03/12/2025 18:38 h.
AAA, IA i transparència algorítmica: el repte digital dels ajuntaments
L’administració pública està immersa en una transformació digital que incorpora cada cop més tecnologies avançades. En aquest context, dos conceptes sovint confosos són l’actuació administrativa automatitzada (AAA) i la intel·ligència artificial (IA). Tot i que poden aparèixer junts en un mateix procediment, tenen naturaleses, funcions i implicacions normatives molt diferents. A més, la seva implantació planteja un repte essencial: garantir la transparència algorítmica, és a dir, assegurar que els ciutadans puguin comprendre i fiscalitzar els sistemes que prenen decisions automatitzades en l’àmbit públic.
Què és l’AAA?
L’Actuació Administrativa Automatitzada (AAA) està regulada per l’article 41 de la Llei 39/2015, per la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i pel Reial decret 203/2021, que aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.
S’entén per AAA qualsevol acte o actuació realitzada íntegrament per mitjans electrònics, en el marc d’un procediment administratiu, sense intervenció directa d’un empleat públic, però sota la responsabilitat de l’òrgan competent.
Es basa en regles deterministes prèviament establertes, que garanteixen:
- Seguretat jurídica
- Transparència
- Traçabilitat
Exemple pràctic:
Si un ciutadà compleix la condició X, el sistema aplica automàticament la conseqüència Y. Aquest funcionament és auditable i predictible, encaixant amb la lògica garantista del procediment administratiu.
Alguns procediments que poden dur-se a terme mitjançant AAA:
- Emissió de còpies autèntiques (paper → electrònic / electrònic → electrònic)
- Notificació de convocatòries de sessions
- Inscripció automàtica al registre d’entrada electrònic i generació del justificant
- Expedició automatitzada de volants i certificats de padró
- Emissió d’informes de pobresa energètica
- Tancament del llibre de decrets
S'adjunta enllaç a la INFOGRAFIA explicativa dels passos que s'han de seguir i l'informe amb les plantilles de la documentació que cal aprovar.
I la IA?
La intel·ligència artificial (IA) funciona amb processos d’inferència i aprenentatge automàtic. Pot analitzar grans volums de dades, detectar patrons i fer recomanacions o prediccions.
És útil en fases d’instrucció o actes de tràmit, però no és apta per adoptar resolucions finals, ja que la seva opacitat i variabilitat dificulten la supervisió legal i ètica.
El Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (RIA) exclou explícitament l’AAA del seu àmbit (considerant 12), reforçant la distinció normativa entre ambdós conceptes.
Què implica per als ens locals?
Els ajuntaments han de fer un doble esforç:
- Identificar si un sistema és AAA: cal garantir els drets de les persones interessades i complir amb la normativa vigent, amb criteris clars i auditablement aplicats.
- Detectar si incorpora IA: aplicar el marc europeu d’IA i la normativa de protecció de dades.
Ignorar aquesta distinció pot comportar riscos legals i ètics en la contractació i auditoria de les eines digitals.
La transparència algorítmica i la sentència del cas BOSCO
El Tribunal Suprem, en la Sentència 1119/2025 (cas BOSCO), ha consolidat el principi de transparència algorítmica: els ciutadans tenen dret a conèixer les característiques essencials dels sistemes automatitzats que afecten els seus drets.
En determinats casos, això pot incloure l’accés al codi font, tot i que amb límits per protegir:
- Seguretat informàtica
- Protecció de dades personals
- Propietat intel·lectual
El TS afirma que la transparència és una exigència constitucional i que, quan les decisions automatitzades incideixen en drets socials (com el bo social elèctric en el cas BOSCO), cal un nivell reforçat de publicitat i control democràtic.
Recomanacions per als ajuntaments
Per aplicar aquests principis, els ens locals haurien de:
- Garantir traçabilitat i responsabilitat
Les decisions automatitzades han de ser imputables a un òrgan concret. La responsabilitat no recau en la “màquina”, sinó en l’ajuntament que la implementa i supervisa. - Publicar informació essencial
Incloure en les resolucions:
- Descripció funcional del sistema.
- Regles decisòries i criteris de ponderació.
- Fonts de dades utilitzades.
- Mecanismes de supervisió i control. - Aplicar el principi de transparència algorítmica
Els algoritmes i codis font són informació pública. L’accés només pot restringir-se per motius taxats (seguretat, protecció de dades, propietat intel·lectual), amb una ponderació motivada. - Configurar un “codi font accessible sota garanties”
No cal publicar íntegrament el codi font, però sí facilitar la lògica decisòria i els paràmetres essencials. L’accés pot ser parcial, amb mesures com anonimització o accés supervisat. - Auditar sistemes amb impacte en drets
Especial atenció als algoritmes que afecten drets socials (habitatge, subvencions, sancions). Els criteris han de ser públics, objectius i revisables.
En síntesi
AAA = automatismes basats en regles fixes → seguretat jurídica.
IA = sistemes que aprenen → flexibilitat, però també incertesa.
El repte és configurar un codi font accessible sota garanties, conciliant innovació amb drets fonamentals. La transparència no és opcional: és la clau per una administració digital democràtica i responsable.