Els primers passos cap a la democràcia a Cardedeu - Patrimoni cultural

L'exposició en xarxa mostra materials dels fons dels museus i arxius col·laboradors, relacionats amb les mobilitzacions per la recuperació de l’autogovern català, les primeres eleccions, el sorgiment dels moviments feministes, la normalització de la cultura catalana i la llibertat d'expressió.

LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA

La recuperació de la democràcia va permetre restablir l’autogovern català. El 1975, l’Assemblea de Catalunya va impulsar campanyes per l’amnistia, els drets humans i l’autodeterminació, així com pel restabliment de l’Estatut.

Les mobilitzacions de 1976 i la Marxa de la Llibertat i l’11 de setembre a Sant Boi van consolidar el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. El 1977 es va reclamar l’Estatut i, després d’una Diada multitudinària, es va restaurar la Generalitat amb Tarradellas. El 1978 es va redactar el nou Estatut.

La marxa de la llibertat a Manlleu. Any 1976. Autor: Carles Molist / Biblioteca Municipal de Manlleu. Fons fotogràfic Carles Molist

(RE)APRENDRE A VOTAR: LES PRIMERES ELECCIONS GENERALS

El juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques en un context de tensió per l’amenaça d’un cop d’estat. La Llei d’Associacions Polítiques havia permès la legalització del Partit Comunista, però no de partits de l’esquerra revolucionària, republicans, carlins o alguns de nacionalistes, que només van poder concórrer als comicis sota altres sigles o en coalició.

La participació va ser molt alta (79%). A l’Estat va guanyar la UCD de Suárez. A Catalunya van prevaler els Socialistes de Catalunya (28%), seguits del PSUC (18%), la UCD (16%) i el Pacte Democràtic. Al Senat, es va imposar l’Entesa dels Catalans. Aquells comicis van ser decisius per consolidar la democràcia.

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Entre el 1975 i el 1978, la relaxació progressiva del control sobre les llibertats d’expressió, informació i associació va conviure amb greus limitacions, com l’atemptat contra El Papus, la prohibició de La Torna i el consell de guerra a Els Joglars. Com a resposta, el 1978 es va impulsar la campanya “Llibertat d’expressió”.

Malgrat les resistències, es van fer avenços en llibertats: van aparèixer mitjans en català com l’Avui i Ràdio 4, i en teatre es va crear el Teatre Lliure. Es va eliminar la censura cinematogràfica i es va regular la llibertat teatral. Finalment, la Constitució de 1978 va reconèixer la llibertat d’expressió i informació.

Mesa electoral durant el Referèndum del projecte de llei de Reforma Política. 15 de desembre de 1976. Genís Vera/Museu de Badalona. AI. Fons Genís Vera

UN FUTUR EN FEMENÍ

La Transició va impulsar una nova cultura política i l’emergència del moviment feminista. El franquisme havia institucionalitzat la desigualtat i la tutela masculina, i les dones van tenir un paper central en la mobilització veïnal i la reivindicació de drets socials i laborals.

Les Jornades Catalanes de la Dona (1976) van definir un programa feminista que va influir partits i sindicats. Els col·lectius feministes van impulsar campanyes pel dret al propi cos, la llibertat sexual i els drets reproductius. Van lluitar per la legalització dels anticonceptius (que es va produir el 1977), la planificació familiar, el dret a l’avortament i la derogació de lleis discriminatòries sobre adulteri, prostitució i homosexualitat.

UN NOU PAÍS PER A UNA VELLA CULTURA

A Catalunya, la normalització cultural va ser central. L’arribada de corrents europeus i americans va revitalitzar la creació artística i literària, amb una gran efervescència en teatre, edició, arts i música. La Nova Cançó es va convertir en un referent democràtic i identitari.

La societat civil va promoure iniciatives per democratitzar l’accés a la cultura, sobretot entre les classes populars, i les activitats al carrer es van convertir en espais d’expressió cívica i política.

Entre les iniciatives més rellevants, el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) va mobilitzar la societat per normalitzar el català, defensar els drets individuals i impulsar la cultura catalana com a pròpia dels Països Catalans.

ÀUDIO VISUAL

La mostra es complementa amb un recurs àudio visual amb entrevistes de testimonis de cada un dels àmbits. Els vídeos són una aportació del Memorial Democràtic, elaborats amb fragments del Banc del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic seleccionats pel comissari de l’exposició.

Tipus d'exposició

• Temàtica

Memòria en Xarxa és un projecte de la Xarxa de Museus Locals de l’Oficina de Patrimoni Cultural que organitza exposicions articulades a l’entorn de la recuperació de la memòria històrica i que assenyala els museus com a dipositaris de la seva memòria material i com a transmissors d’un llegat cultural comú.

Exposició organitzada per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb el Memorial Democràtic.