24 de febrer de 2026
Podem demanar una declaració responsable? O hem de demanar la documentació acreditativa? El marc jurídic de la declaració responsable
Les declaracions responsables s’han convertit en una eina clau per agilitzar i modernitzar la gestió administrativa en molts àmbits de l’Administració, com l’àmbit esportiu.
Aquesta fórmula permet simplificar tràmits, reduir càrregues burocràtiques i facilitar l’inici d’activitats esportives, la utilització d’instal·lacions o l’organització d’esdeveniments sense esperar resolucions prèvies. Alhora, reforça l’autoexigència de clubs, entitats i organitzadors, que assumeixen el compromís de garantir el compliment normatiu des del primer moment.
Per tant, les declaracions responsables són un instrument que combina eficiència, corresponsabilitat i seguretat jurídica, i contribueixen a una administració més propera.
A continuació, aprofundirem en què és una declaració responsable, quines conseqüències té no disposar de la documentació, falsejar-la, com es distingeix d’una comunicació o d’una llicència, i, sobretot, en l’àmbit esportiu analitzarem quan és més adient demanar-les (contractació, subvencions, activitats o instal·lacions, etc.).
- Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior
- Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica
- Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (d’ara endavant, LCSP)
- Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (d’ara endavant, LPACAP)
- Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat
- Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible
- Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (d’ara endavant, LRJPACat)
- Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici
- Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici
- Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant, RLGS)
- Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions
- Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques
- Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals
- Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de béns de les entitats locals
- Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local
La declaració responsable és el document subscrit per una persona interessada (física o representant d’una persona jurídica) en el qual manifesta o declara, sota la seva responsabilitat, que:
- compleix els requisits establerts en la normativa vigent per obtenir o accedir al reconeixement d’un dret o facultat o per al seu exercici,
- disposa de la documentació acreditativa corresponent,
- la posarà a disposició de l’Administració quan li sigui requerida, i
- es compromet a mantenir el compliment de les obligacions anteriors durant la vigència d’aquest reconeixement o exercici (art. 69 LPACAP i art. 35 LRJPACat).
Aquests requisits han d’estar recollits de manera expressa, clara i precisa a la declaració responsable corresponent.
Les administracions poden requerir en qualsevol moment que s’aporti la documentació que acrediti el compliment dels requisits, i l’interessat ha d’aportar-la (art. 69.1 LPACAP).
Les declaracions responsables permeten el reconeixement o l’exercici d’un dret o bé l’inici d’una activitat, des del dia de la seva presentació, sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinguin atribuïdes les administracions públiques (art. 69.3 LPACAP).
Per tant, a la declaració responsable el control es fa a posteriori i la persona interessada assumeix, des de l’inici, la responsabilitat en relació amb el compliment.
És comú demanar l’acreditació dels diferents requisits mitjançant la declaració responsable per a l’ús d’instal·lacions esportives municipals, el desenvolupament d’activitats esportives i de lleure o la realització d’esdeveniments i competicions esportives.
Per exemple, en el cas d’activitats esportives que impliquin contacte habitual amb menors, és exigible el compliment del requisit consistent en no haver estat condemnat per sentència ferma per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual (art. 57 de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència).
En aquests supòsits, l’entitat ha de garantir que el personal que desenvolupa l’activitat (ja sigui laboral o voluntari) disposa del certificat negatiu corresponent del Registre Central de Delinqüents Sexuals.
No obstant això, en determinats procediments administratius, l’acreditació inicial d’aquest requisit pot fer-se mitjançant una declaració responsable de l’entitat, en la qual manifesti que ha verificat l’existència dels certificats i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant tota la vigència de l’activitat, sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció de l’Administració.
També en el cas d’activitats, esdeveniments o competicions esportives, és habitual acreditar la cobertura de les assegurances davant d’accidents mitjançant la declaració responsable, en què es manifesta que els participants disposen de la llicència esportiva corresponent i l’assegurança associada a aquesta, o que l’organitzador disposa d’una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i es fa constar la cobertura de possibles accidents o incidències derivades de l’activitat esportiva.
Així mateix, és freqüent acreditar la titulació necessària del personal de l’entitat esportiva o organitzador, segons les obligacions establertes a la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, mitjançant la presentació d’una declaració responsable.
Les administracions poden requerir en qualsevol moment que s’aporti la documentació que acrediti el compliment dels requisits establerts per la normativa vigent (art. 69.1 LPACAP).
Aquest precepte ha generat certa controvèrsia jurídica sobre si aquesta facultat de l’Administració es pot exercici de forma indefinida o ha de quedar limitada a un termini concret d’acord amb el principi de seguretat jurídica.
La Sentència 293/2023 del Tribunal Suprem, de 8 de març de 2023, indica que la potestat de comprovació de la declaració responsable o comunicació prèvia no està subjecta a cap termini i es pot realitzar durant el temps de l’activitat o l’exercici del dret.
Sobre la declaració responsable i la comunicació prèvia, el Tribunal Suprem determina que aquests mitjans, necessaris per exercir una activitat o un dret per part dels ciutadans, tenen la peculiaritat de no requerir un acte previ de l’Administració que, després de la comprovació prèvia, declari que es reuneixen les condicions per al seu exercici.
Segons aquesta Sentència, la declaració responsable comporta que l’interessat reuneixi les condicions legals i que s’està en possessió de la documentació que ho acredita; que es posarà a disposició de l’Administració quan es demani, i que l’interessat expressa el compromís davant l’Administració de mantenir aquestes condicions durant tot el temps en què sigui efectiu l’exercici.
L’efecte de la declaració és que l’interessat pugui exercir l’activitat sense haver d’esperar la decisió expressa de l’Administració. Aquesta eficàcia directa està condicionada per la potestat de comprovació que assumeix l’Administració un cop iniciada l’activitat.
El raonament del Tribunal Suprem se centra en dos arguments principals:
- Les declaracions responsables i les comunicacions prèvies no són actes de l’Administració ni tan sols presumptes, i, per tant, no se’ls pot aplicar la regulació dels actes presumptes. Si no hi ha un acte de l’Administració, no es pot recórrer al procediment de revisió d’ofici.
- Les potestats de control i inspecció s’exerceixen mentre dura l’activitat i, segons el que estableix l’article 69 de la Llei 39/2015, no hi ha cap imposició de termini per part del legislador.
D’acord amb l’article 69.4 de la Llei 39/2015, la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació incorporada a una declaració responsable, així com la manca de presentació de la documentació requerida per l’Administració per acreditar el compliment dels requisits declarats, comportarà la impossibilitat de continuar amb l’exercici del dret o de l’activitat afectada des del moment en què l’Administració tingui constància d’aquests fets.
Tot això sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que, si escau, puguin correspondre.
La resolució de l’Administració pública que declari aquestes circumstàncies podrà:
- determinar l’obligació de l’interessat de restituir la situació jurídica al moment previ al reconeixement o a l’exercici del dret o a l’inici de l’activitat
- establir la impossibilitat d’instar un nou procediment amb el mateix objecte durant un període de temps determinat per la llei (art. 69.4 LPAC).
Quan l’Administració vol declarar la ineficàcia d’una declaració responsable, ha de tramitar el procediment administratiu corresponent. En aquest marc, la doctrina i la jurisprudència admeten que:
- Defectes no essencials o substancials → és procedent requerir l’esmena
- Defectes essencials o substancials → no hi ha possibilitat d’esmena, només audiència i possible declaració d’ineficàcia
La declaració responsable no és un acte administratiu ni un títol habilitant, de tal manera que no s’hi poden aplicar les tècniques pròpies d’eliminació dels actes administratius (nul·litat, anul·labilitat, revocació, etc.), ja que aquestes operen sobre decisions de l’Administració i no sobre l’actuació del ciutadà.
El conflicte normatiu resideix a determinar quins requisits tenen caràcter essencial, ja que l’LPACAP no ho determina.
La comunicació és el document amb el qual els interessats posen en coneixement de l’Administració pública competent les seves dades identificatives o qualsevol altra dada rellevant per a l’inici d’una activitat o l’exercici d’un dret (art. 69.2 LPACAP).
És a dir, la persona interessada posa en coneixement la seva disposició d’iniciar una activitat, i no hi ha una manifestació tan intensa de responsabilitat com en la declaració responsable.
Les comunicacions, de la mateixa manera que les declaracions responsables, permeten el reconeixement o l’exercici d’un dret o bé l’inici d’una activitat des del dia de la seva presentació, sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinguin atribuïdes les administracions públiques.
No obstant això, la comunicació pot presentar-se dins d’un termini posterior a l’inici de l’activitat quan la legislació corresponent ho prevegi expressament.
A més, les administracions públiques han de tenir permanentment publicats i actualitzats els models de declaració responsable i de comunicació, fàcilment accessibles als interessats (art. 69.5 LPACAP).
Únicament serà exigible, bé una declaració responsable, bé una comunicació per iniciar una mateixa activitat o obtenir el reconeixement d’un mateix dret o facultat, per al seu exercici, sense que sigui possible l’exigència de les dues de forma acumulativa. (art. 69.6 LPACAP).
Quadre resum
La llicència és una resolució prèvia i expressa de l’Administració que permet a una persona interessada iniciar una activitat o exercir un dret.
En l’àmbit local, l’LRBRL estableix en relació amb les activitats i serveis que, amb caràcter general, l’exercici d’activitats no se sotmet a l’obtenció d’una llicència.
Es pot exigir una llicència respecte d’activitats econòmiques quan estigui justificat per raons d’ordre públic, seguretat pública, salut pública o protecció del medi ambient en el lloc concret on es faci l’activitat, i aquestes raons no puguin salvaguardar-se mitjançant la presentació d’una declaració responsable o una comunicació.
Així mateix, es pot exigir quan el nombre d’operadors econòmics del mercat sigui limitat o reduït a causa de la disponibilitat de recursos naturals, de l’ús del domini públic, d’obstacles tècnics evidents, o de la prestació de serveis públics amb tarifes regulades, d’acord amb l’article 84 bis de l’LBRL.
També es fa referència a l’atorgament de llicències en supòsits d’ús o gestió de béns públics, tal com estableixen els articles 77.2 del Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de béns de les entitats locals, i 57 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, així com l’article 92 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.
Aquestes disposicions preveuen que, encara que es pugui aplicar la declaració responsable o la comunicació prèvia, l’ús privatiu o especial de béns públics requereix una autorització administrativa específica, amb l’objectiu de garantir l’exercici correcte dels drets sobre el patrimoni públic.
Quadre resum
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, incorpora el contingut que establia la Directiva de contractació en relació amb el formulari del document europeu únic de contractació —DEUC— (art. 141 LCSP).
En el procediment obert, la presentació de proposicions ha d’anar acompanyada d’una declaració responsable ajustada al formulari normalitzat del DEUC, mitjançant la qual el licitador ha de posar de manifest que:
- està degudament constituït i que, d’acord amb el seu objecte social, té capacitat per concórrer a la licitació;
- compleix els requisits de solvència econòmica, financera i tècnica o professional exigits;
- no es troba incurs en cap prohibició de contractar;
- designa una adreça electrònica habilitada a efectes de notificacions i comunicacions.
En els procediments restringits, de licitació amb negociació, de diàleg competitiu i d’associació per a la innovació, la declaració responsable s’ha d’aportar juntament amb la sol·licitud de participació i ha d’acreditar, a més dels punts anteriors, el compliment dels requisits de solvència en els termes previstos a l’article 162 de l’LCSP i en les condicions establertes al plec.
Igualment, quan diversos empresaris concorrin agrupats en una unió temporal d’empreses (UTE), cadascuna de les empreses integrants ha de presentar la seva pròpia declaració responsable.
En el cas que el contracte es divideixi en lots i els requisits de solvència variïn en funció de cada lot, cal presentar una declaració responsable diferenciada per cadascun d’ells.
En tot cas, qualsevol que sigui el procediment de contractació, els òrgans de contractació han d’incloure en el plec, juntament amb l’exigència de la declaració responsable, el model al qual ha d’ajustar-se, que seguirà el formulari del DEUC.
En els casos en què la declaració responsable presentada tingui algun defecte, la mesa de contractació la qualificarà i s’ocuparà de revisar-la sempre que apreciï defectes que es puguin esmenar. I, en aquest sentit, donarà un termini de tres dies al licitador perquè els corregeixi (art. 141 LCSP).
Ara bé, si la declaració responsable conté alguna falsedat, això pot implicar la declaració d’una prohibició de contractar (art. 71.1.e LCSP).
Val a dir que l’apreciació d’una prohibició de contractar no la pot fer directament l’òrgan de contractació ni la mesa, sinó que exigeix que s’hagi tramitat prèviament un procediment que determini la circumstància que doni lloc a la prohibició, que es declari tal prohibició de contractar o que s’hagi fixat el seu abast i duració.
Finalment, els òrgans de contractació poden sol·licitar als candidats que presentin la totalitat o part dels documents justificatius quan:
- considerin que hi ha dubtes raonables sobre la vigència o fiabilitat de la declaració,
- resulti necessari per al bon desenvolupament del procediment,
- abans de l’adjudicació del contracte.
En els procediments de concessió per concurrència competitiva, s’estableix la possibilitat que el sol·licitant presenti una declaració responsable per tal d’evitar aportar determinats documents, sempre que es prevegi aquesta possibilitat a la normativa reguladora de la subvenció (art. 23.4 LGS).
En aquest supòsit, abans de la proposta de resolució de concessió de la subvenció, s’ha de requerir la presentació de la documentació que acrediti la informació continguda en la declaració responsable, en un termini no superior a 15 dies (art. 23.4 LGS).
Per acreditar els requisits necessaris per obtenir la condició de beneficiari, el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (RGLS), estableix que, quan el beneficiari o l’entitat col·laboradora no estiguin obligats a presentar les declaracions o documents que acreditin el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, aquest compliment s’ha de justificar mitjançant una declaració responsable.
També es fa referència a la presentació de la declaració responsable en relació amb l’acreditació del compliment del requisit de no ser deutor per resolució derivada del procediment de reintegrament.
Pel que fa al termini de validesa de les declaracions responsables relatives a les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, l’LGS i l’RLGS no n’estableixen cap de concret.
Per tant, s’ha d’aplicar el que disposa l’article 69 de l’LPACAP, és a dir, que serien vàlids fins que finalitzi el temps que correspongui als efectes del reconeixement i l’exercici del dret.
Així doncs, es pot deduir que la declaració responsable de complir les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, emesa per la persona interessada en la fase de concessió de la subvenció amb la finalitat d’obtenir la condició de beneficiari, resultaria vàlida per a tot el procediment de la subvenció (concessió i pagament), encara que el termini entre l’emissió de la declaració responsable en la fase de concessió de la subvenció i la fase de reconeixement de l’obligació hagi superat els sis mesos, sempre que la declaració responsable s’ajusti a la doble exigència de l’article 69 de la Llei 39/2015:
- compleix els requisits establerts en la normativa vigent per obtenir o accedir al reconeixement d’un dret o facultat o per al seu exercici,
- es compromet a mantenir el compliment de les obligacions anteriors durant la vigència d’aquest reconeixement o exercici.
Si la declaració responsable no inclou aquesta doble exigència (és a dir, no recull expressament el compromís de mantenir el compliment de l’obligació), només serà vàlida per a la concessió i no servirà per a la fase del pagament.
Aquesta nota és merament informativa i en conseqüència, no genera cap dret, obligació o responsabilitat per a qui l’emet. No constitueix un informe o dictamen jurídic i, per tant, resta supeditada a una, millor i més fonamentada, opinió o interpretació que de les normes exposades faci o pugui fer la jurisprudència corresponent o un altre operador jurídic.
