECDC)
• Surveillance, prevention and control of leishmaniases in the European Union and its neighbouring countries. Centre for Disease Prevention and Control (ECDC)
• Phlebotomine sand flies - Factsheet for experts. European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC)
• The spatial relationship between the presence and absence of Leishmania spp. and leishmaniasis, and phlebotomine sand fly vectors in Europe and neighbouring countries. Leishmania and vector distribution in Europe and neighbourhood. Centre for Disease Prevention and Control (ECDC)
• Toscana Virus Infection In Catalonia (Spain)

Carles Aranda
Servei de Control de Mosquits (SCM). Consell Comarcal del Baix Llobregat