Recentment han sortit publicats articles científics sobre l’aplicació de la Intel·ligència Artificial (IA) en control de plagues; com a mostra podeu llegir aquest sobre l’ús en control d’insectes publicat a Smart Agricultural Technology, o un altre sobre sensors, IA i gestió de plagues agrícoles a Sustainable Food Systems. Com no podria ser d’altra manera, la IA també s’està estudiant i començant a aplicar en la vigilància i control de mosquits. Aquestes eines obren un sorprenent ventall de possibilitats, quasi com si el que penses que es podria fer es pogués materialitzar per art de màgia. Cal veure però que aplicar la IA en qualsevol camp, i també sobre els mosquits, és molt més laboriós del que alegrement es pensa. Abans de res, cal saber que mentre que IA s’empra molt sovint, en realitat el fort de la feina és Aprenentatge Automàtic de la màquina, o en l’accepció anglesa, “Machine Learning”, que és molt més exacte però no tan cridaner, ja que la feina principal és aquesta: permetre que els sistemes aprenguin per sí mateixos, sense assistència humana, a través de les ingents quantitats d’entrades que els donem.

A casa nostra no ens hem quedat apartats d’aquest procés i per donar una idea del que s’està fent us presentem un exemple d’aplicació d’IA de la qual el Servei de Control de Mosquits (SCM) del Consell Comarcal del Baix Llobregat ha format part i que mostra la dificultat d’aquests processos.

Entre 2018 i 2022 vam formar part del Projecte europeu Horizon Vectrack, en el qual es buscava proporcionar el primer sistema transnacional i automatitzat de vigilància de vectors, mitjançant un servei sentinella per satèl·lit que incloïa nous paranys de captura de mosquits que permeten un recompte i una classificació totalment remots i automatitzats dels mosquits objectiu.

La nostra feina va ser doble: per una banda i juntament amb el CReSA IRTA, dissenyar la cria en diferents condicions, de diferents espècies de mosquits com el comú o tigre, tant femelles com mascles, per tal d’obtenir tongades de mosquits en laboratori que fossin semblants a les diferents condicions de camp i, per altra banda, provar els paranys de captura automàtics en condicions de camp.

En el primer cas, l’equip del CReSA IRTA va criar des de la fase d’ou, milers de larves d’espècies de mosquits, amb diferents temperatures, densitats i menjar i es van analitzar els adults resultants en diferents condicions i a diferents edats en el sensor equipat en un parany de captura de mosquits. Cadascun d’aquests milers d’individus es feia passar en vol pel sensor i s’ensenyava a la màquina que allò que passava era, per exemple, un mascle de mosquit comú, de tal edat i en tals condicions. Això es va fer durant mesos, al llarg dels primers anys de projecte. Finalment, el sensor “aprenia” a classificar qualsevol insecte que passava segons si era mosquit i, si ho era, segons espècie, edat i sexe, de tal manera que aquesta informació es pot veure en temps real i en un terminal, com ara un PC o un mòbil.

En el segon cas, es va provar en condicions de camp el parany amb IA, analitzant manualment tot el que era capturat pel parany i comparant les dades reals amb les que el sensor estimava. Tota aquesta feina va ser publicada en diversos articles amb uns excel·lents resultats. Aquí en teniu dos, però si els voleu veure tots, podeu entrar a la web del SCM:

Automated age grading of female Culex pipiens by an optical sensor system coupled to a mosquito trap. Parasites Vectors. 2024

Field evaluation of an automated mosquito surveillance system which classifies Aedes and Culex mosquitoes by genus and sex. Parasites Vectors. 2024

González-Pérez, M.I., Faulhaber, B., Aranda, C. et al. Field evaluation of an automated mosquito surveillance system which classifies Aedes and Culex mosquitoes by genus and sex. Parasites Vectors 17, 97 (2024). https://doi.org/10.1186/s13071-024-06177-w

Hem dit que us presentàvem un exemple, però també treballem amb d’altres com el que apuntem ara breument i que des de la Universitat d’Oxford es du a terme en el projecte Humbug.

Combinant els avenços en el desenvolupament d'aplicacions mòbils i les últimes tecnologies d'aprenentatge automàtic, es desenvolupen sistemes integrals que cobreixin la recopilació, el processament, l'anàlisi i la visualització de dades per classificar els mosquits pel so del vol que fan. És a dir, que un cop acabat, qualsevol persona amb un mòbil comercial podrà identificar els mosquits del seu entorn. La nostra participació ha estat seleccionar diverses espècies, entre elles el mosquit tigre, per tal de criar milers d’adults provinents de larves o ous recollits al camp, permetent així a un grup d’investigadores d’Oxford desplaçades a casa nostra, fer sessions de gravació del vol de cadascun dels mosquits criats.

© Bàrbara Lligadas

En un procés similar a l’exemple anterior, la màquina aprèn finalment a classificar qualsevol so de vol d’insecte en les diferents espècies en què ha estat entrenada.

Com veieu, abans de tenir aquestes eines, cal un treball laboriós i detallat, sovint difícil, per tal de poder obtenir els exemplars amb que entrenar les màquines. En un futur immediat seguirem amb aquests i d’altres projectes per tal de millorar la vigilància de mosquits com a transmissors de malalties.

SCM Consell Comarcal del Baix Llobregat