Si sembla fake, ho és
En el marc del Dia Mundial de les Persones Consumidores 2025, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments i consells comarcals de la Xarxa Local de Consum, fem una campanya a favor del consum responsable per internet, adreçada a adolescents i joves.
Aquest col·lectiu és especialment vulnerable a les estafes i enganys que circulen per les xarxes socials i, a més, és el que menys reclamacions posa als serveis públics de consum. De tots els expedients que ha tramitat la Diputació de Barcelona, només l’11% prové de persones entre 18 i 35 anys.
Amb aquesta campanya volem alertar dels perills amb què ens podem trobar a les xarxes socials i a les plataformes digitals, i apropar els serveis públics de consum de la demarcació de Barcelona a tota la ciutadania, però especialment al públic més jove.
Consells per estar alerta a la xarxa
Desconfieu dels missatges rebuts a través de les xarxes socials o per correu electrònic de persones desconegudes i no cliqueu els enllaços que puguin contenir.
No respongueu mai correus electrònics que sol·licitin dades personals o financeres.
Malfieu-vos de pàgines que ofereixen, a preus anormalment reduïts, productes de luxe o d’alta gamma, podria tractar-se de productes falsificats o robats.
Aneu amb compte amb webs que us ofereixen gaudir, en descàrrega o en streaming, de pel·lícules, música o llibres de manera gratuïta i amb un simple formulari de registre. Les vostres dades podran ser utilitzades.
Si utilitzeu portals de compravenda d’articles de segona mà, informeu-vos bé sobre la persona compradora o venedora, consulteu valoracions o comentaris d’altres usuaris i recordeu que en la compravenda entre particulars no s’apliquen les garanties legals previstes en la normativa de protecció de consumidors.
Si descarregueu una aplicació per comprar per Internet, feu la descàrrega des de la pàgina oficial. Investigueu l’entitat desenvolupadora de l’aplicació, llegiu els comentaris i la puntuació atorgada per altres persones usuàries i consulteu els termes legals i la política de privacitat.
1. Recull proves de l'estafa o de l’engany
Guarda els correus electrònics, les captures de pantalla i qualsevol altre document relacionat amb l’estafa. Aquestes proves et seran útils per demostrar el frau i fer la reclamació.
2. Contacta amb l'empresa o plataforma
Si has comprat en una plataforma reconeguda (Amazon, Wallapop, Vinted, etc.), contacta amb el seu servei d’atenció al client i explica’ls què ha passat. Sovint tenen polítiques de protecció al consumidor que podrien ajudar-te a recuperar els diners.
3. Contacta amb el teu banc o el teu proveïdor del servei
Si has pagat amb la targeta, el telèfon o amb altres serveis de pagament, contacta amb el teu banc o amb el proveïdor del servei. Sovint, poden iniciar un procés per tornar-te el que has pagat o bloquejar transaccions futures amb el venedor.
4. Acudeix al servei públic de consum (OMIC) del teu ajuntament
Els serveis públics de consum locals ofereixen serveis de mediació per trobar una solució als conflictes de consum. Si consideres que s’han vulnerat els teus drets, posa una reclamació.
5. Denuncia a la policia
A Catalunya, pots posar una denúncia davant els Mossos d’Esquadra per una estafa, un frau o qualsevol altra conducta delictiva a Internet. Això és especialment recomanable si són molts diners o el delicte és greu. Pots fer-ho en línia o bé anant a una comissaria.
6. I si tens conflictes amb portals ubicats en altres estats..
Si l’empresa que t’ha estafat té la seu a un altre país de la Unió Europea (UE), pots recórrer al Centre Europeu del Consumidor (CEC) o a la plataforma de resolució de litigis en línia de la Comissió Europea. Ara bé, si l’empresa o la persona que t’ha enganyat està fora de la Unió Europea, llavors serà molt complicat solucionar-ho.
7. Reclamacions relacionades amb l’ús de dades personals
Si la reclamació té a veure amb la protecció de dades personals, l’organisme competent és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Si tens proves o indicis que demostrin que s’han vulnerat els teus drets a la protecció de dades, pots posar una reclamació a través de la seva seu electrònica.
Scam
Què és?
Perfils falsos que busquen enganyar-nos per obtenir informació personal, diners o fer altres fraus.
Conseqüències
Pèrdues econòmiques, robatori d’identitat o danys a la nostra reputació.
Consell
No comparteixis dades sensibles i estigues sempre alerta per poder detectar possibles enganys.
Grooming
Què és?
Adults que es fan passar per adolescents per establir una relació amb ells amb finalitats d’explotació o abús de naturalesa sexual.
Conseqüències
Pot acabar en abusos sexuals, xantatge o trobades presencials perilloses.
Consell
No comparteixis informació personal ni quedis amb desconeguts. Davant de situacions que puguin ser sospitoses, parla-ho de seguida amb adults de la teva confiança
Ciberassetjament
Què és?
Assetjament a través de xarxes socials, missatges o fòrums.
Conseqüències
Pot afectar greument la nostra autoestima i salut mental, i provocar ansietat, depressió o, en casos extrems, intents de suïcidi.
Consell
Bloqueja i denuncia els assetjadors i explica-ho de seguida a adults de la teva confiança.
Pressió social i necessitat d’imitació
Què és?
Les xarxes socials solen mostrar una imatge idealitzada de la vida, i això ens pot pressionar per aconseguir un cert aspecte físic o un estil de vida concret.
Conseqüències
Baixa autoestima, insatisfacció corporal, ansietat i depressió.
Consell
No et creguis tot el que surt a les xarxes ni facis cas quan et diuen el físic que has de tenir o com has de vestir.
Pèrdua de privadesa i geolocalització
Què és?
Compartir ubicacions i informació privada a les xarxes socials ens pot exposar a situacions perilloses.
Conseqüències
Risc de robatori d’identitat, seguiment no desitjat o assetjament.
Consell
Fes servir configuracions de privadesa restrictives i no publiquis la teva ubicació en temps real.
Exposició a continguts inapropiats o nocius
Què és?
Continguts violents, pornogràfics o que promouen conductes perjudicials com l’autolesió o els trastorns alimentaris.
Conseqüències
Pot distorsionar la visió que tenim del món, provocar-nos complexos i problemes de salut mental.
Consell
Per evitar-te tot això, és normal que els pares o els adults que et cuiden controlin i filtrin el tipus de contingut que pots veure i que vulguin parlar amb tu sobre el mal que et pot fer aquest contingut. Per exemple, a internet hi ha continguts que fan apologia dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, i això està prohibit. El Codi de Consum de Catalunya és el marc legal per perseguir aquests continguts i sancionar els qui el pengen.
Addicció a les xarxes socials i als jocs en línia
Què és?
Ús excessiu d’internet que pot afectar la nostra vida diària, el rendiment escolar i les relacions personals.
Conseqüències
Pèrdua de temps en activitats improductives, aïllament social, estrès, ansietat i trastorns del son.
Consell
T’has de posar límits de temps d’estar a internet i és normal que els pares o els adults que et cuiden te’ls posin. És molt important que facis activitats fora d’internet.
Pagaments a tercers a la factura del mòbil
Què és?
El pagament a tercers consisteix a fer que el nostre mòbil, a través de la companyia telefònica, es converteixi en un mitjà de pagament per a serveis que fan altres empreses (jocs, subscripcions, horòscops, vídeos, etc.). Això no seria cap problema si haguéssim autoritzat el pagament d’una manera clara, però en moltes ocasions aquests pagaments s’activen sense que hàgim donat permís. Les altes es produeixen normalment mentre naveguem amb el mòbil, de manera que l’empresa coneix la nostra operadora i el número de telèfon. Llavors n’hi ha prou que fem un clic en un anunci, de manera conscient o no, perquè contractem els seus serveis.
Conseqüències
El primer càrrec a la factura és immediat i després es repeteix de forma sistemàtica com a subscripció. A més, acostumen a treure’ns imports relativament petits que en un principi poden passar desapercebuts però que, de mica a mica, faran que la factura de telèfon pugi molt.
Consell
Revisa cada mes la factura del telèfon i comprova que no hi ha subscripcions actives que no hagis acceptat. Sàpigues que, quan un client ho demana, els operadors de telefonia mòbil estan obligats a desactivar la facturació a tercers i el cobrament de SMS Premium. Aquests últims comencen a caure en desús, però no està de més anar amb compte.
Phishing
Què és?
L’usuari rep un missatge a través de les xarxes socials o per altres mitjans apressant-lo a fer una cosa immediatament.
Conseqüències
L’enllaç del missatge redirigeix l’usuari a un lloc web idèntic a l’original, que és una còpia i que fa, per tant, que no es dubti de la seva autenticitat. Aquí, la web li demana que introdueixi les seves dades personals o confidencials. En altres ocasions, quan es clica l’enllaç s’obren les portes a la instal·lació d’un programa maliciós (malware) que obstrueix els sistemes i els arxius del dispositiu o directament els controla.
Consell
Desconfia dels missatges rebuts a través de les xarxes socials o per correu electrònic de persones desconegudes i no cliquis els enllaços que puguin contenir. Tingues actualitzats els sistemes operatius dels teus dispositius, així com els programes i les aplicacions de seguretat.
Falsos regals i suposats premis en sortejos i concursos
Què és?
L’usuari rep un missatge o li apareix una notificació emergent assegurant que ha guanyat un concurs o un regal.
Conseqüències
Per tal d’obtenir el suposat regal o premi, ens demanaran introduir les nostres dades personals o facilitar informació confidencial que posteriorment es podrà fer servir amb finalitats delictives o per fer estafes.
Consell
Desconfia de les ofertes massa bones o els regals. Comprova que la promoció vingui d’una font fiable i/o oficial. No participis en sortejos que només es promocionen a xarxes socials, per sms o whatsapp, i si et demanen compartir o donar un like per participar-hi, no ho facis si abans no has pogut comprovar que és autèntic.