Els darrers 20 o 30 anys, com a conseqüència del fenomen de la globalització, la incorporació de noves tecnologies i el canvi demogràfic, les identitats són més transversals, (s'escapen de les fronteres i del territori) i s'articulen per eixos horitzontals vinculats especialment al consum d'informació i de ficció: «ha canviat la diversitat. Fa 20 anys era entre llocs i ara és a cada un dels llocs».

Tot i així, ha recordat que «el territori crea vincles, necessitats i obligacions» i ha assenyalat el perill que «esdevingui una confederació d'identitats, llengües i cultures impermeabilitzades i aïllades les unes de les altres». Per evitar-ho, ha fet èmfasi en la necessitat de bastir "places públiques" -en sentit figurat-, com a instrument de «cohesió social, que és el terme central del S. XXI».

Així, ha definit la "plaça" com aquell espai compartit on es vertebra la identitat comuna i de la que cal definir-ne el límit. Si bé està clar que la religió no ha de formar part d'aquesta "plaça" -ha dit-, la llengua vehicular i certs valors, com la igualtat de gènere, han de formar part d'aquest espai compartit. En tot cas, ha defensat que és necessari generar un cert sentit de pertinença al lloc, a través de mecanismes culturals i d'acollida, així com de coneixement del territori. Villatoro s'ha adreçat al públic, els professionals que treballen en l'atenció a les persones i per la cohesió social, amb les paraules: «tant de bo trobeu la mida de la plaça que necessitem!».