Com es regula l’ús de les instal·lacions esportives municipals? - Esports

La normativa principal de referència a Catalunya, que s’ha de tenir present a l’hora de redactar un reglament d’ús de les instal·lacions esportives municipals, és àmplia i diversa, ja que afecta àmbits com l’esport, els espectacles públics, la prevenció de la violència, la salut pública, el règim local i la transparència, entre d’altres.

A títol enunciatiu, i sens perjudici d’una altra normativa específica que afecti matèries concretes, és la següent:

1. Procediment administratiu, règim local i transparència

• Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL)
• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC)
• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP)
• Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBGCAT)

2. Esports, espectacles i activitats recreatives

• Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport (aquesta norma és estatal.)
• Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport

  (*) Aquest Decret legislatiu té com a finalitat l’ordenació del règim jurídic i l’organització institucional de l’esport a Catalunya i la jurisdicció esportiva.

• Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC)
• Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives
• Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives

3. Patrimoni i serveis dels ens locals

• Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS)
• Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals (RPELC)
• Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals (RBEL)

4. Salut pública, igualtat i prevenció de la violència

• Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència
• Reial decret 742/2013, de 27 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de les piscines
• Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic
• Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport
• Reial decret 203/2010, de 26 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport.
• Llei 13/2025, de 29 de desembre, dels drets de les persones LGBTI i l'erradicació de l'LGBTI-fòbia

5. Protecció de dades personals

• Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades)
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals

Quan es fa referència a la regulació de la utilització de les instal·lacions esportives, és necessari diferenciar clarament dos tipus de documents en funció del seu abast i nivell de concreció:  reglament d’ús i normes d’ús de les instal·lacions esportives. 

Tot i que ambdós tenen com a objectiu assegurar el bon funcionament i la convivència entre persones usuàries, la diferència principal és el nivell de generalitat i el caràcter del document: 

Reglament d’ús:

És un document general i normatiu que estableix les regles bàsiques per a l’ús d’una instal·lació. Defineix els drets i deures dels usuaris, les condicions d’accés, els horaris, les reserves i, si escau, les sancions.

Normes d’ús:

Són regles més concretes i pràctiques que indiquen com s’han d’utilitzar correctament els espais i el material (comportaments permesos i prohibits, mesures de seguretat, higiene, etc.). Tenen un caràcter més operatiu i quotidià i poden adaptar-se amb més facilitat.

Per tant, el reglament d’ús fixa el marc general, mentre que les normes d’ús concreten el funcionament quotidià de la instal·lació esportiva.

El reglament d’ús de les instal·lacions esportives constitueix el marc general de les instal·lacions esportives i en regula l'ús i funcionament correctes en un àmbit determinat, que pot ser geogràfic (municipal, supramunicipal o d’una part del municipi) o funcional (per tipologies d’instal·lacions).

Les característiques principals d’aquest document són la regulació de les relacions entre el titular o responsable de la instal·lació i els gestors i entre els gestors i les persones usuàries; els drets i deures bàsics de les parts i un recull de la normativa vigent i de les faltes i sancions.

Els objectius principals d’un reglament d’ús de les instal·lacions esportives són:

•     Adaptar-se a la legislació vigent, la qual n'obliga la redacció.

•     Regularitzar l’ús dels espais esportius.

•     Incrementar la possibilitat d’ús dels espais esportius.

•     Optimitzar el manteniment i la neteja dels espais esportius.

•     Fomentar la convivència entre tota mena d’usuaris.

L’estructura del reglament d’ús ha de considerar i adaptar, entre d’altres, els apartats que es detallen a continuació.

1. Concepte, objecte i àmbit d’aplicació. Concreta l’objecte del reglament d’ús i les instal·lacions a les quals s'ha d'aplicar. Cal considerar incloure o no algunes de les instal·lacions esportives municipals, com són les escolars o les que no tenen cap mena de control, degut al fet que dificultarien l’aplicació del reglament. També s’ha de fer referència als drets i deures bàsics de les persones usuàries, tant individuals com col·lectius.

2. Criteris generals d’utilització de les instal·lacions. Concreta els criteris d’accés, el règim econòmic, els horaris, el calendari i el manteniment i conservació de les instal·lacions. De conformitat amb la normativa vigent també convé:

• Incorporar criteris relatius a la publicitat i la captació d’imatges. (Més informació a la pàgina web: Publicitat als equipaments esportius municipals: regulació i bones pràctiques.)
• Incloure previsions específiques per garantir la igualtat efectiva entre dones i homes i eliminar desigualtats en l’accés i ús dels espais, amb l’objectiu de promoure entorns esportius segurs, inclusius i lliures de violències. (Més informació a la pàgina web: Com garantir els drets de les persones LGBTI+ en l’àmbit esportiu: marc normatiu i aspectes clau de la nova Llei 13/2025, de 29 de desembre.)

3. Règim sancionador. És convenient que hi hagi un apartat que prevegi la gravetat de les infraccions i les sancions corresponents, així com els procediments per imposar-les. Aquest apartat està dedicat a les infraccions de les persones usuàries, ja que les dels gestors i empleats ja estan establertes en altres tipus de lleis, reglamentacions o documents.

Normes d’ús de les instal·lacions esportives. Fan referència a aspectes més concrets d’una instal·lació, i recullen les obligacions de les persones usuàries a l'hora d'utilitzar tant dels espais com el material de les instal·lacions esportives. Així mateix, cal incloure la normativa específica dels espais o dels diferents tipus d’instal·lacions esportives municipals (piscina, camp de futbol, pista poliesportiva, pavelló...). Aquest apartat es pot subdividir en dos subapartats: normativa comuna i normativa específica per a espais i instal·lacions.

Atès que les normes d’ús constitueixen una tipologia de document diferent del reglament d’ús, aquestes poden estar disponibles en cada instal·lació concreta a la qual facin referència, o bé formar part del reglament mateix.

De conformitat amb el vigent Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) —Decret 95/2005—, tots els equipaments que prestin serveis esportius han de disposar d’un reglament d’ús de la instal·lació que ha d’estar a l’abast de les persones usuàries.

Més enllà de l’obligació establerta pel PIEC de disposar d’un reglament d’ús de les instal·lacions esportives, cal tenir en compte el marc normatiu general aplicable als ens locals. En aquest sentit, l'LBRL disposa que els municipis amb una població superior als 20.000 habitants han de garantir la prestació, entre d’altres, del servei d’instal·lacions esportives d’ús públic (art. 26.1 c)). Així mateix, la mateixa norma qualifica com a béns de domini públic aquells béns de les entitats locals destinats a un ús o servei públic (art. 79).

En conseqüència, les instal·lacions esportives municipals tenen la consideració de béns de domini públic, destinats a l’ús general o a la prestació de serveis públics (art. 53.1 del Reglament del patrimoni dels ens locals  - RPELC). El règim jurídic aplicable a l’ús d’aquests béns es regeix, amb caràcter preferent, per la normativa específica sobre serveis dels ens locals, i només de manera supletòria per la normativa patrimonial, en cas d’absència o insuficiència de regulació específica (art. 54 RPELC).

En aquest context, el Reglament d’ús de les instal·lacions esportives, que ha de ser aprovat per l’òrgan competent de la corporació local, constitueix l’instrument jurídic essencial per regular les condicions d’utilització d’aquests espais esportius.

1. Tots els equipaments esportius

Tots els equipaments esportius han de disposar d’un reglament d’ús que, com a mínim, ha de regular els aspectes continguts a l’apartat 3.4.1 de la memòria:

• Les condicions d’ús de les instal·lacions, amb les limitacions que corresponguin per edat, si escau.
• Les activitats o els serveis esportius, que han de disposar d’una persona titulada en esport.
• El tipus de vestimenta que cal utilitzar en la pràctica de les diferents activitats.
• Les condicions d’accés als equipaments esportius, el tipus de quota segons l’usuari i l’activitat o servei que es presta.
• Les condicions o limitacions al consum de begudes i menjar als equipaments esportius. L’obligació de respectar l’equipament i el material esportiu.

2. Equipaments de la xarxa bàsica

El vigent PIEC determina els requeriments de les instal·lacions esportives que conformen la xarxa bàsica (apartat 3.2). I en base a aquests requeriments, senyala que els tipus d’instal·lacions esportives que potencialment poden formar part d’aquesta xarxa són: les pistes poliesportives, els pavellons poliesportius, les sales esportives, els camps poliesportius, les piscines cobertes i els camps d’atletisme. 

No obstant, en aquest apartat cal tenir en compte també altres espais de pràctica esportiva que no són considerats de xarxa bàsica segons els requeriments senyalats pel PIEC, però els quals també tenen o poden establir reglaments o normes d’ús (skateparc, pumptrack, zones de calistènia, rocòdroms, etc.)

 En aquest casos, el reglament haurà de regular també els aspectes continguts a l’apartat 3.4.2 de la memòria (art. 13.1). Els requeriments específics d’ús de la xarxa bàsica presenten dos fronts d’actuació: l'un relatiu a les condicions d'accés a les instal·lacions per poder donar cabuda a tots els col·lectius previstos, l'altre de recomanacions relatives a la política de preus per assolir un bon nivell de funcionament sense ser restrictius o limitadors en la pràctica d'alguns col·lectius. Més concretament:

• La xarxa bàsica estarà oberta al públic en general; hi podrà accedir i utilitzar-la qualsevol ciutadà, mitjançant l'abonament de la corresponent quota d'utilització i d'acord amb el reglament d'ús de les instal·lacions.
• Podran practicar-se les activitats que preveu el PIEC i que seran de coneixement públic mitjançant el rètol informatiu de la instal·lació. Aquestes activitats seran preferentment esportives i adaptades a l’ús previst per a cada tipus d’instal·lació.
• En horari lectiu tenen preferència d'ús els centres docents. Aquests centres no quedaran exclosos de l'abonament del preu establert, excepte en els casos que hi hagi un interès públic.
• La xarxa bàsica ha de considerar la realització de programes esportius adreçats a tota la població, fent especial esment a la promoció i iniciació esportiva d'infants i joves, activitats físiques per a la tercera edat i activitats específiques adreçades a persones amb disminució o altres grups de població en situacions socials especials, sense oblidar programes de salut i activitat física per a la població adulta en general.
• Cal reservar una part de l'ús per a les associacions i els clubs o les federacions que hi vulguin desenvolupar la seva pràctica competitiva i els entrenaments. Tot i així, les entitats i els col·lectius que facin ús de les instal·lacions, no estan exempts d'abonar la quota d'utilització corresponent. Els usuaris podran sol·licitar la revisió d'aquesta quota quan es cregui que no s'adapta manifestament a les especificacions del PIEC o als convenis subscrits per l'agent propietari o gestor de la instal·lació.
• La xarxa bàsica no pot ser d’ús exclusiu dels socis o abonats a les entitats gestores i cal preveure el lliure accés amb quotes d’entrada puntuals en les mateixes condicions d’utilització dels espais esportius bàsics. Les quotes de les entrades puntuals no poden ser desproporcionades respecte a les quotes mensuals dels abonats corresponents a aquesta activitat, de manera que es considera un 25% de la quota mensual com a preu màxim de l’entrada puntual.

3. Classificació de les xarxes d’equipaments esportius. Actualització del PIEC

El vigent PIEC va ser aprovat pel Decret 95/2005, de 31 de maig. Després d’un procés d’avaluació, s’han iniciat treballs per a la seva actualització (endavant a-PIEC), amb l’objectiu d’adaptar les determinacions del PIEC a la realitat actual del sistema esportiu català i al planejament territorial desplegat en aquest període. Tot i que els documents-proposta d’actualització del PIEC són provisionals, i oberts a la incorporació de modificacions, es fa esment en aquest apartat a la classificació de les xarxes d’equipaments esportius. 

L’a-PIEC vol donar resposta a la realitat canviant i complexa dels equipaments esportius a Catalunya,  Per aquest motiu, i com textualment s’indica al document 2aPiec: les xarxes d’equipaments esportius del PIEC, Amb aquests plantejaments inicials, l’actualització del PIEC proposa una classificació dels equipaments esportius a Catalunya segons tres xarxes:

• la xarxa A o activa
• la xarxa B o bàsica
• la xarxa C o complementària

Aquesta classificació permetrà establir uns objectius i actuacions diferenciades per a cadascuna de les xarxes, donant així resposta a les directrius de la Llei de l’Esport, que estableixen la necessitat de determinar el nombre, la localització i el caràcter bàsic i prioritari dels equipaments esportius.

Pel que respecta a l’obligatorietat de disposar de reglaments d’ús o normes d’utilització, aquest document 2aPiec senyala que:

• Xarxa A: són espais amb poca reglamentació esportiva, només hi són d’aplicació normes bàsiques i de seguretat.
• Xarxa B: l’a-Piec només fa referència a “referents modulats i reglamentaris” o a “requeriments d’ús i gestió” sense especificar quin ha de ser el seu contingut.
• Xarxa C: en aquest cas, i pel que respecta a la reglamentació, sí fa esment a “normativa especialitzada i d’alt nivell”, així com a “normativa d’ús adaptada a la necessitat”, sense major concreció respecte del contingut d’aquesta normativa.

El Reglament d’ús és una de les manifestacions de la potestat reglamentària dels municipis dins l’esfera de les seves competències, segons els atribueixen tant la Llei de bases de règim local - LBRL (art. 4.1.a) com el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya – TRLMRLC (art. 71.2).

Aquesta mateixa norma preveu que els ens locals han d’acordar de manera expressa la creació del servei públic local, i procedir en el seu cas, a regular-ho mitjançant reglament abans de començar la seva prestació; també s’haurà de determinar les modalitats de prestació i el règim estatutari dels usuaris (art. 247 TRLMRLC).

El procediment d’elaboració es descriu, d’una part, als articles 132 i 133 de la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), als articles 178 i 179 del TRLMRLC i finalment, als articles 61 a  66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals  - ROAS.

Procediment de tramitació dels reglaments

1. PLANIFICACIÓ NORMATIVA: anualment, les administracions públiques hauran de fer públic un Pla Normatiu que contindrà les iniciatives legals o reglamentàries que vagin a ser elevades per a la seva aprovació a l’any següent. Aquest Pla anual, un cop aprovat, es publicarà en el Portal de la Transparència de l’Administració pública corresponent (art. 132 LPACAP).

2. FASE D'INICIACIÓ: és la fase en la qual es constitueix l’òrgan redactor i s’estableixen els objectius principals del procés.

Amb caràcter previ a l’elaboració del projecte o avantprojecte de llei o de reglament, es preveu la realització d’una consulta pública, a través del portal web de l’administració competent, a fi de recavar l’opinió dels subjectes i organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma sobre:

a) els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.

b) La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.

c) Els objectius de la norma.

d) Les possibles solucions alternatives regulatòries i no regulatòries (art. 133 LPACAP).

3. FASE D'INSTRUCCIÓ (avantprojecte): és la fase en la qual es redacta el document. S’ha de designar una comissió d’estudi encarregada de la redacció de l’avantprojecte (article 62 del  ROAS).

La comissió d’estudi ha d’estar integrada per membres de la corporació, personal tècnic propi i/o aliè. La comissió pot proposar que s’encomanin per a aquesta finalitat, els estudis, informes, assessorament, etc., a entitats supramunicipals o assessors externs.

El projecte de reglament, com a norma que afecta als drets i interessos legítims de les persones, es publicarà al portal web municipal, amb la finalitat de donar audiència als ciutadans afectats i recollir quantes aportacions addicionals puguin realitzar-se per altres persones o entitats (art.133.2 LPACAP). El termini d’audiència serà d’entre deu i quinze dies hàbils (art. 82.2 LPACAP). En finalitzar el termini, secretaria emetrà certificat en relació a les aportacions presentades, i podran o no, de forma motivada, ser tingudes en compte per a la seva incorporació en el text del Reglament.

Tant la secretaria com la intervenció municipal hauran d’emetre el corresponent informe jurídic i econòmic, respectivament (art. 179 TRLMRLC ).

Recomanació

Durant el procés d’elaboració del Reglament, seria recomanable a efectes d’afavorir la participació ciutadana i disposar d’un text integrador, tenir presents les següents actuacions:

• Detecció de la necessitat de la normativa per part de la Regidoria.
• Presentació d’un esborrany a tot el personal empleat de la secció d’Esports, per tal que puguin aportar les idees que estimin convenients.
• Incorporació de les aportacions realitzades pels empleats.
• Realitzar reunions amb secretaria per tal de donar forma legal a l’esborrany.
• Creació de la comissió redactora i presentació del document.
• Incorporació de les aportacions de la comissió redactora al document.
• Presentació del document a les entitats esportives municipals i recollida d’informació.
• Incorporació de les aportacions de les entitats esportives.

4. FASE D'APROVACIÓ (detallada als següents articles: art. 123. 1 d) de la LBRL , art. 178 del Decret legislatiu 2/2003- TRLMRLC  i arts. 63 a 66 del ROAS):

- Fase d’aprovació inicial: correspon al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa competent.

- Fase d’exposició pública: L’avantprojecte de Reglament s’haurà de sotmetre a informació pública pel termini de 30 dies hàbils, mitjançant anunci en el BOP, DOGC, mitjà de comunicació escrita diària, al taulell d’anuncis de l’Ajuntament i al portal de transparència. Les reclamacions i suggeriments presentats seran informats per la secretària municipal, que elevarà al Ple, prèvia comissió informativa competent, la proposta d’estimació o desestimació que procedeixi.

- Fase d’aprovació definitiva: En el cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments el Reglament s’entendrà aprovat definitivament.

- Publicació i entrada en vigor: L’acord d’aprovació definitiva o, en el seu cas, l’acord d’aprovació inicial elevat automàticament a aquella categoria, es publicarà en el BOP, i s’haurà de comunicar a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat. Segons l’article 66 del ROAS, s’ha de publicar una ressenya al DOGC i al tauler d’edictes. L’entrada en vigor es produirà des de la publicació íntegra en el BOP i transcorregut quinze dies des de la recepció per part de les administracions esmentades. També s’haurà de publicar al portal de transparència (art. 10.1 a) LTAIBGCAT).

Les Normes d’ús d’una instal·lació esportiva es defineixen com l’adaptació del Reglament d’ús i les normes generals a l’especificitat de l’equipament i els seus espais. Aquestes han d’incloure en el seu contingut el que estableix la legislació vigent i, també, el Reglament d’ús de les instal·lacions esportives municipals, així com les normes d’obligat compliment de la instal·lació.

Les principals característiques de les Normes d’ús són:

• Únicament regulen les relacions entre les persones usuàries i el gestor.
• Només estan destinades a les persones usuàries individuals.
• No detallen infraccions/sancions, però sí obligacions i recomanacions per a les persones usuàries.
• L’estructura de les Normes d’ús ha de considerar i adaptar, com a mínim, els apartats següents:

1. Especificacions d’ordre general: Es detallen les condicions generals d’accés a la instal·lació ja sigui l’accés, l’aforament, el règim econòmic, els horaris de les activitats que s’hi realitzen i el seu calendari.Normes generals per a les persones usuàries: Concreta els seus drets i deures.
2. Normes específiques per espai: Concreta la normativa específica per a aquells espais esportius que ho precisin dins de la instal·lació esportiva.
3. Recomanacions i suggeriments: Detalla aquelles recomanacions, suggeriments i consells que vol donar el gestor de la instal·lació a les persones usuàries, tot i que no representen deures d’obligat compliment.

A continuació, es presenta un exemple de Reglament d’ús, així com un exemple de normes d’ús, amb la finalitat que es puguin constatar les diferències entre tots dos documents.

Aquests documents han de ser adaptats a les necessitats i singularitats de cada municipi.

ANNEX. Exemple de Reglament d’ús.

ANNEX. Exemple de normes d’ús.