Des de l’any 2001, la «Biblioteca de la Memòria» ―una iniciativa de la Biblioteca Central d’Igualada― pretén recollir, conservar i divulgar el patrimoni històric i cultural que es troba en les experiències viscudes i en els records de les persones. Aquesta informació, transmesa oralment o basada en documents inèdits, es tracta per poder ser conservada i consultada. Com que la Biblioteca Central d’Igualada disposa d’un fons antic patrimonial poc habitual en una biblioteca pública i d’una interessant col·lecció local, és especialment sensible a la documentació històrica de la comarca.

Els objectius més generals de la «Biblioteca de la Memòria» són:

• Ampliar el fons de la col·lecció local.
• Generar nova informació per donar resposta a consultes d’investigadors i usuaris.
• Conservar la memòria històrica de la vida quotidiana i les experiències personals, que es perden en l’oblit en un parell de generacions.
• Possibilitar estudis d’investigació i recerca.
• Dinamitzar la Biblioteca, com a punt de trobada de persones i entitats a fi de treballar amb uns objectius compartits.

Una sola de les històries vitals pot ser un recull d’anècdotes, però, més enllà del valor que poden tenir els testimonis particulars, un fons ampli que els conservi es converteix en una bona eina de treball per a investigadors, sociòlegs, historiadors, antropòlegs, etc.

A través del discurs oral és possible arribar a conèixer aspectes no explicats per la història oficial i és un element imprescindible per entendre com s’ha anat formant la nostra comunitat fins al dia d’avui.

La «Biblioteca de la Memòria» conserva 132 documents, que s’han generat a partir de línies d’actuació diferents:

• Els textos inèdits. Són documents que les persones aporten lliurement: diaris, memòries, correspondència...
• Els treballs de recerca. Es proposa als professors de secundària que animin els seus alumnes a considerar les fonts orals com un recurs d’informació. La Biblioteca elabora un dossier amb recomanacions metodològiques per fer entrevistes i per a la presentació del document.
• Treballar a la fàbrica. S’organitza i s’enregistra una taula rodona sobre els records de les persones que havien treballat a les fàbriques de gèneres de punt. El temps de la tertúlia, pública i oberta, es fa curt... Aleshores, es proposa als assistents de formar un grup reduït per continuar parlant i per fer-los algunes entrevistes personals. Set dones s’hi animen. Els seus records personals es converteixen en documents: les cintes enregistrades, les transcripcions, i un llibre, publicat el 2005, que mostra la contribució de les dones al treball productiu alhora que atenen la vida domèstica i familiar en una ciutat industrial a mitjans del segle XX.

 

• Viure en temps de guerra. Aquest projecte es proposa conèixer aspectes de la vida quotidiana durant la Guerra Civil per mitjà de persones anònimes i recuperar materials inèdits, com fotografies, cartes o altres documents. Hi col·laboren vint voluntaris disposats a: assistir a un curs de formació; entrevistar i fotografiar una persona que hagués viscut a Igualada entre 1936 i 1939; enregistrar l’entrevista, i transcriure-la seguint la metodologia del curs. Aquestes històries de vida són la base d’un llibre, publicat el 2006, i d’una exposició sobre la Guerra Civil.

 

• Tallers. S’organitzen tertúlies sobre temes diversos i s’enregistren. Les places són limitades a quinze persones i la inscripció és prèvia a la trobada. S’ha parlat de: «Com eren les festes?», «Remeis casolans», «Jocs de l’any de la picor», «La Marxa de la Llibertat», «Tothom a taula! Receptes tradicionals», «Amics i més que amics», «El teatre a Igualada durant el franquisme», «Les primeres passes de l’esport igualadí», etc.
• «La fàbrica». Igualada és una ciutat industrial i, després de Treballar a la fàbrica, la Biblioteca vol insistir en aquest tema, des d’un punt de vista personal i social: orígens dels treballadors i dels empresaris, entorn familiar, formació, treball, tasques i responsabilitats a la feina, relacions entre companys i companyes... En aquest sentit, s’organitza una tertúlia sobre La Igualadina Cotonera, una empresa ja desapareguda, i es fan entrevistes a persones que havien treballat a Vivesa, una de les principals empreses tèxtils de la ciutat entre 1949 i 1992.

Ara, amb motiu dels vint-i-cinc anys de la «Biblioteca de la Memòria» i de la participació en el projecte CoCrea biblioLab, es pot avançar en una nova iniciativa que s’inclou en aquesta última línia, «La fàbrica». Es tracta de recollir la informació sobre Vivesa a partir de les entrevistes que es conserven des de l’any 2010 i fer-ne algunes de noves si cal; complementar els testimonis amb la documentació escrita i gràfica que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i editar un llibre que resumeixi la història de l’empresa.

Les entrevistes, realitzades per personal de la Biblioteca, es fan a treballadors amb responsabilitats i tasques diferents, des del seu fundador, fins a directius, comptables, venedors i cosidores. Els records i les experiències d’aquestes persones que van contribuir a la creació i al creixement de l’empresa i algunes que, finalment, van viure la seva desaparició, són claus per al projecte. Un projecte ambiciós del qual destaquem:

• El coneixement del passat industrial recent de la ciutat.
• La importància de l’aspecte social i humà.
• La descripció de les tasques de les persones a la fàbrica i de tècniques i processos artesanals.
• La implicació de la Biblioteca Central d’Igualada i de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
• La col·laboració de l’Associació Revista d’Igualada, com a editora del llibre.
• La majoria de persones que treballaven a Vivesa eren dones i els productes que elaboraven eren exclusivament per a dones.

El fet de recuperar la memòria històrica d’homes i dones que han viscut les transformacions del segle passat és un projecte adient per impulsar des d’una biblioteca pública per la seva proximitat, credibilitat i confiança.

 

La «Biblioteca de la Memòria» és una experiència. Cada biblioteca, segons els seus mitjans i característiques, pot desenvolupar el seu propi projecte. El que sí que voldria defensar és la importància de recuperar, a partir de testimonis de persones anònimes, les petites històries de la vida quotidiana que formen la història real dels nostres pobles i ciutats.