Medi ambient - Salut - 28/09/2026 08:11 h. - Eva Melús
La Diputació de Barcelona inicia un projecte de ciència ciutadana sobre l’exposició al radó
- El radó, un gas radiactiu d’origen natural, és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac i primera en població no fumadora.
- El projecte distribuirà fins a 1.200 detectors en més de 600 habitatges de persones participants, que recolliran les dades sobre la concentració del radó als seus habitatges durant tres mesos.
La prova pilot del projecte de ciència ciutadana RadóSalut arrenca inicialment al Masnou i Corbera de Llobregat. La iniciativa està impulsada per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), així com la participació dels dos ajuntaments implicats i i l’Associació catalana contra el radó. L’objectiu és promoure el coneixement sobre el gas radó, segona causa de càncer de pulmó després del tabac i primera en població no fumadora, involucrant la població en la recollida de dades locals.
Els projectes de ciència ciutadana impliquen en una recerca a persones no especialitzades, perquè hi participin de forma activa. El projecte de sensibilització RadóSalut distribuirà fins a 1.200 detectors en més de 600 habitatges dels dos municipis i facilitarà a cada participant els resultats de la mesura de casa seva. Amb un pressupost de 50.000 euros, el projecte es desplegarà fins al 2028.
El radó és un gas radioactiu d’origen natural, sense color, olor ni gust, que prové de la descomposició de l’urani i el radi presents a l’escorça terrestre, especialment en sòls granítics i rocosos. Pot penetrar als edificis des del terreny i acumular-se en espais tancats, sobretot en soterranis i plantes baixes si no hi ha ventilació adequada. Una exposició prolongada a concentracions elevades incrementa el risc de càncer de pulmó. Per això, conèixer la concentració de radó és el primer pas per poder adoptar, si cal, mesures per reduir-ne la presència.
La primera fase del projecte engega ara amb les sessions informatives als municipis i una enquesta en línia per conèixer el grau d’informació de la població sobre el radó, la percepció del risc i algunes característiques dels habitatges. Els ajuntaments col·laboraran en la difusió, repartiment i recollida dels sensors que s’han d’instal·lar als habitatges. Al primer semestre de 2027 s’analitzaran les dades i es preveu tenir els resultats a finals de l’any que ve.
La ciutadania, protagonista de la recerca
Es distribuiran fins a 1.200 detectors passius alfa-track, que permetran fer mesures a més de 600 habitatges dels dos municipis. En alguns casos, especialment en habitatges unifamiliars, serà necessari instal·lar dos dispositius. Els detectors es col·locaran preferentment a la sala d’estar o en un dormitori de la planta més baixa de l’habitatge i s’hi mantindran durant tres mesos..
La direcció científica i de recerca del projecte recau en l’IDIBAPS, que hi participa a través del grup de recerca en Medi Ambient i Càncer (MECA) de l'àrea de tumors toràcics de l'Hospital Clínic de Barcelona. El seu equip analitzarà les mostres i les dades, interpretarà els resultats i elaborarà els informes.
La recerca aportarà coneixement d’utilitat per al conjunt de la demarcació i també per a les persones col·laboradores a títol individual. S’elaboraran recomanacions per als professionals del sector de la construcció així com materials de sensibilització per a la ciutadania dels efectes del gas radó sobre la salut. A més, el municipi rebrà un informe amb els resultats detallats per zones i grups de població i amb propostes d’actuació prioritària. Els participants rebran una còpia dels resultats que els permetran valorar, si fos necessari, l’adopció de mesures per reduir-ne l’exposició.
Dos municipis amb diferents nivells de potencial de radó
Els dos municipis participants tenen diferents nivells potencials de radó, d’acord amb la zonificació del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El Masnou està situat en la zona 2, considerada de prioritat d’actuació, amb una estimació de risc elevada i una probabilitat alta de trobar concentracions superiors a 300 Bq/m³. Corbera de Llobregat es troba a la zona 1, amb un risc estimat significatiu i una probabilitat moderada de superar aquest nivell. El projecte es podria ampliar encara a un tercer municipi que no estigui inclòs en cap zona prioritària per poder disposar d’una mostra més àmplia de dades incorporant un cas de control en el disseny experimental de l’estudi. Aquesta diversitat territorial permetrà comparar els resultats obtinguts i aprofundir en el coneixement de la presència del radó, així com dels riscos potencials per a la salut, en contextos diferents.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 ‘Salut i benestar‘. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
