Quan descrivim les biblioteques com a espais per a la democràcia, què significa això en la pràctica? Què ha de passar dins d'una biblioteca perquè aquesta idea es converteixi en una realitat?
Per a mi, comença amb una cosa molt fonamental: l'accés a la informació. L'article 5 de la Llei Bàsica alemanya protegeix el dret de tothom a obtenir informació lliurement de fonts generalment accessibles. Les biblioteques públiques ajuden a fer d'aquest dret una realitat en la vida quotidiana, proporcionant lliure accés al coneixement, a la informació i a diferents perspectives.
Avui dia, el nostre paper va molt més enllà de proporcionar llibres i altres mitjans. Oferim un ampli ventall d'activitats al voltant dels mitjans de comunicació i l'alfabetització informacional, i les biblioteques són cada vegada més importants com a llocs on la gent es reuneix realment. Cada dia, persones d'edats, procedències i experiències molt diferents comparteixen un mateix espai.

(c) Moritz Haase
Estem tractant de construir tot això creant més oportunitats perquè les persones es trobin entre si, intercanviïn idees i a vegades dialoguin amb persones les opinions de les quals són diferents de les seves. Idealment, una biblioteca és un lloc que dona a les persones la informació, les habilitats i les oportunitats que necessiten per formar les seves pròpies opinions i participar amb confiança en la societat.
Pots explicar què és el Mes de la Democràcia? Per què celebrar-ho a Berlín, i quin paper han jugat les biblioteques?
El Mes de la Democràcia té lloc a Berlín durant tot el setembre i és organitzat per Stiftung Zukunft Berlin. Reuneix un ventall molt ampli d'organitzacions de la societat civil, institucions culturals i educatives i altres actors.
Les biblioteques han estat involucrades des del principi, i aquesta associació ha crescut amb el pas dels anys. Al llarg de setembre, les biblioteques de Berlín acullen esdeveniments descentralitzats que creen oportunitats de trobada, discussió i participació.

Day of democracy_(c) PaulaGVidal
Aquest mes de setembre va ser especialment interessant perquè Berlín també va celebrar eleccions a la Cambra de Representants i a les assemblees de districte. Vam desenvolupar diversos formats en els quals la gent podia discutir les seves idees per al futur de Berlín o explorar junts els programes electorals dels partits. Altres esdeveniments van incloure tallers tallers de verificació d'informació i sessions de “d'aptitud per a la democràcia”, on els participants podien practicar habilitats democràtiques molt concretes, com escoltar opinions oposades i tractar constructivament amb desacord.
Això és una cosa que em sembla especialment valuosa: la democràcia deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una cosa que realment es pot practicar en la vida quotidiana.
En un context de polarització i desinformació, com poden les biblioteques ajudar les persones a desenvolupar les seves pròpies opinions informades?
En primer lloc, oferim accés a un ampli ventall de fonts i perspectives, tant analògiques com digitals. En segon lloc, podem ajudar les persones a navegar per aquestes fonts. El personal de la biblioteca pot donar suport als usuaris amb la recerca i ajudar-los a pensar d'on ve la informació i com és de fiable.
I, en tercer lloc, les biblioteques poden proporcionar l'espai en què la informació es converteix en conversa. Podem facilitar les discussions i trobades entre persones que d'una altra manera rarament es podrien trobar. Veig cada vegada més la biblioteca com una plataforma per a aquest tipus d'intercanvi social.
Com s'equilibra l'obertura a punts de vista diversos amb la defensa dels drets humans? On es dibuixa la línia quan sorgeix el discurs discriminatori?
Volem que els nostres programes arribin a col·lectius molt diferents i que reflecteixin múltiples perspectives i experiències. Al mateix temps, l'obertura no significa que tot vagi bé.
Les biblioteques públiques no són políticament partidistes, però això no significa que siguin neutrals quan es tracta de valors fonamentals: ser partidistes significa que no fem costat als partits polítics ni diem a la gent quines posicions polítiques han d'adoptar. Però això no significa que siguem indiferents quan es posen en dubte els drets fonamentals o l'ordre democràtic constitucional.
Per tant, discutim les nostres fronteres internament. Això inclou preguntes com: amb quines organitzacions o individus no cooperarem? Què passa si algú interromp repetidament un esdeveniment? Com creem un entorn en el qual els participants amb perfils molt diferents puguin sentir-se prou segurs per participar? De vegades això també significa fer ús dels nostres drets com a amfitrió d'un esdeveniment i, si algú no compleix amb les normes de la casa de la biblioteca, demanar-li que se'n vagi.
Per a certs esdeveniments, afirmem el marc amb molta claredat per endavant: “En aquest taller, pretenem crear un espai basat en la diversitat, l'obertura i el respecte mutu. Tothom que estigui disposat a donar suport a aquest marc és molt benvingut.”
Crec que la claredat ajuda. És possible acollir amb satisfacció el desacord, al mateix temps que es fixen límits al voltant de comportaments discriminatoris i atacs a altres participants.
Ens podries parlar d'una experiència o sessió concreta que va funcionar especialment bé? Quina creus que va ser la clau del seu èxit?
Una cosa que hem après és que els programes destinats a enfortir la democràcia a vegades funcionen especialment bé quan les paraules democràcia o educació política no estan en el títol.
Aquestes etiquetes poden sentir-se intimidatòries per a algunes persones. També poden atreure un públic relativament homogeni, persones que ja estan interessades en el tema i acostumades a assistir a aquest tipus d'esdeveniments.
Hem tingut bones experiències amb formats que comencen en un lloc completament diferent: amb creativitat, a la vida quotidiana o en una activitat compartida. En el nostre estudi creatiu, per exemple, la gent es reuneix per fer coses, i les converses es desenvolupen gairebé de forma natural al llarg de l’activitat.
Un dels meus exemples preferits és el Saló Polític d'Ungles. La gent pot entrar i decorar-se les ungles, i mentre això passa, comença una conversa. Podria tractar-se d'una qüestió molt ordinària que també és profundament política: qui treballa realment la cura en la nostra societat i com es distribueix aquesta feina?
Pots arribar perquè t'agrada la idea de fer les ungles. I te'n vas després d'haver tingut una conversa que no esperaves tenir necessàriament. Per a mi, aquest és un meravellós exemple d'educació política de baix nivell.
Com s'involucra a persones que no solen participar en aquests debats o visitar la biblioteca?
Les associacions són absolutament essencials. Treballant amb organitzacions i iniciatives comunitàries de tota la ciutat, arribem a persones a les quals la biblioteca pot no arribar per si sola. Aquests socis coneixen les seves comunitats, han establert relacions i, el que és més important, sovint tenen confiança.
I de vegades la resposta més senzilla és: sortir de la biblioteca. Cada vegada pensem més en la divulgació i portem tallers o altres programes de biblioteques a diferents indrets del barri. Si volem ser una biblioteca per a tothom, no podem esperar que tothom passi primer per les nostres portes.
Quines eines i suports necessita el personal bibliotecari per facilitar les converses sobre temes que generen desacord o conflicte?
Per al personal que treballa directament amb el públic, la confiança en situacions difícils és crucial. Cada vegada més dels nostres col·legues reben formació en desescalada i facilitació. Quan una discussió s'escalfa o un esdeveniment es veu pertorbat deliberadament, és enormement útil haver practicat les possibles respostes per endavant en lloc d'haver d'improvisar-ho tot en el moment.
També revisem incidents individuals després. De vegades aportem experiència externa, per exemple d'organitzacions especialitzades a assessorar institucions sobre com respondre als incidents extremistes de dreta. Ens preguntem: què ha funcionat bé? On estàvem insegurs? Què faríem de manera diferent la pròxima vegada?
Al mateix temps, molts dels meus col·legues que faciliten els esdeveniments estan explorant enfocaments de baix llindar per a la democràcia i l'educació política. M'agraden especialment els mètodes que són lúdics, fàcils d'adaptar i que no requereixen una infraestructura d'esdeveniments enorme. Una font d'inspiració per a nosaltres ha estat el Centre de Recerca John Dewey per a les Didàctiques de la Democràcia (JoDDiD) a Saxònia. Un grup de col·legues els van visitar al setembre per explorar formats pràctics i mètodes que podrien funcionar bé a les nostres pròpies biblioteques.
Tots necessitem mètodes pràctics, formació, un suport institucional clar i oportunitats per a aprendre els uns dels altres. Perquè si volem que les biblioteques siguin llocs on el desacord sigui possible, també hem d'equipar a les persones que treballen en elles per fer front a aquest desacord amb confiança.