Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022. Edició facsímil
14/04/2026 -28/06/2026
De dimarts a divendres, de 17 a 20 h; dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h
Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s/n. 08922 Santa Coloma de Gramenet
- General
Una exposició a cura de Marika Vila. Edició facsímil.
Aquesta mostra és una adaptació en versió reduïda, amb reproduccions facsímils, de les il·lustracions que han format part de l’exposició original “Cossos que parlen. Les representacions del cos en autores de còmic 1910-1922”. En canvi, la documentació exposada a les vitrines, és majoritàriament original.
A partir d’una quarantena d’autores, l’exposició «Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022» explora la representació del cos femení des de principis del segle XX fins l’actualitat. El contingut de l’exposició és fruit de l’expertesa de la seva comissària, Marika Vila, en l’estudi de la dona com a objecte i subjecte del còmic aplicant la perspectiva de gènere.
La selecció d’obres planteja un recorregut que demostra com l'estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere i ha abusat del seu cos com reclam comercial. L’exposició posa de relleu com al llarg d’aquest viatge la representació femenina ha carregat amb aquest llast fins que les autores han pogut expressar-se lliurement en favor de l'alliberament i l'apoderament de la dona.
El trajecte, de més de cent anys d’il·lustració i còmic a Catalunya, ressegueix el discurs de les dones en cada època, dins dels espais que els han estat permesos. Des de la tímida presència republicana fins al silenci que imposa la Dictadura, passant per les transgressions de les avantguardes de finals del segle XX fins arribar a la implantació dels models del nou mil·lenni i les noves subjectivitats: fluides, múltiples i diverses.
Exposició inclusiva: “Cossos que parlen” és una exposició inclusiva que incorpora l'experiència sensorial per millorar la percepció a través dels sentits i que posa els continguts a l'abast dels visitants amb dificultats d'accessibilitat
La comunitat amb ceguesa o dificultat visual, disposa de reproduccions en relleu d’algunes obres i la seva descripció, amb macro caràcter i escriptura Braille. Per a la comunitat sorda signant i oralista, es presenten codis QR vinculats al canal de La Mirada Tàctil a la plataforma YouTube, on es poden visionar tots els continguts de la mostra en llengua de signes i subtitulat.
Accessibilitat
Escoltarem la veu de les dones esclatar sota el silenci a què han estat sotmeses en el còmic dins un discurs que ha abusat del cos femení com a reclam comercial, però també com a lloc de transgressió, alhora que s’ha dirigit a elles tan sols per ensinistrar-les en els rols de gènere i submissió.
La mostra observa les formes del cos femení representat des de la veu patriarcal en contrast amb els cossos empoderats que rebutgen el discurs canònic quan apareix l’expressió lliure de cada autora. El diàleg entre els discursos de les noves autores i les avantguardes de la transició, que trenquen els tòpics i es retroben amb les veus silenciades dels orígens, ens mostra que l’emergència d’un nou subjecte plural del femení no és un fenomen recent
El recorregut, cos a cos, pel nostre còmic descobreix el discurs de les dones quan recuperen la pròpia veu: de l’objecte de l’estereotip patriarcal a l’alliberament de les noves subjectivitats fluides, múltiples i diverses.
Àmbit 1: De les dones del grup del Cu-Cut! a les ninotaires del Noucentisme
Ana Maria Smith. Il·lustracions a la revista Foyer, núm. 1. Barcelona, 12 d’octubre de 1910 Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
El còmic creix amb la premsa periòdica com a mirall de les revolucions socials del segle xx, però es dirigeix a un públic masculí. Ignora els drets de les dones i normalitza el silenci que manté el masculí com a universal. Les signatures femenines queden ocultes en l’aclaparador volum de la masculinitat dominant, malgrat aparèixer a les mostres del “grup del Cu-Cut!” i en altres publicacions.
Les ninotaires Anglada i Tanganelli, tot i no tenir accés a la formació i la comunicació professional de la qual emanen els canvis, són a l’avantguarda del traç irònic i autoral que als anys vint trobem a les revistes satíriques, esgrimint la mateixa força de traç o de guió que els homes. Llastimosament, són excloses del diàleg adult i relegades al món infantil naturalitzat per a elles.
Dins l’ombra, les dones han deixat rastres d’una veu amb voluntat de ser, més enllà de la seducció, donant autonomia a uns cossos que parlen d’acció i moviment en la presència pública i artística del femení.
Àmbit 2: La Dictadura: de la submissió a una falsa llibertat tutelada
Mentre l’espai de la imaginació expandeix el cos masculí en el desordre del joc i l’aventura, el cos femení és domesticat dins l’ordre i el control. Els contes de fades creen etiquetes del bé i el mal reflectides en les robes de fada o bruixa, de bella princesa o vella captaire... L’espai rosa demana cossos obedients.
Rosa Galcerán Andrea y el príncipe. Col·lecció «Azucena», núm. 223 (Ed. Toray) 1952 Quadern imprès original CIP Molí d’en Rata - Fons Soledat Martí
La minoria d’edat marca el silenci que representa les dones en el traçat dels cossos absents. Són les creadores sense veu que rescatem d’un e espai devaluat per ser femení. En els anys seixanta apareix un fals protagonisme lligat a la música, el luxe i el consum, trets banals que retenen els cossos moderns captius dins el mateix ordre patriarcal. Les dones guanyen un espai públic subaltern fins al seu casament. Malgrat il·lustrar el discurs patriarcal, les ninotaires fan de la moda l’eina del canvi: del guarniment estàtic a la simplicitat que facilita el moviment. En el seu traç flueix el dinamisme que omplirà els carrers i les professions d’una nova vitalitat femenina.
Àmbit 3: El cos en conflicte: la transgressió feminista...
El 1967, Núria Pompeia posa el cos al centre del conflicte. Els feminismes utilitzen l’humor fent pedagogia alhora que les noves pioneres reclamen espai des d’una acció transgressora dins l’anomenat boom del còmic a final del segle xx.
Marika, Isa Feu, Montse Clavé o Mariel apareixen dins la nova avantguarda trencant el seu sostre de vidre per restablir la pròpia veu en la transformació del discurs. El gènere i el cos són l’objectiu de l’acció amb què la veu feminista crea les primeres escletxes en el discurs del còmic adult.
El cos femení, és expropiat i modelat com a espai d’intercanvi d’editors, autors i lectors. Les autores descobreixen que el seu cos és llegit des de la mirada patriarcal i reclamen la transgressió d’un model carregat de textualitat simbòlica. Cal desconstruir els estereotips i l’experiment és l’eina amb què les pioneres juguen amb les formes, renovant-les.
Àmbit 4: …O el gir de la mirada eròtica
Donar veu als cossos femenins aporta una visió plural de l’erotisme i capgira el discurs normatiu. En trencar el silenci, apareix la necessitat de qüestionar la transgressió masculina i també les pròpies formes imposades de mirar i crear llenguatge.
Les dones han hagut d’enfrontar-se a un territori simbòlic en el qual el seu cos era el camp de batalla o l’objecte eròtic, mai el subjecte. Repensar el llenguatge, tant com el propi cos, ha estat, doncs, imprescindible per descobrir altres versions de l’eros.
L’autorepresentació ha ocupat l’espai icònic, la veu i l’agència, però, tot i canviar la mirada, crear esquerdes en el discurs central i mantenir l’espai resilient, ha restat en un lloc minoritari.
El gir de la mirada sobre l’eros i el cos ha resistit en una minoria de subjectivitats inserides en el discurs del còmic, fins a la primera dècada del nou mil·lenni, quan els fruits de la transgressió han començat la seva expansió en el diàleg constant amb les joves autores.
Mariel Soria. Il·lustració de Contactos. «Pendones del Humor», núm. 4 (Ed. El Jueves). 1983
Àmbit 5: El nou mil·leni: l'empoderament dels cossos plurals
Com la Venus de Willendorf. Il·lustració original d’Estic estupenda! (Angle Editorial). Tinta sobre paper. Col·lecció particular
A final de segle XX, les sinergies americanes de Marvel/DC i el còmic japonès amb la televisió i el cinema inunden el mercat amb productes per a targets específics que fan créixer les fans de les heroïnes manga i les superdones modificant tan sols superficialment els models.
En el canvi de mil·lenni s’estén massivament el format de novel·la gràfica i el creixement dels segells independents aporta una nova generació d’autores que es consolida el 2009 en l’experiment i el relat quotidià que envolta el cos: tons diferents perfilen un concert de veus que creix dia a dia en la diversitat.
Els cossos ocupats pels rols clàssics es qüestionen, cerquen les pròpies contradiccions i prenen la paraula. Les noves tecnologies i les xarxes socials faciliten la nova expressió femenina i van substituint l’original físic pels nous documents que es convertiran en originals digitals únics o NFT.
Reflexió final
De la corporeïtat de les dones emana una subjectivitat que es vol plural: el cos expropiat, el cos gegant, el cos cyborg, el cos espiat, el cos invisible, el cos fruit, el cos arbre, el cos ferit, el cos lèsbic, el cos arrugat, el cos viscut, el cos trànsfuga, el cos segregat, el cos cadàver, el cos híbrid, el cos monstruós... Cossos que parlen de silencis, desitjos i acció, límits i transgressions.
Flavita Banana. Mujer feliz que baila. 2020
Des de la tímida presència republicana al silenci que imposa l’estereotip de la dictadura, des de les transgressions de les avantguardes de final del segle xx a la implantació dels antimodels del nou mil·lenni... El conjunt de veus ens porta a descobrir un nou discurs panoràmic creat per les dones quan deixen de ser l’objecte del patriarcat per construir-se com a subjectes en llibertat. Elles es defineixen en la pluralitat de la mirada contemporània que conviu amb una singularitat corporal sempre en construcció. Són veus que tanquen el discurs en forma de Continuarà.
Tipus d'exposició
- Itinerant
Activitats
Consulteu el web de cada museu.
Material de difusió
Títol: “Cossos que parlen. Les representacions del cos en autores de còmic, 1910-2022”
Qui la pot sol·licitar
Museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Contacte
Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata - Ripollet. Del 10 de gener al 24 de març de 2026.
Museu Torre Balldovina - Santa Coloma de Gramenet. Del 14 d'abril al 28 de juny de 2026.
Espai El Casinet – El Masnou. Del 30 de juny de 2026 al 29 de setembre de 2026.
Museu de Gavà. Del 29 de setembre de 2026 al 12 de gener de 2027.
Museu de Viladecans. Del 12 de gener al 31 de gener 2027.
Museu de la Pell d’Igualada. Del 31 de gener al 29 de juny de 2027.
Museu de Sant Boi de Llobregat. Del 5 d’octubre de 2027 al 14 de gener de 2028.
Per fer accessible a tots els públics l’exposició, el programa La Mirada Tàctil de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, n’ha adaptat els continguts, en col·laboració amb de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, FESOCA, i el Servei de bibliografia de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols, ONCE, a Barcelona.
La comunitat amb ceguesa o dificultat visual, disposa de mòduls en relleu amb la reproducció d’algunes obres de cada àmbit i la seva explicació, així com guions pels visitants amb macrocaràcter, escriptura Braille. Per a la comunitat sorda signant i oralista, es presenten codis QR vinculats al canal de La Mirada Tàctil a la plataforma You Tube on es poden visionar tots els continguts de la mostra en llengua de signes i subtitulat.
Ambientació sonora i fulls de sala en idiomes
L’exposició compta amb una ambientació sonora a partir d’una composició musical feta expressament per gaudir d’una visita més immersiva. El visitant disposa dels textos del full de sala traduïts del català al castellà, l’anglès i el francès.
Guia en Lectura Fàcil
Per fer més accessibles els continguts de l’exposició, s’ha publicat una guia de l’exposició en Lectura Fàcil . L’adaptació ha estat desenvolupada pel grup de la Fundació AMPANS d’atenció i inserció discapacitat intel·lectual i amb la col·laboració de l’Associació de Lectura Fàcil i el suport de La Mirada Tàctil.
Exposició organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. Aquesta exposició, que itinerarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals, forma part del programa d’exposicions itinerants que desenvolupa l’Oficina de Patrimoni Cultural amb l’objectiu d’ampliar la programació dels museus locals.
COMISSARIAT Marika Vila
DRETS DELS TEXTOS I DISSENY DE CONTINGUTS Marika Vila
DOCUMENTACIÓ Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
COORDINACIÓ Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Museu Palau Mercader. Ajuntament de Cornellà de Llobregat
EDICIÓ I COORDINACIÓ Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional de la Diputació de Barcelona
ITINERÀNCIA Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
DISSENY EXPOSITIU Espai e
DISSENY GRÀFIC Todojunto.net
MÚSICA ORIGINAL Ramon Solé, a partir d'improvisacions lliures de Clara Lai (piano) i Cristina Miguel (saxo)
AUDIOVISUAL VisualMedia
ACCESSIBILITAT
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA)
ONCE. Servei Bibliogràfic
Touch Graphics Europe
PROPOSTA DIDÀCTICA
Fragment Serveis Culturals
Raquel Gu
REVISIÓ LINGÜÍSTICA Discobole, SL
ESPAI DE LECTURA I DOCUMENTACIÓ Llibreria de la Diputació de Barcelona
PRODUCCIÓ DE LA MUSEOGRAFIA Maud Gran Format, SL
REPRODUCCIÓ DELS FACSÍMILS EGM Comunicaión Visual
EMMARCAMENT Marc Imatge
PRÉSTECS
Centre de Documentació de Ca la Dona. Arxiu i Biblioteca Feminista
Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona
Marika Vila
DRETS DE LES IMATGES I DE REPRODUCCIÓ
Ana Belén Rivero, Ana Galvañ , Ana Miralles, Ana Penyas, Andrea Lucio , Antonia Santolaya, Bàrbara Alca, Carla Berrocal , Clara-Tanit Arqué, Cristina Durán. LaGRÚAestudio, Elsa Plaza, fills de Núria Pompeia, Flavita Banana, Isa Feu, Genie Espinosa , Laura Pérez Granel, Laura Pérez Vernetti, Lola Lorente, Luci Gutiérrez, Maria Llovet , Mariel Soria, Marika Vila, Marta Guerrero, Marta Pardell, Marta Cartu, Mercè i Pilar Pous, Miriampersand, Montse Clavé, Nadia Hafid, Olga Carmona Peral, Raquel Gu, Raquel Riba Rossy a.k.aLola Vendetta, Rosa Codina , Sandra Uve, Sara Soler , Sonia Pulido, Susanna Martin Segarra.
Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Diputació de Barcelona, Vegap.
AGRAÏMENTS
A totes les autores que, amb la seva participació, han nodrit l’exposició; a la disponibilitat de les famílies o hereves dels drets i a les entitats i institucions que han contribuït a fer-la possible.
