Albúmina

El paper fotogràfic a l’albúmina constitueix una de les primeres tecnologies per obtenir còpies positives a partir d’un negatiu, i es va practicar majorment durant la segona meitat del segle XIX.

La base és un paper fi i de qualitat al qual se li afegia una capa d’albúmina, aplicada per flotació. L’albúmina es preparava a base de clares d’ou lleugerament salades i reposades, i conformava l’aglutinant al qual més tard se li afegien sals de plata, sensibles a la llum i constitutives de la imatge. El paper s’exposava i revelava per ennegriment directe, en contacte amb un negatiu.