Lapeyra ha explicat que l'optimisme és una de les competències de la intel·ligència emocional i per ser-ne competents hem de saber de què parlem, saber portar-ho a la pràctica i voler-ho fer. Ha descrit l'optimisme com una actitud vinculada a la persistència i la tenacitat per aconseguir els objectius i a una lectura positiva de les situacions, incloses les incòmodes o adverses: «cal donar menys poder a les circumstàncies externes i valorar més les nostres capacitats». Així, l'optimisme es retroalimenta amb l'autoestima, l'autoconfiança, l'efectivitat, la qualitat de vida i l'assoliment de fites.

Lapeyra ens ha donat també algunes pautes per ser més optimistes, com ser honest amb un mateix; practicar l'autoconfiança; envoltar-se de persones que et nodreixin; observar els pensaments i creences limitants i intentar canviar-les; obrir la perspectiva; relativitzar en el temps i en la importància; acceptar el que és, evitant la queixa recorrent i infèrtil; i, sobretot, actuar. Ens ha recordat que «l'optimisme s'aprèn i cal voler-ho fer».