Aquestes xifres suposen que una de cada quatre defuncions va ser a causa d’un tumor. Pel que fa a l’edat, el 79% de les persones tenien més de 64 anys.

En homes el tres tipus tumorals amb més nombre de defuncions van ser el de pulmó (28%), el de còlon (9%) i el de pròstata (8%). En canvi, en dones, els tres tipus tumorals amb més defuncions varen ser el de mama (14%), el de pulmó (13%) i el còlon (10%). A nivell global el càncer de pulmó va ser la primera causa de defunció (20%), seguit del càncer de còlon (9%) i del càncer de pàncrees (7%).

L’anàlisi de les taxes de mortalitat ajustades per edat mostra que la mortalitat per càncer en homes (2,97 ‰) és el doble que en dones (1,55 ‰). D’altra banda, val a dir que la mortalitat per càncer en homes s’ha reduït un 30 % en els darrers 20 anys, mentre la reducció en dones ha estat d’un 12 %.

El 2021, la Comissió Europea va presentar el Pla Europeu de Lluita contra el Càncer. Aquest document emfatitza especialment la importància de les mesures de prevenció, i és que s’estima que al voltant del 40% del casos de càncer es podrien prevenir. El Pla contra el Càncer de Catalunya 2022-2026 està alineat amb el document europeu i aborda quins son els principals reptes a afrontar en el nostre territori.

El passat mes d’octubre es va publicar la 5a edició del Codi Europeu Contra el Càncer, amb 14 recomanacions que inclouen: mantenir-se físicament actiu, seguir una dieta saludable, evitar el consum d’alcohol i tabac, reduir la contaminació atmosfèrica, evitar una exposició excessiva al sol o mantenir un pes saludable, entre d’altres.

Si bé els estils de vida tenen un impacte important en la prevenció de malalties, no s’ha d’obviar que aquests estan condicionats per altres determinants de la salut com l’entorn i la comunitat on vivim així com per les nostres condicions laborals, educatives i socioeconòmiques. Aquests factors condicionen les decisions que prenem individualment i que tenen impacte en la salut, com ara les relacionades amb el tipus d’alimentació que se segueix o la quantitat d’activitat física que es fa. En aquest sentit, la promoció de la salut no només passa per capacitar les persones perquè puguin prendre decisions més saludables, sinó també per crear entorns i ciutats saludables de manera que l’opció més atractiva, propera i fàcil de triar sigui també la més saludable. L’adopció d’hàbits i els estils de vida saludables i la creació d’entorns saludables per prevenir les malalties no transmissibles com el càncer és, per tant, una responsabilitat col·lectiva.

Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, son una peça clau en la creació d’aquests entorns saludables. En la línia del que persegueix l’ODS 11-"Ciutats i comunitats sostenibles", els municipis més saludables són aquells que compten amb un entorn segur i sense contaminació, una major diversitat d'equipaments i serveis i amb una àmplia varietat d’espais verds i d'espais públics oberts i accessibles a tothom. Aquest model de ciutat facilita la mobilitat activa, la cohesió i la integració social, distribueix les activitats quotidianes en xarxes de proximitat que no requereixen mobilitat motoritzada, proporciona sentit de pertinença i facilita la tria de les opcions més saludables.

Per construir pobles i ciutats saludables cal tenir en compte la salut en les polítiques desenvolupades des de tots els sectors (educació, treball, urbanisme, medi ambient, etc.), és el que s’anomena salut a totes les polítiques, i treballar per crear les condicions estructurals de la societat i les condicions de vida de la població que més afavoreixin la salut i alhora redueixin les desigualtats.