“Puedo citar muchos ejemplos de jóvenes que han estado yendo y viniendo y pensando alrededor de las jornadas, pero que necesitan que se les garantice una estabilidad mínima porque de libros no se sostiene el cuerpo, y el alma sin cuerpo es sólo un fantasma. No quiero una sociedad de fantasmas. Quiero una sociedad donde seamos capaces de vernos unos a los otros, escucharnos, ayudarnos a darle forma a aquello que somos incapaces de nombrar. Y eso no se hace desde la figura del poder, sino desde las ganas de escucharnos, de aprendernos y echarnos una mano. O las dos”.

Freddy Gonçalves.

 

Aquest text serà molt subjectiu perquè m’agradaria compartir amb vosaltres —professionals de les biblioteques públiques— una ressaca emocional que m’ha anat acompanyant durant dies i que, d’alguna manera, m’enduc per a la meva tasca de mediador cultural i comunitari amb les adolescents. I és una llàstima que no poguéssiu assistir a la I Jornada de mediación, lectura y jóvenes organitzada per Pez Linterna a Gijón amb l’incansable i curós mediador cultural Freddy Gonçalves. I sí, parlo d’ell perquè és l’artífex d’unes jornades on les protagonistes han estat, precisament, les adolescents de principi a fi, amb la seva participació des de la veritat més absoluta —després us explicaré a què em refereixo—. I això és molt difícil d’aconseguir perquè el vincle que vaig anar veient, palpant, experimentant, gaudint entre els nois i noies i ell és fruit d’una feina constant i d’un treball increïble on les singularitza, les acompanya, les escolta, les coneix i les reconeix.  

Realment no sabia si escriure alguna cosa sobre les jornades perquè tots els textos que apareixen a la web de les Jornades —i que us animo a revisar— ja us servirien per fer-vos una idea de tot el que us explico. Les paraules que pugui utilitzar no podran copsar l’experiència viscuda. Però m’hi vaig comprometre i aquí ho teniu.

Primer de tot vull comentar que quan es desenvolupen unes jornades, seminaris, activitats, etc. amb una cura especial —no només a la gent que hi vam participar sinó a totes i cadascuna de les persones assistents— és molt complicat que pugui sortir alguna cosa malament. I com diu el propi Freddy, això no es fa des dels àmbits més institucionals o de poder sinó des de les persones i la manera de construir noves narratives al voltant de la vinculació del jovent amb la lectura. El títol ja fou provocador "Ya nadie lee" i definia molt bé amb tot el que ens trobaríem: un munt d’adolescents, vinculats a clubs de lectura d’arreu del territori on el Freddy havia mediat, disposats a conversar amb l’adultesa i la seva incapacitat d’entendre’ls. Així doncs, espolsem-nos les etiquetes, dirigim la mirada allà on pertoca, a lectors i no-lectors (si és que existeixen), situem-nos en horitzontal i a escoltar-los. I vam fer-ho durant dos dies.

Just a l’inici de les Jornades vam tenir una introducció d’en Freddy que podreu llegir íntegrament a la web que us mencionava i també observar un breu vídeo —la part audiovisual fou molt present i sempre eren vídeos creats o editats per adolescents— amb una  platja, pizza i comunitat que dona una idea significativa del que vol dir esdevenir mediador cultural o vital. I ens vam endinsar amb la meravellosa gent de Poetry Slam Cartagena i la seva revolució de les paraules en contra de la destrucció de la cultura. Parlar del que sabem i del que no sabem. Seguir creant i explorant històries. Una performance literària d’un projecte necessari! I la primera taula fou la del món de l’edició, els llibres i el mercat amb representants d’editorials com Jande, Duermevela i Ekaré. Tres professionals, l’Aissata, l’Almudena, i l’Araya, que van mostrar tres projectes diferents i específics però que van deixar-nos reflexions tan interessants com el fet d’editar obres que ens interessaria llegir a nosaltres —Porqué queremos publicar este texto?—, dialogar amb la comunitat lectora, conèixer l’ecosistema cultural, les dicotomies al voltant de segmentar les lectures o del propi mercat editorial, que, per començar a publicar s’ha de ser lectora, la importància de les xarxes socials a nivell comunicatiu, l’espai —si l’ha de tenir— de la IA en el món editorial i que cal ser valentes i no deixar-nos portar per la corrent. La taula fou moderada per la Sara (18 anys) d’una forma magistral. La importància de donar-los espai i confiança!

La següent taula després de la pausa —moment de conèixer gent i conversar-hi— van ser tres joves escriptors amb la moderació participativa de la Mònica Rodriguez. La Violeta, l’Enerolis i l’Alejandro juntament amb la Mònica ens van explicar els seus perquès al voltant de l’escriptura: com a via d’escapament i expressió d’una mateixa, per explorar nous món, el fet d’estar en molts llocs en el mateix moment, d’interpel·lar-nos, de compartir i connectar amb els lectors/es, que, potser, arribin a entendre tot el que tenim per explicar. Però el crit uníson fou que cadascuna escrivia per ella mateixa. I és que els joves també escriuen i creen!

Per la tarda hi havia la mixtura, un espai on els joves que coneixen un tema dialogaven amb un professional de l’àrea esmentada. En aquest cas, el David i la Daniela van conversar amb en Lucas Ramada (qui dirigeix el projecte de Ficció en Joc a les Biblioteques de la Diputació de Barcelona) sobre el primer contacte amb els videojocs, què significa ser bo o mal jugador, com es transiten aquestes obres i si cal acabar-les, de quins tipus de videojocs estaven acostumats a jugar, perquè Proteus va meravellar al David i a la Daniela no, quina narrativa textual amaguen o què ens diu la llista de videojocs més venuts. Meravellosos els moments on la Daniela i el David explicaven la seva relació amb Proteus i The Stanley Parable! 

Per finalitzar el dia vaig tenir la sort de compartir taula amb dues persones com en Gerard i la Laura i parlar sobre la mediació lectora i els seus espais sota el títol Leer (no) es un placer. Vam poder dialogar sobre els diferents àmbits de la mediació (l’escola, la biblioteca i la part de l’autònoma), experiències pròpies, espais virtuals i simbòlics, on ens situem envers els adolescents, vam citar a Bad Bunny i vam mirar d’obrir noves possibilitats al voltant de la mediació lectora amb l’adolescència. Situar-nos, entendendre’ns i posicionar-nos. I ens va interrompre el Mario que ens va ensenyar a utilitzar un llibre per fer-ne un còctel molotov perquè, com ell mateix va llegir: 

LEER no significa CULTURA

CULTURA, no significa PACIFISMO

PACIFISIMO no significa PAZ

El dia següent Disculpe que les interrumpa amb l’Alma que va declamar un escrit meravellós sobre el fet de llegir i amb un espai audiovisual emotiu que podreu trobar aquí. Tot seguit una taula rodona amb tres projectes institucionals de mediació lectora amb els premis Hache i Mandarache i l’Alberto, les biblioteques escolars de Galícia amb la María i el projecte El placer de leer amb en Manuel en conversa amb la Rosa (especialista en biblioteques escolars). Tots tres projectes els podreu trobar per internet però són experiències reeixides de mediació lectora amb l’adolescència des de tres àmbits diferents però amb la idea clara que sense polítiques públiques al voltant de la lectura és molt complicat crear i tirar endavant projectes de llarga durada. Llegir i compartir mitjançant dels clubs de lectura amb un munt de nois i noies que reclamen, precisament, aquest tipus d’espais mediats. Hem d’estar on estan ells. I acompanyar-los —verb que va sobrevolar totes les jornades— per construir espais de pertinença vinculats a la lectura. I saber fer-ho. 

Just després vam tenir interludi musical dramatitzat per la Sílvia, l’Eva, la Carmen i el Miguel que ens van demostrar la seva capacitat creativa, interpretativa i literària. Donar-los aquests espais també és molt important.

Tot seguit vam tenir la sort de compartir una conversa entre la Marta —autora del llibre Las redes son nuestras i el Rotar amb una nova mixtura. Fou una conversa molt interessant sobre les xarxes socials, el món d’internet i les comunitats digitals. Es va parlar d’espais virtuals, del mercat i les nostres dades, de les responsabilitats individuals i col·lectives que tenim, etc. Cal tenir en compte que la figura de Rotar, un noi de 20 anys, va ser escollit pels propis adolescents del comité editorial y de apoyo emocional —em sembla preciós—.

A la tarda vam tenir projectes culturals asturians creats per joves i per a joves. Amb les intervencions de la Marta (Emerxentes), l’Alejandro (Ciclo pulga) i la Lucía (Amigas de lo ajeno) que conversaven amb l’Iván (Poetry Slam Cartagena) i van poder explicar l’origen de cada un dels projectes, el relleu generacional, el recolzament institucional, el món de l’oci alternatiu i es va veure la creativitat, les ganes de tirar endavant projectes vinculats amb el cinema o la música i que no deixen de ser textos rellevants en les nostres vides. I es va reclamar, sobretot i de nou, ESPAIS físics per a poder desenvolupar les idees i aquestes polítiques públiques culturals tan necessàries. 

Abans d’enllestir vam poder gaudir d’una performance a partir del llibre Una canción protesta: pxr lxs jóvenes detenidxs desaparecidxs de l’Adolfo que s’havia treballat amb un grup de nois i noies — la Paloma, l’Hugo, l’Alan, l’Elena, la Sara, el Luis, la Nuria i en Guery—. Una nova mostra d’ interacció i creació juvenil. 

La clausura fou molt emotiva. Els i les joves van anar responent preguntes al voltant de la seva relació amb la lectura des de diferents àmbits i l’Elena va llegir un text final meravellós que podeu llegir aquí. Jo només vull fer esment a una de les preguntes i una resposta:

-¿Porqué estamos aquí?

-Porque alguien tiene que estar.
 

 

I aplaudiments i més aplaudiments pel Freddy. I abraçades. I amor absolut per una feina extraordinària. I no m’allargo més però no vull acabar sense deixar per escrit dues coses. La primera és que seguiu a tota aquesta gent que he anat mencionant i que trobareu a la pàgina web. Inspireu-vos, copieu, pregunteu, acosteu-vos, intercanvieu opinions, escolteu. 

La segona i probablement la més important. Em va encantar ser-hi, cert! però vaig tenir una enveja sana perquè penso— i ho sé— que a la nostra xarxa de biblioteques i en altres àmbits hi ha professionals fent projectes meravellosos amb adolescents. Per què no podem fer unes jornades d’aquest tipus? Com s’incentiva això des de l’administració? On són aquests espais físics i simbòlics a les biblioteques? Els volem? Hi són però no sabem com mediar-los? Què està passant amb aquest públic? Em sorgeixen un munt de preguntes que espero que algun dia puguem asseure’ns, parlar-ne i donar resposta i sobretot veu a aquests nois i noies que volen crear, aprendre, descobrir i participar. 

 Jordi Bosch.

PD: I vull acabar fent referència al concepte de veritat que us deia al principi. Moltes vegades quan es conviden adolescents a actes confeccionats des de les institucions es nota que aquests nois i noies no se senten lliures sinó que reprodueixen un discurs d’allò que s’espera que diguin. I a Gijón vaig veure un jovent participatiu, lliure i veritable. I això, quan succeeix, és meravellós i només puc aplaudir-ho. De peu. 

 

PD1: Just quan estava enllestint aquest text, l’escriptora i companya de lluites Tina Vallès, feia una crònica del mateix acte i em sembla molt necessari compartir-lo perquè ens hi vam acompanyar i crec que ens complementem. Gràcies!