29 de juliol de 2024 (actualitzat, 23 de juny 2025)
Com gaudir sense riscos de les piscines d'ús públic a Catalunya
Durant l’estiu, nombroses piscines a l’aire lliure, tant públiques com privades, obren al públic.
Volem aprofitar l’ocasió per explicar-vos les mesures que els ens locals han d’implementar per garantir el gaudi de les piscines d’ús públic i un bany segur.
NOTA: Aquestes mesures s’inclouen, fonamentalment, en el Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic, modificat pel Decret 165/2001, de 12 de juny.
Es consideren piscines d’ús públic totes les de titularitat pública i les de titularitat privada la utilització de les quals està condicionada al pagament d’una quantitat en concepte d’entrada o de quota d’accés, directa o indirecta, així com totes les que no són d’ús particular.
Es consideren piscines d’ús particular les piscines unifamiliars o de comunitats de veïns d’ús privatiu per als seus titulars.
[Article 2 del Decret 95/2000]
Els ens locals, com a titulars de les piscines d’ús públic, són els responsables de la seguretat i salubritat de les instal·lacions i, amb aquesta finalitat, han de posar els mitjans i el personal adients per tal de garantir-ne la seguretat i minimitzar-hi els riscos.
A més, les característiques de les instal·lacions i els serveis annexos de les piscines han de garantir la prevenció de riscos sanitaris i d’accidents.
En tot cas, els titulars de les piscines d’ús públic són els responsables del funcionament, el manteniment, la salubritat i la seguretat de les piscines. A aquests efectes, durant el període d’obertura al públic de la piscina, han de garantir la disponibilitat d’una persona responsable del manteniment i el correcte funcionament de les instal·lacions.
[Preàmbul i articles 25 a 27 del Decret 95/2000]
Els mitjans principals per garantir la seguretat i minimitzar els riscos són els següents:
- Disposar d’un local amb una farmaciola equipada amb material suficient, segons l’aforament màxim autoritzat de la piscina (art. 13 del Decret 95/2000).
- Disposar de salvavides i altre material de salvament adequat, en nombre suficient i en una ubicació visible i de fàcil accés (art. 14 del Decret 95/2000).
- Disposar d’un servei de salvament i socorrisme en determinats casos (art. 17 del Decret 95/2000).
Es poden incloure mesures de seguretat addicionals a les piscines?
Sí. La normativa sanitària recomana disposar de Desfibril·lador extern automàtic (DEA) en aquells llocs on es concentri un gran número de persones, com poden ser les piscines d'ús públic.
La instal·lació d’un DEA en un espai públic comporta, com a requeriments principals, que:
- La ubicació del DEA i les seves normes d’utilització han d’estar adequadament senyalitzades en un lloc visible.
- Al lloc d'ubicació del DEA s’ha de comptar, durant l'horari d'activitat, amb un mínim d'una persona autoritzada per a l'ús de l'aparell.
El personal de salvament i socorrisme està autoritzats per a l’ús dels aparells DEA?
- Estan autoritzats per utilitzar els aparells DEA el personal sanitari i les persones majors d’edat que puguin acreditar la superació del programa de formació base (en suport vital bàsic) per a l’ús del DEA i, quan escaigui, la superació d’un programa de formació continuada.
- En els supòsits en què no sigui possible que la persona autoritzada apliqui la desfibril·lació, perquè aquesta no està disponible en el moment necessari, qualsevol persona pot aplicar la desfibril·lació amb finalitats terapèutiques.
[Article 5 del Reial decret 365/2009, de 20 de març, pel qual s’estableixen les condicions i els requisits mínims de seguretat i qualitat en la utilització de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs fora de l’àmbit sanitari]
[Article 3.3, 6.1 i 6.3 del Decret 151/2012, de 20 de novembre, del Departament de Salut pel qual s'estableixen els requisits per a la instal·lació i l'ús de desfibril·ladors externs fora de l'àmbit sanitari i per a l'autorització d'entitats formadores en aquest ús]
Les piscines que disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua superior als 200 metres quadrats han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un servei de salvament i socorrisme d’acord amb el nombre de persones que es banyen o practiquen la natació, el nombre i la visibilitat dels vasos i les activitats que s’hi realitzin.
La previsió del nombre de socorristes per a un determinat període de temps ha d’estar documentada, sota la responsabilitat del titular de les instal·lacions, amb indicació de la identitat del personal, degudament format, encarregat d’aquest servei i l’horari de desenvolupament de la seva funció. En aquest mateix document ha de constar també la previsió de banyistes, per períodes de cada temporada d’obertura. Els socorristes han de poder ser identificats de manera fàcil pels usuaris de la piscina. El personal d’aquest servei ha d’enregistrar les assistències prestades als usuaris de la piscina.
[Art. 17.1 del Decret 95/2000]
Com es determina el nombre de socorristes necessaris en les piscines d’ús públic?
Per determinar el nombre de socorristes, s’ha de tenir en compte, com a mínim, la relació d’un socorrista per a cada grup de dos-cents banyistes o fracció. El nombre de banyistes es calcula a raó de dos per cada cinc metres quadrats de làmina d’aigua.
Exemple:
En base a aquesta previsió de la norma, el número de socorristes es calcularà en funció de la superfície total (làmina d’aigua de les piscines) i del número de banyistes. Així:
Si el recinte disposa d’un sol vas de piscina de 25x12,5 m, el càlcul del nombre mínim de socorristes es faria de la següent forma:
Sup. làmina d’aigua = 25 x 12,5 = 312,5 m2
Nombre de banyistes = 312,5 / 2,5 = 125
Nombre mínim de socorristes = 125 / 200 = 0,625 → 1 socorrista
Els usuaris de la piscina han de poder identificar fàcilment els socorristes.
[Art. 17.1 del Decret 95/2000]
| TAULA DE TITULACIONS I FORMACIONS SALVAMENT I SOCORRISME | ||
| Certificats de formació Atorgats per la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme anteriors al 15 de juliol de 1999: | ||
|
| |
| Ensenyaments esportius de règim especial | ||
|
Reial decret 1363/2007, de 24 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial
a) Els ensenyaments esportius de grau mitjà s' organitzaran en dos cicles: cicle inicial de grau mitjà i cicle final de grau mitjà. b) Els ensenyaments esportius de grau superior s' organitzaran en un únic cicle de grau superior.
| ||
| Cicles formatius d’Ensenyaments esportius de Salvament i socorrisme | ||
| Títol de Grau mitjà: | Títol de Grau superior: | |
| Reial Decret 878/2011, de 24 de juny, pel qual s'estableix el títol de Tècnic Esportiu en Salvament i Socorrisme i es fixen els seus ensenyaments mínims i els requisits d'accés. Decret 218/2019, de 22 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum corresponent al títol de tècnic/a esportiu en Salvament i Socorrisme (Catalunya). a) Cicle inicial de grau mitjà en salvament i socorrisme (instal·lacions aquàtiques): 495 hores. b) Cicle final de grau mitjà en salvament i socorrisme (espais aquàtics naturals): 660 hores. | Reial decret 879/2011, de 24 de juny, pel qual s'estableix el títol de Tècnic Esportiu Superior en Salvament i Socorrisme i es fixen els seus ensenyaments mínims i els requisits d'accés. Durada: 875 hores. Especialitzacions: a) Salvament i socorrisme adaptat. b) Seguretat esportiva en espais aquàtics naturals. | |
| Sistema de formació Professional (LOE) | ||
| Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l'ordenació del Sistema de Formació Professional Reial decret 499/2024, de 21 de maig, pel qual es modifiquen determinats reials decrets pels quals s'estableixen títols de formació professional de grau mitjà i es fixen els seus ensenyaments mínims | ||
| Títol de Grau mitjà: Tècnic en Guia en el medi natural i de temps lliure (*) Reial decret 402/2020, de 25 de febrer, pel qual s’estableix el títol del cicle formatiu de grau mitjà de tècnic/a en Guia en el Medi Natural i de Temps de Lleure (BOE núm. 50, de 27 de febrer de 2020) Durada: 2.000 hores:
(*) La superació d'aquest cicle formatiu permet accedir al món laboral com a: • socorrista en llacs i embassaments; • socorrista de suport en unitats d'intervenció aquàtica; • socorrista en activitats aquàtiques en l'entorn natural; • socorrista en activitats nàutiques i esportives; • socorrista en platges fluvials. | ||
| Certificat de professionalitat | ||
| Són documents que acrediten a un treballador / a en el conjunt de competències professionals que capaciten per al desenvolupament d'una activitat laboral. Tenen caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional i són expedits pel Servei Públic d'Ocupació Estatal i els òrgans competents de les comunitats (Reial Decret 34/2008, de 18 de gener).
| ||
| Qualificació professional | ||
| Conjunt de competències professionals amb significació per a l'ocupació que poden ser adquirides mitjançant formació modular o altres tipus de formació i a través de l'experiència laboral (Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i la formació professional).
| ||
| Altres formacions vàlides abans del 21/05/2015 | ||
| Cal acreditar la formació determinada pel Decret 95/2000, del 22 de febrer, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d'ús públic, modificat mitjançant el Decret 165/2001, del 12 de juny, o altres formacions contrastades referides a salvament i socorrisme (anterior al 21/05/2015), i que també tenen reconeguda l'experiència professional en socorrisme aquàtic en piscines, com a mínim de dues temporades, (anterior al 31/03/2017). | ||
- Per poder exercir les professions de salvament i socorrisme a Catalunya, és necessari està inscrit al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya de professionals de socorrisme aquàtic en piscines (Disposició transitòria Sisena de la Llei 3/2008, de 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport).
- A més, de conformitat amb la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (art. 57) i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, pel que fa a professions, oficis i activitats que impliquin contacte amb menors, serà requisit per a l’accés i exercici de qualssevol professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb persones menors d'edat, aportar certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals, que acrediti que la persona en qüestió no ha estat condemnada per sentència ferma per qualsevol delicte contra la llibertat i indemnitat sexual.
En els casos que s’assenyalen a continuació no és obligatòria la presència de personal de salvament i socorrisme:
- A les piscines que disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua igual o inferior als 200 metres quadrats.
- En les instal·lacions en què s’accedeixi a la piscina mitjançant el pagament d’una quantitat en concepte d’entrada o de quota d’accés directa.
- A les piscines d’aquestes mateixes dimensions que estiguin integrades en establiments de restauració o allotjaments turístics, incloent-hi els càmpings, i en altres tipus d’instal·lacions i establiments reservats a l’ús exclusiu de les persones que hi estiguin allotjades, sense necessitat de pagament d’una quota d’accés directa. En aquests casos, la direcció de l’establiment pot programar activitats organitzades de natació o jocs aquàtics destinades a grups de menors d’edat.
En tots aquests casos, tant a l’entrada de les instal·lacions a què fan referència els paràgrafs anteriors com a la zona de bany, s’ha de fixar, en un lloc perfectament visible per als usuaris, un rètol amb el missatge següent:
Aquesta instal·lació no disposa de servei de salvament i socorrisme
[Art. 17.2 del Decret 95/2000]
En el cas que no sigui obligatori aquest servei, cal disposar d’algun servei de vigilància?
En els casos esmentats a l’apartat anterior, i en especial mentre durin les activitats organitzades destinades als menors d’edat, hi ha d’haver una persona que, entre les seves tasques, tingui encarregada la vigilància dels banyistes i la supervisió del compliment de les normes de règim intern.
Aquesta persona ha de tenir habilitats bàsiques en la pràctica de la natació i ha de tenir la titulació de grau superior d’animació d’activitats físiques i esportives o el diploma de monitor d’activitats de lleure infantil i juvenil lliurat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, o bé acreditar la superació dels programes d’atenció sanitària immediata de nivell 1 o 2 a què fa referència el Decret 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata.
[Art. 17.2 del Decret 95/2000]
La normativa reguladora de les piscines d’ús públic no preveu una edat mínima per accedir-hi sense necessitat de l’acompanyament d’un adult.
Per aquest motiu, cal conèixer tant les condicions d’ús de les piscines com la competència dels municipis en aquesta matèria, que s’explica a l’apartat Preguntes freqüents del web d’Esports de la Diputació de Barcelona.
Amb la finalitat de prevenir accidents, es prohibeix utilitzar trampolins, palanques i tobogans en les àrees on es permeti simultàniament el bany.
Aquests elements només es poden utilitzar en les piscines o zones de les piscines acotades i reservades per a aquesta finalitat, i estan subjectes a limitació horària.
També es prohibeix l’ús de material que dificulti la vigilància i la visibilitat de la zona de bany.
En les zones i durant els horaris en què es permeti l’ús d’aquests elements s’han d’extremar les mesures de vigilància.
[Art. 12 del Decret 95/2000]
Sí, les entitats, els centres, els establiments públics o privats —amb ànim de lucre o sense— i les empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva.
[Art. 62.3 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport i art. 13.2 del Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya]
Per a més informació, podeu consultar l’apartat Preguntes freqüents del web d’Esports de la Diputació de Barcelona.
Aquesta nota és merament informativa i en conseqüència, no genera cap dret, obligació o responsabilitat per a qui l’emet. No constitueix un informe o dictamen jurídic i, per tant, resta supeditada a una, millor i més fonamentada, opinió o interpretació que de les normes exposades faci o pugui fer la jurisprudència corresponent o un altre operador jurídic.
