Els instruments fiscals associats a les deixalleries
10/06/2025
Les deixalleries han de ser considerades en la definició dels instruments fiscals associats a la gestió dels residus municipals.
La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, estableix que tots els ens locals han de disposar d’una taxa —o, si escau, d’una prestació patrimonial de caràcter públic no tributari— específica, diferenciada i no deficitària. Aquesta ha de permetre la implantació de sistemes de pagament per generació i ha de reflectir el cost real, tant directe com indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus.
D’aquesta definició se’n desprèn que, per calcular el cost real, cal considerar tant les despeses associades a la gestió de la deixalleria i al tractament dels materials rebuts com els ingressos provinents de la venda de materials valoritzables i de les fraccions gestionades a través de sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor. Les ordenances fiscals poden regular taxes d’entrada de residus, modulant el cost segons la fracció aportada, la quantitat i el tipus d’usuari que hi fa la contribució.
Així mateix, la Llei 7/2022 contempla la possibilitat d’aplicar reduccions per incentivar la correcta separació de residus. Aquestes bonificacions es poden implementar a les deixalleries mitjançant descomptes fixos o percentuals en la taxa, segons el nombre d’aportacions efectuades per part d’usuaris particulars. En aquest context, és fonamental definir adequadament les quantitats mínimes requerides, els tipus d’usuaris i residus admesos, així com el període de referència.
Hi ha un ampli ventall d’opcions pel que fa a la regulació d’aquests instruments, i cada deixalleria ha d’adoptar el model més adequat a la seva realitat. La seva definició no només impacta en la recaptació, sinó també en la gestió operativa i en el funcionament quotidià de la instal·lació.
